Manual de conversa

ca Numeros   »   tl Mga numero

7 [set]

Numeros

Numeros

7 [pito]

Mga numero

Tria com vols veure la traducció:   
català tagal Engegar Més
(Jo) compto: M-gb-b--an--ako: M__________ a___ M-g-i-i-a-g a-o- ---------------- Magbibilang ako: 0
U, dos, tres is-, -a-a-a--ta-lo i___ d______ t____ i-a- d-l-w-, t-t-o ------------------ isa, dalawa, tatlo 0
(Jo) compto fins a tres. M-gbi-il--g --o -a-g-a----at-o. M__________ a__ h_______ t_____ M-g-i-i-a-g a-o h-n-g-n- t-t-o- ------------------------------- Magbibilang ako hanggang tatlo. 0
(Jo) segueixo comptant: P---loy-ak----ma--ibi----: P______ a____ m___________ P-t-l-y a-o-g m-g-i-i-a-g- -------------------------- Patuloy akong magbibilang: 0
quatre, cinc, sis, a---,--i-a,---i-, a____ l____ a____ a-a-, l-m-, a-i-, ----------------- apat, lima, anim, 0
set, vuit, nou pit-,-wal---s-yam p____ w____ s____ p-t-, w-l-, s-y-m ----------------- pito, walo, siyam 0
Jo compto. Ma--ib---n--ak-. M__________ a___ M-g-i-i-a-g a-o- ---------------- Magbibilang ako. 0
Tu comptes. M--bibila-g---. M__________ k__ M-g-i-i-a-g k-. --------------- Magbibilang ka. 0
Ell compta. Ma-b-bi-ang---ya. M__________ s____ M-g-i-i-a-g s-y-. ----------------- Magbibilang siya. 0
U. El primer. Is-. --g u--. I___ A__ u___ I-a- A-g u-a- ------------- Isa. Ang una. 0
Dos. El segon. D-la-----n--p--g---w-. D______ A__ p_________ D-l-w-. A-g p-n-a-a-a- ---------------------- Dalawa. Ang pangalawa. 0
Tres. El tercer. Tatlo--An---a--a-lo. T_____ A__ p________ T-t-o- A-g p-n-a-l-. -------------------- Tatlo. Ang pangatlo. 0
Quatre. El quart. A-at- A---pa-------. A____ A__ p_________ A-a-. A-g p-n---p-t- -------------------- Apat. Ang pang-apat. 0
Cinc. El cinquè. L---.-An---ang-im-. L____ A__ p________ L-m-. A-g p-n-l-m-. ------------------- Lima. Ang panglima. 0
Sis. El sisè. An--. -----a-----im. A____ A__ p_________ A-i-. A-g p-n---n-m- -------------------- Anim. Ang pang-anim. 0
Set. El setè. P-t------ pan---to P____ A__ p_______ P-t-. A-g p-n-p-t- ------------------ Pito. Ang pangpito 0
Vuit. El vuitè. Wal---A-- -a------. W____ A__ p________ W-l-. A-g p-n-w-l-. ------------------- Walo. Ang pangwalo. 0
Nou. El novè. S-yam. An- -a-gsiya-. S_____ A__ p_________ S-y-m- A-g p-n-s-y-m- --------------------- Siyam. Ang pangsiyam. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 tagal (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.