Manual de conversa

ca Numeros   »   mr संख्या / आकडे

7 [set]

Numeros

Numeros

७ [सात]

7 [Sāta]

संख्या / आकडे

[saṅkhyā/ ākaḍē]

Tria com vols veure la traducció:   
català marathi Engegar Més
(Jo) compto: मी मो------. मी मो__ आ__ म- म-ज- आ-े- ------------ मी मोजत आहे. 0
mī -ōjata ā--. m_ m_____ ā___ m- m-j-t- ā-ē- -------------- mī mōjata āhē.
U, dos, tres एक--द-न, -ीन ए__ दो__ ती_ ए-, द-न- त-न ------------ एक, दोन, तीन 0
Ē-a,-dō----tīna Ē___ d____ t___ Ē-a- d-n-, t-n- --------------- Ēka, dōna, tīna
(Jo) compto fins a tres. म--ती-प-्यंत-मोजत---े. मी ती_____ मो__ आ__ म- त-न-र-य-त म-ज- आ-े- ---------------------- मी तीनपर्यंत मोजत आहे. 0
m- -ī-----y-----m-j-ta----. m_ t___________ m_____ ā___ m- t-n-p-r-a-t- m-j-t- ā-ē- --------------------------- mī tīnaparyanta mōjata āhē.
(Jo) segueixo comptant: मी --ढ- --जत--हे. मी पु_ मो__ आ__ म- प-ढ- म-ज- आ-े- ----------------- मी पुढे मोजत आहे. 0
M- p--hē mō-a----h-. M_ p____ m_____ ā___ M- p-ḍ-ē m-j-t- ā-ē- -------------------- Mī puḍhē mōjata āhē.
quatre, cinc, sis, च--,-प-च,-सह-, चा__ पा__ स__ च-र- प-च- स-ा- -------------- चार, पाच, सहा, 0
C--a- p--a,-----, C____ p____ s____ C-r-, p-c-, s-h-, ----------------- Cāra, pāca, sahā,
set, vuit, nou स-त, -ठ,--ऊ सा__ आ__ न_ स-त- आ-, न- ----------- सात, आठ, नऊ 0
s---- -ṭha---a'ū s____ ā____ n___ s-t-, ā-h-, n-'- ---------------- sāta, āṭha, na'ū
Jo compto. म---ोजत--ह-. मी मो__ आ__ म- म-ज- आ-े- ------------ मी मोजत आहे. 0
m---ōja-- --ē. m_ m_____ ā___ m- m-j-t- ā-ē- -------------- mī mōjata āhē.
Tu comptes. त- मो-त-आ--स. तू मो__ आ___ त- म-ज- आ-े-. ------------- तू मोजत आहेस. 0
T---ōjata āh-sa. T_ m_____ ā_____ T- m-j-t- ā-ē-a- ---------------- Tū mōjata āhēsa.
Ell compta. तो---ज- -हे. तो मो__ आ__ त- म-ज- आ-े- ------------ तो मोजत आहे. 0
Tō-m--a-a ---. T_ m_____ ā___ T- m-j-t- ā-ē- -------------- Tō mōjata āhē.
U. El primer. एक, -ह-ल------िली-- पहिले ए__ प__ / प__ / प__ ए-, प-ि-ा / प-ि-ी / प-ि-े ------------------------- एक, पहिला / पहिली / पहिले 0
Ē-a, pa-il---pahi-ī/ -a---ē Ē___ p______ p______ p_____ Ē-a- p-h-l-/ p-h-l-/ p-h-l- --------------------------- Ēka, pahilā/ pahilī/ pahilē
Dos. El segon. द-न--द-सर- ---ुस-ी-/--ुस-े दो__ दु__ / दु__ / दु__ द-न- द-स-ा / द-स-ी / द-स-े -------------------------- दोन, दुसरा / दुसरी / दुसरे 0
d--a--------/ -u---ī/--u-arē d____ d______ d______ d_____ d-n-, d-s-r-/ d-s-r-/ d-s-r- ---------------------------- dōna, dusarā/ dusarī/ dusarē
Tres. El tercer. ती-. ---रा /-त-स---/ -िसरे ती__ ति__ / ति__ / ति__ त-न- त-स-ा / त-स-ी / त-स-े -------------------------- तीन. तिसरा / तिसरी / तिसरे 0
t---- T-s--ā/ t---r-/-----rē t____ T______ t______ t_____ t-n-. T-s-r-/ t-s-r-/ t-s-r- ---------------------------- tīna. Tisarā/ tisarī/ tisarē
Quatre. El quart. च--. -ौ-ा-- --थी /---थे चा__ चौ_ / चौ_ / चौ_ च-र- च-थ- / च-थ- / च-थ- ----------------------- चार. चौथा / चौथी / चौथे 0
c---- --u---/ c-u--ī/ -a--hē c____ C______ c______ c_____ c-r-. C-u-h-/ c-u-h-/ c-u-h- ---------------------------- cāra. Cauthā/ cauthī/ cauthē
Cinc. El cinquè. पाच--प-च---- -ा-वी - पा-वे पा__ पा__ / पा__ / पा__ प-च- प-च-ा / प-च-ी / प-च-े -------------------------- पाच. पाचवा / पाचवी / पाचवे 0
pāca. -ācav-/-pā----- pāca-ē p____ P______ p______ p_____ p-c-. P-c-v-/ p-c-v-/ p-c-v- ---------------------------- pāca. Pācavā/ pācavī/ pācavē
Sis. El sisè. सह----हा-ा --सहा-- ------े स__ स__ / स__ / स__ स-ा- स-ा-ा / स-ा-ी / स-ा-े -------------------------- सहा, सहावा / सहावी / सहावे 0
sa-ā- ---ā-ā/ s--āvī----h--ē s____ s______ s______ s_____ s-h-, s-h-v-/ s-h-v-/ s-h-v- ---------------------------- sahā, sahāvā/ sahāvī/ sahāvē
Set. El setè. स-त----त-- /--ा-व- --सात-े सा__ सा__ / सा__ / सा__ स-त- स-त-ा / स-त-ी / स-त-े -------------------------- सात. सातवा / सातवी / सातवे 0
sā-a-----a-ā---ā-av-- sā-a-ē s____ S______ s______ s_____ s-t-. S-t-v-/ s-t-v-/ s-t-v- ---------------------------- sāta. Sātavā/ sātavī/ sātavē
Vuit. El vuitè. आठ- आठ-ा-- आठ---/ आ--े आ__ आ__ / आ__ / आ__ आ-. आ-व- / आ-व- / आ-व- ---------------------- आठ. आठवा / आठवी / आठवे 0
ā-ha.-Āṭh-vā/ -ṭ----/ ā-h-vē ā____ Ā______ ā______ ā_____ ā-h-. Ā-h-v-/ ā-h-v-/ ā-h-v- ---------------------------- āṭha. Āṭhavā/ āṭhavī/ āṭhavē
Nou. El novè. न-----व----न--- / न--े न__ न__ / न__ / न__ न-. न-व- / न-व- / न-व- ---------------------- नऊ. नववा / नववी / नववे 0
n-'ū- -av---- na----- nav-vē n____ N______ n______ n_____ n-'-. N-v-v-/ n-v-v-/ n-v-v- ---------------------------- na'ū. Navavā/ navavī/ navavē

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + marathi (1-100) MP3 marathi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.