Manual de conversa

ca Numeros   »   uk Числа

7 [set]

Numeros

Numeros

7 [сім]

7 [sim]

Числа

[Chysla]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
(Jo) compto: Я--ах-ю: Я р_____ Я р-х-ю- -------- Я рахую: 0
Y--r--hu--: Y_ r_______ Y- r-k-u-u- ----------- YA rakhuyu:
U, dos, tres один, дв-----и о____ д___ т__ о-и-, д-а- т-и -------------- один, два, три 0
o-yn, -va---ry o____ d___ t__ o-y-, d-a- t-y -------------- odyn, dva, try
(Jo) compto fins a tres. Я -а-у- -о-тр-ох. Я р____ д_ т_____ Я р-х-ю д- т-ь-х- ----------------- Я рахую до трьох. 0
Y--rakhuyu ------o-h. Y_ r______ d_ t______ Y- r-k-u-u d- t-ʹ-k-. --------------------- YA rakhuyu do trʹokh.
(Jo) segueixo comptant: Я -ахую-да-і: Я р____ д____ Я р-х-ю д-л-: ------------- Я рахую далі: 0
YA --k-u-- da--: Y_ r______ d____ Y- r-k-u-u d-l-: ---------------- YA rakhuyu dali:
quatre, cinc, sis, Ч-тир----’-т-,---сть, Ч______ п_____ ш_____ Ч-т-р-, п-я-ь- ш-с-ь- --------------------- Чотири, п’ять, шість, 0
C-o-yry- pʺ--tʹ,--hist-, C_______ p______ s______ C-o-y-y- p-y-t-, s-i-t-, ------------------------ Chotyry, pʺyatʹ, shistʹ,
set, vuit, nou с-м, -іс--- дев---ь с___ в_____ д______ с-м- в-с-м- д-в-я-ь ------------------- сім, вісім, дев’ять 0
sim, v--im- --vʺ--tʹ s___ v_____ d_______ s-m- v-s-m- d-v-y-t- -------------------- sim, visim, devʺyatʹ
Jo compto. Я---хую. Я р_____ Я р-х-ю- -------- Я рахую. 0
YA--akh-yu. Y_ r_______ Y- r-k-u-u- ----------- YA rakhuyu.
Tu comptes. Ти рах---. Т_ р______ Т- р-х-є-. ---------- Ти рахуєш. 0
T- r-k---e--. T_ r_________ T- r-k-u-e-h- ------------- Ty rakhuyesh.
Ell compta. Ві--р---є. В__ р_____ В-н р-х-є- ---------- Він рахує. 0
V--------ye. V__ r_______ V-n r-k-u-e- ------------ Vin rakhuye.
U. El primer. Один. -е---й. О____ П______ О-и-. П-р-и-. ------------- Один. Перший. 0
O-yn-----sh---. O____ P_______ O-y-. P-r-h-y-. --------------- Odyn. Pershyy̆.
Dos. El segon. Д--.-----и-. Д___ Д______ Д-а- Д-у-и-. ------------ Два. Другий. 0
Dv-- Dr---y̆. D___ D______ D-a- D-u-y-̆- ------------- Dva. Druhyy̆.
Tres. El tercer. Т-и- ---ті-. Т___ Т______ Т-и- Т-е-і-. ------------ Три. Третій. 0
Try- Tr---y-. T___ T______ T-y- T-e-i-̆- ------------- Try. Tretiy̆.
Quatre. El quart. Ч-ти--. ---ве--ий. Ч______ Ч_________ Ч-т-р-. Ч-т-е-т-й- ------------------ Чотири. Четвертий. 0
Ch-ty-y--C--tv-rt-y-. C_______ C__________ C-o-y-y- C-e-v-r-y-̆- --------------------- Chotyry. Chetvertyy̆.
Cinc. El cinquè. П-я--.---яти-. П_____ П______ П-я-ь- П-я-и-. -------------- П’ять. П’ятий. 0
Pʺ--t-- -ʺy--yy-. P______ P_______ P-y-t-. P-y-t-y-. ----------------- Pʺyatʹ. Pʺyatyy̆.
Sis. El sisè. Шість. ---т-й. Ш_____ Ш______ Ш-с-ь- Ш-с-и-. -------------- Шість. Шостий. 0
Shist-. Sho-ty--. S______ S_______ S-i-t-. S-o-t-y-. ----------------- Shistʹ. Shostyy̆.
Set. El setè. Сі-. -ьом-й. С___ С______ С-м- С-о-и-. ------------ Сім. Сьомий. 0
Sim- --om-y-. S___ S______ S-m- S-o-y-̆- ------------- Sim. Sʹomyy̆.
Vuit. El vuitè. В---м---о-ь--й. В_____ В_______ В-с-м- В-с-м-й- --------------- Вісім. Восьмий. 0
V-s--- -o-ʹ-yy̆. V_____ V_______ V-s-m- V-s-m-y-. ---------------- Visim. Vosʹmyy̆.
Nou. El novè. Дев’я-ь.-Де--я--й. Д_______ Д________ Д-в-я-ь- Д-в-я-и-. ------------------ Дев’ять. Дев’ятий. 0
D----at----ev--atyy-. D________ D_________ D-v-y-t-. D-v-y-t-y-. --------------------- Devʺyatʹ. Devʺyatyy̆.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.