Manual de conversa

ca Numeros   »   eo Ciferoj

7 [set]

Numeros

Numeros

7 [sep]

Ciferoj

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
(Jo) compto: M- -alk--as: M_ k________ M- k-l-u-a-: ------------ Mi kalkulas: 0
U, dos, tres un-- d-,---i u___ d__ t__ u-u- d-, t-i ------------ unu, du, tri 0
(Jo) compto fins a tres. Mi k--ku--s --s-tr-. M_ k_______ ĝ__ t___ M- k-l-u-a- ĝ-s t-i- -------------------- Mi kalkulas ĝis tri. 0
(Jo) segueixo comptant: Mi --- -alku-a-: M_ p__ k________ M- p-u k-l-u-a-: ---------------- Mi plu kalkulas: 0
quatre, cinc, sis, kv-r,-k-in,-ses, k____ k____ s___ k-a-, k-i-, s-s- ---------------- kvar, kvin, ses, 0
set, vuit, nou s-p- o-, --ŭ s___ o__ n__ s-p- o-, n-ŭ ------------ sep, ok, naŭ 0
Jo compto. Mi-ka-kul--. M_ k________ M- k-l-u-a-. ------------ Mi kalkulas. 0
Tu comptes. Vi kal--l--. V_ k________ V- k-l-u-a-. ------------ Vi kalkulas. 0
Ell compta. L- -a--u-a-. L_ k________ L- k-l-u-a-. ------------ Li kalkulas. 0
U. El primer. U--- -a unu-. U___ L_ u____ U-u- L- u-u-. ------------- Unu. La unua. 0
Dos. El segon. Du.------a. D__ L_ d___ D-. L- d-a- ----------- Du. La dua. 0
Tres. El tercer. T-i.--a-tri-. T___ L_ t____ T-i- L- t-i-. ------------- Tri. La tria. 0
Quatre. El quart. K--r- L--k-ar-. K____ L_ k_____ K-a-. L- k-a-a- --------------- Kvar. La kvara. 0
Cinc. El cinquè. Kv----L- k-i--. K____ L_ k_____ K-i-. L- k-i-a- --------------- Kvin. La kvina. 0
Sis. El sisè. S--- L- se--. S___ L_ s____ S-s- L- s-s-. ------------- Ses. La sesa. 0
Set. El setè. S--.-L- se--. S___ L_ s____ S-p- L- s-p-. ------------- Sep. La sepa. 0
Vuit. El vuitè. Ok- ----k-. O__ L_ o___ O-. L- o-a- ----------- Ok. La oka. 0
Nou. El novè. Na------n-ŭa. N___ L_ n____ N-ŭ- L- n-ŭ-. ------------- Naŭ. La naŭa. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.