Manual de conversa

ca Numeros   »   te అంకెలు

7 [set]

Numeros

Numeros

7 [ఏడు]

7 [Ēḍu]

అంకెలు

[Aṅkelu]

Tria com vols veure la traducció:   
català telugu Engegar Més
(Jo) compto: న-న- ల-----ెడ-ా-ు నే_ లె______ న-న- ల-క-క-ె-త-న- ----------------- నేను లెక్కపెడతాను 0
Nēnu----k-pe-atā-u N___ l____________ N-n- l-k-a-e-a-ā-u ------------------ Nēnu lekkapeḍatānu
U, dos, tres ఒ-టి---ెండ-, --డు ఒ___ రెం__ మూ_ ఒ-ట-, ర-ం-ు- మ-డ- ----------------- ఒకటి, రెండు, మూడు 0
Oka-i,---ṇ--- mū-u O_____ r_____ m___ O-a-i- r-ṇ-u- m-ḍ- ------------------ Okaṭi, reṇḍu, mūḍu
(Jo) compto fins a tres. నేను-మ-డు--రకు -ె--కపెడ--ను నే_ మూ_ వ__ లె______ న-న- మ-డ- వ-క- ల-క-క-ె-త-న- --------------------------- నేను మూడు వరకు లెక్కపెడతాను 0
N-------u va-a-u ---------tānu N___ m___ v_____ l____________ N-n- m-ḍ- v-r-k- l-k-a-e-a-ā-u ------------------------------ Nēnu mūḍu varaku lekkapeḍatānu
(Jo) segueixo comptant: న------న- త------ి---క్కప-డత---: నే_ దా_ త____ లె_______ న-న- ద-న- త-ు-ా-ద- ల-క-క-ె-త-న-: -------------------------------- నేను దాని తరువాతది లెక్కపెడతాను: 0
Nē---dā-- --ruvā---i-l-k---eḍat-nu: N___ d___ t_________ l_____________ N-n- d-n- t-r-v-t-d- l-k-a-e-a-ā-u- ----------------------------------- Nēnu dāni taruvātadi lekkapeḍatānu:
quatre, cinc, sis, న--ు--, -ద-, -ర-, నా___ ఐ__ ఆ__ న-ల-గ-, ఐ-ు- ఆ-ు- ----------------- నాలుగు, ఐదు, ఆరు, 0
N-l-gu- --du--āru, N______ a____ ā___ N-l-g-, a-d-, ā-u- ------------------ Nālugu, aidu, āru,
set, vuit, nou ఏడ-- ఎన---ద----ొమ--ి-ి ఏ__ ఎ____ తొ___ ఏ-ు- ఎ-ి-ి-ి- త-మ-మ-ద- ---------------------- ఏడు, ఎనిమిది, తొమ్మిది 0
Ēḍ-,-e--mi-i,-to-'mi-i Ē___ e_______ t_______ Ē-u- e-i-i-i- t-m-m-d- ---------------------- Ēḍu, enimidi, tom'midi
Jo compto. నే-ు----్క-ె-తాను నే_ లె______ న-న- ల-క-క-ె-త-న- ----------------- నేను లెక్కపెడతాను 0
Nēn--le-ka-e-a---u N___ l____________ N-n- l-k-a-e-a-ā-u ------------------ Nēnu lekkapeḍatānu
Tu comptes. న-వ----ల---క--ట--ు ను__ లె_____ న-వ-వ- ల-క-క-ె-్-ు ------------------ నువ్వు లెక్కపెట్టు 0
Nuvv--le-kap---u N____ l_________ N-v-u l-k-a-e-ṭ- ---------------- Nuvvu lekkapeṭṭu
Ell compta. అత---ల--్కపెడత--ు అ__ లె______ అ-న- ల-క-క-ె-త-డ- ----------------- అతను లెక్కపెడతాడు 0
Ata-u -e-k----atāḍu A____ l____________ A-a-u l-k-a-e-a-ā-u ------------------- Atanu lekkapeḍatāḍu
U. El primer. ఒక--- ---ట--ి ఒ___ మొ___ ఒ-ట-. మ-ద-ి-ి ------------- ఒకటి. మొదటిది 0
O-aṭi- Mo-a--di O_____ M_______ O-a-i- M-d-ṭ-d- --------------- Okaṭi. Modaṭidi
Dos. El segon. ర---ు--రెండవ-ి రెం__ రెం___ ర-ం-ు- ర-ం-వ-ి -------------- రెండు. రెండవది 0
Reṇ--.--e---vadi R_____ R________ R-ṇ-u- R-ṇ-a-a-i ---------------- Reṇḍu. Reṇḍavadi
Tres. El tercer. మూడ-. మూడ-ది మూ__ మూ___ మ-డ-. మ-డ-ద- ------------ మూడు. మూడవది 0
Mūḍu--M-ḍ-v--i M____ M_______ M-ḍ-. M-ḍ-v-d- -------------- Mūḍu. Mūḍavadi
Quatre. El quart. న----ు. న-----ది నా___ నా____ న-ల-గ-. న-ల-గ-ద- ---------------- నాలుగు. నాల్గవది 0
Nā-u-u. Nā-ga--di N______ N________ N-l-g-. N-l-a-a-i ----------------- Nālugu. Nālgavadi
Cinc. El cinquè. ఐ-ు- ఐద-ది ఐ__ ఐ___ ఐ-ు- ఐ-వ-ి ---------- ఐదు. ఐదవది 0
A--u- -idavadi A____ A_______ A-d-. A-d-v-d- -------------- Aidu. Aidavadi
Sis. El sisè. ఆ--. ఆర-ది ఆ__ ఆ___ ఆ-ు- ఆ-వ-ి ---------- ఆరు. ఆరవది 0
Ār-. Ā---adi Ā___ Ā______ Ā-u- Ā-a-a-i ------------ Āru. Āravadi
Set. El setè. ఏడ-.-----ి ఏ__ ఏ___ ఏ-ు- ఏ-వ-ి ---------- ఏడు. ఏడవది 0
Ē--. -ḍ-v-di Ē___ Ē______ Ē-u- Ē-a-a-i ------------ Ēḍu. Ēḍavadi
Vuit. El vuitè. ఎన--ిది. ఎన--ి-వ-ి ఎ____ ఎ_____ ఎ-ి-ి-ి- ఎ-ి-ి-వ-ి ------------------ ఎనిమిది. ఎనిమిదవది 0
E-i-id-. ---m---va-i E_______ E__________ E-i-i-i- E-i-i-a-a-i -------------------- Enimidi. Enimidavadi
Nou. El novè. త-మ్మ-ద-. తొమ-మిదవది తొ____ తొ_____ త-మ-మ-ద-. త-మ-మ-ద-ద- -------------------- తొమ్మిది. తొమ్మిదవది 0
To---id-. T-m----av--i T________ T___________ T-m-m-d-. T-m-m-d-v-d- ---------------------- Tom'midi. Tom'midavadi

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + telugu (1-100) MP3 telugu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.