Manual de conversa

ca En camí   »   fa ‫در راه‬

37 [trenta-set]

En camí

En camí

‫37 [سی و هفت]‬

37 [see-o-haft]

‫در راه‬

[dar râh]

Tria com vols veure la traducció:   
català persa Engegar Més
Ell va en moto. ‫-و ---د- با----و-----ت حر-ت-م--کند.‬ ‫__ (____ ب_ م_________ ح___ م______ ‫-و (-ر-) ب- م-ت-ر-ی-ل- ح-ک- م-‌-ن-.- ------------------------------------- ‫او (مرد) با موتورسیکلت حرکت می‌کند.‬ 0
oo -â m---r--kl-----r---t---ko--d. o_ b_ m__________ h______ m_______ o- b- m-t-r-i-l-t h-r-k-t m-k-n-d- ---------------------------------- oo bâ motorsiklet harekat mikonad.
Ell va amb bicicleta. ‫او-(م-د- -ا -و-رخ--حر-ت--ی----.‬ ‫__ (____ ب_ د_____ ح___ م______ ‫-و (-ر-) ب- د-چ-خ- ح-ک- م-‌-ن-.- --------------------------------- ‫او (مرد) با دوچرخه حرکت می‌کند.‬ 0
o- -â ---h--khe-ha-ek-t -i--nad. o_ b_ d________ h______ m_______ o- b- d-c-a-k-e h-r-k-t m-k-n-d- -------------------------------- oo bâ docharkhe harekat mikonad.
Ell va a peu. ‫ا--(-ر-- -یاد- -ی‌-ود.‬ ‫__ (____ پ____ م______ ‫-و (-ر-) پ-ا-ه م-‌-و-.- ------------------------ ‫او (مرد) پیاده می‌رود.‬ 0
oo pi-y-----i--va-. o_ p______ m_______ o- p---â-e m-r-v-d- ------------------- oo pi-yâde miravad.
Ell va en vaixell. ‫-و (---)-با -ش------ت--ی‌کن--‬ ‫__ (____ ب_ ک___ ح___ م______ ‫-و (-ر-) ب- ک-ت- ح-ک- م-‌-ن-.- ------------------------------- ‫او (مرد) با کشتی حرکت می‌کند.‬ 0
oo--- kas-t- h----at-mi---ad. o_ b_ k_____ h______ m_______ o- b- k-s-t- h-r-k-t m-k-n-d- ----------------------------- oo bâ kashti harekat mikonad.
Ell va en barca. ‫او-(م-د- با --یق-حرک- می-کن--‬ ‫__ (____ ب_ ق___ ح___ م______ ‫-و (-ر-) ب- ق-ی- ح-ک- م-‌-ن-.- ------------------------------- ‫او (مرد) با قایق حرکت می‌کند.‬ 0
oo--â-ghâ-egh hare-----iko---. o_ b_ g______ h______ m_______ o- b- g-â-e-h h-r-k-t m-k-n-d- ------------------------------ oo bâ ghâyegh harekat mikonad.
Ell neda. ‫-- ----)--ن--می‌--د.‬ ‫__ (____ ش__ م______ ‫-و (-ر-) ش-ا م-‌-ن-.- ---------------------- ‫او (مرد) شنا می‌کند.‬ 0
oo-s-e-â miko-ad. o_ s____ m_______ o- s-e-â m-k-n-d- ----------------- oo shenâ mikonad.
Que és perillós estar aquí? ‫ا--ج- -ا- ---نا----ست؟‬ ‫_____ ج__ خ______ ا____ ‫-ی-ج- ج-ی خ-ر-ا-ی ا-ت-‬ ------------------------ ‫اینجا جای خطرناکی است؟‬ 0
i--â -ây-----ta-nâ-- as-? i___ j___ k_________ a___ i-j- j-y- k-a-a-n-k- a-t- ------------------------- injâ jâye khatarnâki ast?
Que és perillós fer autoestop sol? ‫-----نه--ی-ق-م ------ر--- ا-ت-‬ ‫___ ت_____ ق__ ز__ خ_____ ا____ ‫-ی- ت-ه-ی- ق-م ز-ن خ-ر-ا- ا-ت-‬ -------------------------------- ‫آیا تنهایی قدم زدن خطرناک است؟‬ 0
â-â-t-nhâyi --ad-m-z-----k----r--k--st? â__ t______ g_____ z____ k________ a___ â-â t-n-â-i g-a-a- z-d-n k-a-a-n-k a-t- --------------------------------------- âyâ tanhâyi ghadam zadan khatarnâk ast?
Que és perillós passejar a la nit? ‫آی- -یاد- ر-ی-در-شب----ن-ک--س-؟‬ ‫___ پ____ ر__ د_ ش_ خ_____ ا____ ‫-ی- پ-ا-ه ر-ی د- ش- خ-ر-ا- ا-ت-‬ --------------------------------- ‫آیا پیاده روی در شب خطرناک است؟‬ 0
â-- ---b-hâ-be --âd--r-vi ------ k-atarnâk -st? â__ s______ b_ p____ r___ r_____ k________ a___ â-â s-a---â b- p-â-e r-v- r-f-a- k-a-a-n-k a-t- ----------------------------------------------- âyâ shab-hâ be piâde ravi raftan khatarnâk ast?
Ens hem equivocat de camí. ‫ما --- -ا (ب- --شین) ----اه --ت---ی-.‬ ‫__ ر__ ر_ (__ م_____ ا_____ ر___ ا____ ‫-ا ر-ه ر- (-ا م-ش-ن- ا-ت-ا- ر-ت- ا-م-‬ --------------------------------------- ‫ما راه را (با ماشین) اشتباه رفته ایم.‬ 0
m--râh--- --- -â--in) -----bâ---a-te-i-. m_ r__ r_ (__ m______ e_______ r________ m- r-h r- (-â m-s-i-) e-h-e-â- r-f-e-i-. ---------------------------------------- mâ râh râ (bâ mâshin) eshtebâh rafte-im.
Anem pel mal camí. ‫ما د--م--ر--ش-ب-- هستی-.‬ ‫__ د_ م___ ا_____ ه______ ‫-ا د- م-ی- ا-ت-ا- ه-ت-م-‬ -------------------------- ‫ما در مسیر اشتباه هستیم.‬ 0
mâ d---m-s-re e--teb-h --s--m. m_ d__ m_____ e_______ h______ m- d-r m-s-r- e-h-e-â- h-s-i-. ------------------------------ mâ dar masire eshtebâh hastim.
Hem de fer mitja volta. ‫--ا --ی- --گ-د-م.‬ ‫ م_ ب___ ب________ ‫ م- ب-ی- ب-گ-د-م-‬ ------------------- ‫ ما باید برگردیم.‬ 0
m----y-d-bar--ardim. m_ b____ b__ g______ m- b-y-d b-r g-r-i-. -------------------- mâ bâyad bar gardim.
On podem estacionar? ‫ا---ا کجا --‌-ود -ار- کرد؟‬ ‫_____ ک__ م____ پ___ ک____ ‫-ی-ج- ک-ا م-‌-و- پ-ر- ک-د-‬ ---------------------------- ‫اینجا کجا می‌شود پارک کرد؟‬ 0
inj----jâ m-s--v-- p-r- kard? i___ k___ m_______ p___ k____ i-j- k-j- m-s-a-a- p-r- k-r-? ----------------------------- injâ kojâ mishavad pârk kard?
Que hi ha una zona d’estacionament aquí? ‫-ی--‫اینج- پا-کین- --ت-‬ ‫___ ‫_____ پ______ ه____ ‫-ی- ‫-ی-ج- پ-ر-ی-گ ه-ت-‬ ------------------------- ‫آیا ‫اینجا پارکینگ هست؟‬ 0
i-------kin---oju- dâ-ad? i___ p______ v____ d_____ i-j- p-r-i-g v-j-d d-r-d- ------------------------- injâ pârking vojud dârad?
Quant de temps puc estacionar aquí? ‫چ-در--ی---د -ین----ا-ک-ک---‬ ‫____ م____ ا____ پ___ ک____ ‫-ق-ر م-‌-و- ا-ن-ا پ-ر- ک-د-‬ ----------------------------- ‫چقدر می‌شود اینجا پارک کرد؟‬ 0
c--------------avân --jâ--â-k kard? c__ m______ m______ i___ p___ k____ c-e m-d-d-t m-t-v-n i-j- p-r- k-r-? ----------------------------------- che mod-dat mitavân injâ pârk kard?
Que fa esquí vostè? ‫--ا---کی-می‌--ید-‬ ‫___ ا___ م_______ ‫-م- ا-ک- م-‌-ن-د-‬ ------------------- ‫شما اسکی می‌کنید؟‬ 0
shomâ es-i-mik----? s____ e___ m_______ s-o-â e-k- m-k-n-d- ------------------- shomâ eski mikonid?
Que puja amb el teleesquí vostè? ‫-ا تل--سیژ--ب--ابر -سک---ب-لا--ی‌ر--د-‬ ‫__ ت__ س__ (______ ا____ ب___ م_______ ‫-ا ت-ه س-ژ (-ا-ا-ر ا-ک-) ب-ل- م-‌-و-د-‬ ---------------------------------------- ‫با تله سیژ (بالابر اسکی) بالا می‌روید؟‬ 0
b- ------i--(bâ-â-are e-k-)-b--â ---av--? b_ t_______ (________ e____ b___ m_______ b- t-l---i- (-â-â-a-e e-k-) b-l- m-r-v-d- ----------------------------------------- be tele-sij (bâlâbare eski) bâlâ miravid?
És possible llogar esquís aquí? ‫-یا------د------ چو- اس-- ک-ایه-کرد-‬ ‫___ م____ ا____ چ__ ا___ ک____ ک____ ‫-ی- م-‌-و- ا-ن-ا چ-ب ا-ک- ک-ا-ه ک-د-‬ -------------------------------------- ‫آیا می‌شود اینجا چوب اسکی کرایه کرد؟‬ 0
âyâ-m-t-v-n-i-j- ch-be-e-ki--e---e k--d? â__ m______ i___ c____ e___ k_____ k____ â-â m-t-v-n i-j- c-u-e e-k- k-r-y- k-r-? ---------------------------------------- âyâ mitavân injâ chube eski kerâye kard?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + persa (1-100) MP3 persa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Soliloquis

Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.