Manual de conversa

ca Numeros   »   ka რიცხვები

7 [set]

Numeros

Numeros

7 [შვიდი]

7 [shvidi]

რიცხვები

[ritskhvebi]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
(Jo) compto: ვ-თვლი: ვ______ ვ-თ-ლ-: ------- ვითვლი: 0
v-tv--: v______ v-t-l-: ------- vitvli:
U, dos, tres ე-თი- ---, -ა-ი ე____ ო___ ს___ ე-თ-, ო-ი- ს-მ- --------------- ერთი, ორი, სამი 0
er-i------ s--i e____ o___ s___ e-t-, o-i- s-m- --------------- erti, ori, sami
(Jo) compto fins a tres. ვ---ლი სა--მდე. ვ_____ ს_______ ვ-თ-ლ- ს-მ-მ-ე- --------------- ვითვლი სამამდე. 0
vi-vl-----am-e. v_____ s_______ v-t-l- s-m-m-e- --------------- vitvli samamde.
(Jo) segueixo comptant: ვაგრ--ლებ თ--ა-: ვ________ თ_____ ვ-გ-ძ-ლ-ბ თ-ლ-ს- ---------------- ვაგრძელებ თვლას: 0
va----e-e- -vl-s: v_________ t_____ v-g-d-e-e- t-l-s- ----------------- vagrdzeleb tvlas:
quatre, cinc, sis, ო--ი,---თი,-ე--ს-, ო____ ხ____ ე_____ ო-ხ-, ხ-თ-, ე-ვ-ი- ------------------ ოთხი, ხუთი, ექვსი, 0
otk-i--kh---,-e-vs-, o_____ k_____ e_____ o-k-i- k-u-i- e-v-i- -------------------- otkhi, khuti, ekvsi,
set, vuit, nou შვიდ-- რვა--ცხ-ა შ_____ რ___ ც___ შ-ი-ი- რ-ა- ც-რ- ---------------- შვიდი, რვა, ცხრა 0
s---d---rva,-t--h-a s______ r___ t_____ s-v-d-, r-a- t-k-r- ------------------- shvidi, rva, tskhra
Jo compto. მ---ი-ვლ-. მ_ ვ______ მ- ვ-თ-ლ-. ---------- მე ვითვლი. 0
m--vi-v--. m_ v______ m- v-t-l-. ---------- me vitvli.
Tu comptes. შ-ნ -თვლ-. შ__ ი_____ შ-ნ ი-ვ-ი- ---------- შენ ითვლი. 0
shen -tv--. s___ i_____ s-e- i-v-i- ----------- shen itvli.
Ell compta. ის-ითვ-ის. ი_ ი______ ი- ი-ვ-ი-. ---------- ის ითვლის. 0
is itv-i-. i_ i______ i- i-v-i-. ---------- is itvlis.
U. El primer. ერთი----რ-ელ-. ე____ პ_______ ე-თ-. პ-რ-ე-ი- -------------- ერთი. პირველი. 0
e-ti---'irv-l-. e____ p________ e-t-. p-i-v-l-. --------------- erti. p'irveli.
Dos. El segon. ო--. მე---. ო___ მ_____ ო-ი- მ-ო-ე- ----------- ორი. მეორე. 0
o-i. ----e. o___ m_____ o-i- m-o-e- ----------- ori. meore.
Tres. El tercer. სამი- მე--მ-. ს____ მ______ ს-მ-. მ-ს-მ-. ------------- სამი. მესამე. 0
sa-i----sam-. s____ m______ s-m-. m-s-m-. ------------- sami. mesame.
Quatre. El quart. ო-----მე-თ--. ო____ მ______ ო-ხ-. მ-ო-ხ-. ------------- ოთხი. მეოთხე. 0
otk-i---e-tkh-. o_____ m_______ o-k-i- m-o-k-e- --------------- otkhi. meotkhe.
Cinc. El cinquè. ხუთი---ე--თე. ხ____ მ______ ხ-თ-. მ-ხ-თ-. ------------- ხუთი. მეხუთე. 0
k-u--. -e-h-t-. k_____ m_______ k-u-i- m-k-u-e- --------------- khuti. mekhute.
Sis. El sisè. ე-ვს---მ---ვ--. ე_____ მ_______ ე-ვ-ი- მ-ე-ვ-ე- --------------- ექვსი. მეექვსე. 0
ekvsi.--eekvs-. e_____ m_______ e-v-i- m-e-v-e- --------------- ekvsi. meekvse.
Set. El setè. შ-ი-ი.--ე---დე. შ_____ მ_______ შ-ი-ი- მ-შ-ი-ე- --------------- შვიდი. მეშვიდე. 0
s-vidi--m---v-de. s______ m________ s-v-d-. m-s-v-d-. ----------------- shvidi. meshvide.
Vuit. El vuitè. რვა- --რვ-. რ___ მ_____ რ-ა- მ-რ-ე- ----------- რვა. მერვე. 0
r--. -e-v-. r___ m_____ r-a- m-r-e- ----------- rva. merve.
Nou. El novè. ცხ--.-მეცხ--. ც____ მ______ ც-რ-. მ-ც-რ-. ------------- ცხრა. მეცხრე. 0
t-k--a. -et-k--e. t______ m________ t-k-r-. m-t-k-r-. ----------------- tskhra. metskhre.

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.