Manual de conversa

ca Numeros   »   bn সংখ্যা / নম্বর

7 [set]

Numeros

Numeros

৭ [সাত]

7 [sāta]

সংখ্যা / নম্বর

[saṅkhyā / nambara]

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
(Jo) compto: আমি গ--া-করি আ_ গ__ ক_ আ-ি গ-ন- ক-ি ------------ আমি গণনা করি 0
āmi-ga-anā--a-i ā__ g_____ k___ ā-i g-ṇ-n- k-r- --------------- āmi gaṇanā kari
U, dos, tres এ---দ--, তিন এ__ দু__ তি_ এ-, দ-ই- ত-ন ------------ এক, দুই, তিন 0
ēka, ---i- tina ē___ d____ t___ ē-a- d-'-, t-n- --------------- ēka, du'i, tina
(Jo) compto fins a tres. আ-ি-তি--পর-য-্----না ----৷ আ_ তি_ প____ গ__ ক_ ৷ আ-ি ত-ন প-্-ন-ত গ-ন- ক-ি ৷ -------------------------- আমি তিন পর্যন্ত গণনা করি ৷ 0
ā-- -i-a-parya-ta --ṇan- k-ri ā__ t___ p_______ g_____ k___ ā-i t-n- p-r-a-t- g-ṇ-n- k-r- ----------------------------- āmi tina paryanta gaṇanā kari
(Jo) segueixo comptant: আ----ণন- --তে থাকি ৷ আ_ গ__ ক__ থা_ ৷ আ-ি গ-ন- ক-ত- থ-ক- ৷ -------------------- আমি গণনা করতে থাকি ৷ 0
ām- -aṇ-n--k--a-ē---āki ā__ g_____ k_____ t____ ā-i g-ṇ-n- k-r-t- t-ā-i ----------------------- āmi gaṇanā karatē thāki
quatre, cinc, sis, চা-,-পাঁ-, ছয় চা__ পাঁ__ ছ_ চ-র- প-ঁ-, ছ- ------------- চার, পাঁচ, ছয় 0
c-ra, -ā-̐----c-aẏa c____ p_____ c____ c-r-, p-m-c-, c-a-a ------------------- cāra, pām̐ca, chaẏa
set, vuit, nou সা-,--ট, নয় সা__ আ__ ন_ স-ত- আ-, ন- ----------- সাত, আট, নয় 0
s------ṭ-,--a-a s____ ā___ n___ s-t-, ā-a- n-ẏ- --------------- sāta, āṭa, naẏa
Jo compto. আম--গ-না --- ৷ আ_ গ__ ক_ ৷ আ-ি গ-ন- ক-ি ৷ -------------- আমি গণনা করি ৷ 0
ā-i -aṇan--kari ā__ g_____ k___ ā-i g-ṇ-n- k-r- --------------- āmi gaṇanā kari
Tu comptes. তু-- গণন- ---৷ তু_ গ__ ক_ ৷ ত-ম- গ-ন- ক- ৷ -------------- তুমি গণনা কর ৷ 0
tu----aṇ--- --ra t___ g_____ k___ t-m- g-ṇ-n- k-r- ---------------- tumi gaṇanā kara
Ell compta. স---ণন- ----৷ সে গ__ ক_ ৷ স- গ-ন- ক-ে ৷ ------------- সে গণনা করে ৷ 0
sē g-ṇ-n- -a-ē s_ g_____ k___ s- g-ṇ-n- k-r- -------------- sē gaṇanā karē
U. El primer. এক. -্-থম এ__ প্___ এ-. প-র-ম --------- এক. প্রথম 0
ēka.-Pr-th--a ē___ P_______ ē-a- P-a-h-m- ------------- ēka. Prathama
Dos. El segon. দ-ই.-------য় দু__ দ্___ দ-ই- দ-ব-ত-য় ------------ দুই. দ্বিতীয় 0
du-i.-D-it--a d____ D______ d-'-. D-i-ī-a ------------- du'i. Dbitīẏa
Tres. El tercer. ত-ন- ত--ীয় তি__ তৃ__ ত-ন- ত-ত-য় ---------- তিন. তৃতীয় 0
t-n-. T---ī-a t____ T_____ t-n-. T-̥-ī-a ------------- tina. Tr̥tīẏa
Quatre. El quart. চ-র----ুর-থ চা__ চ___ চ-র- চ-ু-্- ----------- চার. চতুর্থ 0
cāra. Ca-urt-a c____ C_______ c-r-. C-t-r-h- -------------- cāra. Caturtha
Cinc. El cinquè. পাঁ----ঞ্-ম পাঁ__ প___ প-ঁ-. প-্-ম ----------- পাঁচ. পঞ্চম 0
pā--ca.--añ-ama p_____ P______ p-m-c-. P-ñ-a-a --------------- pām̐ca. Pañcama
Sis. El sisè. ছয়.--ষ্ঠ ছ__ ষ__ ছ-. ষ-্- -------- ছয়. ষষ্ঠ 0
c---a.-Ṣ--ṭ-a c_____ Ṣ_____ c-a-a- Ṣ-ṣ-h- ------------- chaẏa. Ṣaṣṭha
Set. El setè. সাত- স--তম সা__ স___ স-ত- স-্-ম ---------- সাত. সপ্তম 0
sāta- -ap--ma s____ S______ s-t-. S-p-a-a ------------- sāta. Saptama
Vuit. El vuitè. আ-. -ষ--ম আ__ অ___ আ-. অ-্-ম --------- আট. অষ্টম 0
ā--.-A-ṭ-ma ā___ A_____ ā-a- A-ṭ-m- ----------- āṭa. Aṣṭama
Nou. El novè. নয়. ন-ম ন__ ন__ ন-. ন-ম ------- নয়. নবম 0
na----N-b--a n____ N_____ n-ẏ-. N-b-m- ------------ naẏa. Nabama

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bengalí (1-100) MP3 bengalí (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.