Manual de conversa

ca Numeros   »   he ‫מספרים‬

7 [set]

Numeros

Numeros

‫7 [שבע]‬

7 [sheva]

‫מספרים‬

[misparim]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
(Jo) compto: ‫א-י -ו-ר ---׃‬ ‫___ ס___ / ת__ ‫-נ- ס-פ- / ת-‬ --------------- ‫אני סופר / ת׃‬ 0
a-i --f----of-ret: a__ s_____________ a-i s-f-r-s-f-r-t- ------------------ ani sofer/soferet:
U, dos, tres ‫א-ת, ----- ש--ש‬ ‫____ ש____ ש____ ‫-ח-, ש-י-, ש-ו-‬ ----------------- ‫אחת, שתים, שלוש‬ 0
ax--- sht--m- s--l-sh a____ s______ s______ a-a-, s-t-i-, s-a-o-h --------------------- axat, shtaim, shalosh
(Jo) compto fins a tres. ‫א----ו---- ת -- שלו-.‬ ‫___ ס___ / ת ע_ ש_____ ‫-נ- ס-פ- / ת ע- ש-ו-.- ----------------------- ‫אני סופר / ת עד שלוש.‬ 0
ani---fe----fe-e---d sha-osh. a__ s____________ a_ s_______ a-i s-f-r-s-f-r-t a- s-a-o-h- ----------------------------- ani sofer/soferet ad shalosh.
(Jo) segueixo comptant: ‫--- ממ-יך --ה--ספו--‬ ‫___ מ____ / ה ל______ ‫-נ- מ-ש-ך / ה ל-פ-ר-‬ ---------------------- ‫אני ממשיך / ה לספור׃‬ 0
an---amsh-kh/ma-----h-h ---p-r: a__ m__________________ l______ a-i m-m-h-k-/-a-s-i-h-h l-s-o-: ------------------------------- ani mamshikh/mamshikhah lispor:
quatre, cinc, sis, ‫ארבע,---ש,-שש,-‬ ‫_____ ח___ ש__ ‬ ‫-ר-ע- ח-ש- ש-, ‬ ----------------- ‫ארבע, חמש, שש, ‬ 0
a-ba,--am-sh- s---h a____ x______ s____ a-b-, x-m-s-, s-e-h ------------------- arba, xamesh, shesh
set, vuit, nou ‫שבע--שמ-נ-,-תש-‬ ‫____ ש_____ ת___ ‫-ב-, ש-ו-ה- ת-ע- ----------------- ‫שבע, שמונה, תשע‬ 0
sh-va--s-m-neh- t--ha s_____ s_______ t____ s-e-a- s-m-n-h- t-s-a --------------------- sheva, shmoneh, tesha
Jo compto. ‫-ני---פר /---‬ ‫___ ס___ / ת__ ‫-נ- ס-פ- / ת-‬ --------------- ‫אני סופר / ת.‬ 0
an--s-fe-/so--re-. a__ s_____________ a-i s-f-r-s-f-r-t- ------------------ ani sofer/soferet.
Tu comptes. ‫א--/-- ס-------.‬ ‫__ / ה ס___ / ת__ ‫-ת / ה ס-פ- / ת-‬ ------------------ ‫את / ה סופר / ת.‬ 0
at-h-at--of--/-o-ere-. a______ s_____________ a-a-/-t s-f-r-s-f-r-t- ---------------------- atah/at sofer/soferet.
Ell compta. ‫הו--סופ-.‬ ‫___ ס_____ ‫-ו- ס-פ-.- ----------- ‫הוא סופר.‬ 0
h- -o-er. h_ s_____ h- s-f-r- --------- hu sofer.
U. El primer. ‫--ת. הר--ו-.‬ ‫____ ה_______ ‫-ח-. ה-א-ו-.- -------------- ‫אחת. הראשון.‬ 0
axa------i'-hon. a____ h_________ a-a-. h-r-'-h-n- ---------------- axat. hari'shon.
Dos. El segon. ‫-תיים.-ה-נ-.‬ ‫______ ה_____ ‫-ת-י-. ה-נ-.- -------------- ‫שתיים. השני.‬ 0
s-taim. -a---ni. s______ h_______ s-t-i-. h-s-e-i- ---------------- shtaim. hasheni.
Tres. El tercer. ‫ש-וש-------י-‬ ‫_____ ה_______ ‫-ל-ש- ה-ל-ש-.- --------------- ‫שלוש. השלישי.‬ 0
s-a--sh---ash--sh-. s_______ h_________ s-a-o-h- h-s-l-s-i- ------------------- shalosh. hashlishi.
Quatre. El quart. ‫א--ע--הרביע-.‬ ‫_____ ה_______ ‫-ר-ע- ה-ב-ע-.- --------------- ‫ארבע. הרביעי.‬ 0
ar-a. --rev-'i. a____ h________ a-b-. h-r-v-'-. --------------- arba. harevi'i.
Cinc. El cinquè. ‫-מש. --מ-שי.‬ ‫____ ה_______ ‫-מ-. ה-מ-ש-.- -------------- ‫חמש. החמישי.‬ 0
xam-sh.-hax-m-sh-. x______ h_________ x-m-s-. h-x-m-s-i- ------------------ xamesh. haxamishi.
Sis. El sisè. ‫-----ש--י.‬ ‫___ ה______ ‫-ש- ה-י-י-‬ ------------ ‫שש. השישי.‬ 0
s-e-----as-----. s_____ h________ s-e-h- h-s-i-h-. ---------------- shesh. hashishi.
Set. El setè. ‫--ע. ה---עי.‬ ‫____ ה_______ ‫-ב-. ה-ב-ע-.- -------------- ‫שבע. השביעי.‬ 0
sh--a- h-----'-. s_____ h________ s-e-a- h-s-v-'-. ---------------- sheva. hashvi'i.
Vuit. El vuitè. ‫ש--נה.---מי-י-‬ ‫______ ה_______ ‫-מ-נ-. ה-מ-נ-.- ---------------- ‫שמונה. השמיני.‬ 0
sh--n--- -a-h--n-. s_______ h________ s-m-n-h- h-s-m-n-. ------------------ shmoneh. hashmini.
Nou. El novè. ‫-שע--ה--יעי-‬ ‫____ ה_______ ‫-ש-. ה-ש-ע-.- -------------- ‫תשע. התשיעי.‬ 0
tesh-- --------. t_____ h________ t-s-a- h-t-h-'-. ---------------- tesha. hatshi'i.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hebreu (1-100) MP3 hebreu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.