Manual de conversa

ca Numeros   »   ru Цифры

7 [set]

Numeros

Numeros

7 [семь]

7 [semʹ]

Цифры

[Tsifry]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
(Jo) compto: Я-сч-т--: Я с______ Я с-и-а-: --------- Я считаю: 0
Y-----i-a-u: Y_ s________ Y- s-h-t-y-: ------------ Ya schitayu:
U, dos, tres од--,-дв-,---и о____ д___ т__ о-и-, д-а- т-и -------------- один, два, три 0
o--n, --a, -ri o____ d___ t__ o-i-, d-a- t-i -------------- odin, dva, tri
(Jo) compto fins a tres. Я-с-ита- д- т-ё-. Я с_____ д_ т____ Я с-и-а- д- т-ё-. ----------------- Я считаю до трёх. 0
Y- s-h-tay- -o t--k-. Y_ s_______ d_ t_____ Y- s-h-t-y- d- t-ë-h- --------------------- Ya schitayu do trëkh.
(Jo) segueixo comptant: Я -читаю----ьш-: Я с_____ д______ Я с-и-а- д-л-ш-: ---------------- Я считаю дальше: 0
Ya -chita---d---sh-: Y_ s_______ d_______ Y- s-h-t-y- d-l-s-e- -------------------- Ya schitayu dalʹshe:
quatre, cinc, sis, чет--е, п--ь---ес--, ч______ п____ ш_____ ч-т-р-, п-т-, ш-с-ь- -------------------- четыре, пять, шесть, 0
c--ty--- p---ʹ- shes--, c_______ p_____ s______ c-e-y-e- p-a-ʹ- s-e-t-, ----------------------- chetyre, pyatʹ, shestʹ,
set, vuit, nou сем-, ----мь- д-вя-ь с____ в______ д_____ с-м-, в-с-м-, д-в-т- -------------------- семь, восемь, девять 0
sem----o-em-,-d--y--ʹ s____ v______ d______ s-m-, v-s-m-, d-v-a-ʹ --------------------- semʹ, vosemʹ, devyatʹ
Jo compto. Я -чит--. Я с______ Я с-и-а-. --------- Я считаю. 0
Y--sc--tay-. Y_ s________ Y- s-h-t-y-. ------------ Ya schitayu.
Tu comptes. Т--с--т-е-ь. Т_ с________ Т- с-и-а-ш-. ------------ Ты считаешь. 0
Ty--chi---esh-. T_ s___________ T- s-h-t-y-s-ʹ- --------------- Ty schitayeshʹ.
Ell compta. Он счит-ет. О_ с_______ О- с-и-а-т- ----------- Он считает. 0
On ---i--yet. O_ s_________ O- s-h-t-y-t- ------------- On schitayet.
U. El primer. Од-н- П-р-ы-. О____ П______ О-и-. П-р-ы-. ------------- Один. Первый. 0
O--n---e-v-y. O____ P______ O-i-. P-r-y-. ------------- Odin. Pervyy.
Dos. El segon. Дв-.---оро-. Д___ В______ Д-а- В-о-о-. ------------ Два. Второй. 0
D-a. Vt-ro-. D___ V______ D-a- V-o-o-. ------------ Dva. Vtoroy.
Tres. El tercer. Тр-----е---. Т___ Т______ Т-и- Т-е-и-. ------------ Три. Третий. 0
Tr-- -r--iy. T___ T______ T-i- T-e-i-. ------------ Tri. Tretiy.
Quatre. El quart. Че-ыре.-Четв----й. Ч______ Ч_________ Ч-т-р-. Ч-т-ё-т-й- ------------------ Четыре. Четвёртый. 0
C--tyre. C-etvë--yy. C_______ C__________ C-e-y-e- C-e-v-r-y-. -------------------- Chetyre. Chetvërtyy.
Cinc. El cinquè. П-ть. -я-ы-. П____ П_____ П-т-. П-т-й- ------------ Пять. Пятый. 0
Py---.--ya---. P_____ P______ P-a-ʹ- P-a-y-. -------------- Pyatʹ. Pyatyy.
Sis. El sisè. Ш--ть. --с--й. Ш_____ Ш______ Ш-с-ь- Ш-с-о-. -------------- Шесть. Шестой. 0
Sh------S-e----. S______ S_______ S-e-t-. S-e-t-y- ---------------- Shestʹ. Shestoy.
Set. El setè. С--ь.-С---мо-. С____ С_______ С-м-. С-д-м-й- -------------- Семь. Седьмой. 0
S--ʹ--S--ʹ---. S____ S_______ S-m-. S-d-m-y- -------------- Semʹ. Sedʹmoy.
Vuit. El vuitè. В--ем-- -о----й. В______ В_______ В-с-м-. В-с-м-й- ---------------- Восемь. Восьмой. 0
Vos--ʹ. V-sʹm--. V______ V_______ V-s-m-. V-s-m-y- ---------------- Vosemʹ. Vosʹmoy.
Nou. El novè. Де--т-.-Д----ый. Д______ Д_______ Д-в-т-. Д-в-т-й- ---------------- Девять. Девятый. 0
D-vyatʹ--D-v--tyy. D_______ D________ D-v-a-ʹ- D-v-a-y-. ------------------ Devyatʹ. Devyatyy.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.