Manual de conversa

ca En camí   »   eo Survoje

37 [trenta-set]

En camí

En camí

37 [tridek sep]

Survoje

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Ell va en moto. L- ---o--iklas. L_ m___________ L- m-t-r-i-l-s- --------------- Li motorciklas. 0
Ell va amb bicicleta. Li--ic-kl-s. L_ b________ L- b-c-k-a-. ------------ Li biciklas. 0
Ell va a peu. L- p-ed-ras. L_ p________ L- p-e-i-a-. ------------ Li piediras. 0
Ell va en vaixell. L- ŝ-pa-. L_ ŝ_____ L- ŝ-p-s- --------- Li ŝipas. 0
Ell va en barca. Li -o--a-. L_ b______ L- b-a-a-. ---------- Li boatas. 0
Ell neda. Li ---as. L_ n_____ L- n-ĝ-s- --------- Li naĝas. 0
Que és perillós estar aquí? Ĉu e-t-- -----re--i---e? Ĉ_ e____ d______ ĉ______ Ĉ- e-t-s d-n-e-e ĉ---i-? ------------------------ Ĉu estas danĝere ĉi-tie? 0
Que és perillós fer autoestop sol? Ĉu-estas-d--ĝ--e so------vetu--? Ĉ_ e____ d______ s___ p_________ Ĉ- e-t-s d-n-e-e s-l- p-t-e-u-i- -------------------------------- Ĉu estas danĝere sole petveturi? 0
Que és perillós passejar a la nit? Ĉ---s-a- --nĝ-r--------p-om--i? Ĉ_ e____ d______ n____ p_______ Ĉ- e-t-s d-n-e-e n-k-e p-o-e-i- ------------------------------- Ĉu estas danĝere nokte promeni? 0
Ens hem equivocat de camí. Ni-----raris. N_ v_________ N- v-j-r-r-s- ------------- Ni vojeraris. 0
Anem pel mal camí. N------- s-r la-m-lĝ-s-----jo. N_ e____ s__ l_ m_______ v____ N- e-t-s s-r l- m-l-u-t- v-j-. ------------------------------ Ni estas sur la malĝusta vojo. 0
Hem de fer mitja volta. Ni-dev-s--etr-i-i. N_ d____ r________ N- d-v-s r-t-o-r-. ------------------ Ni devas retroiri. 0
On podem estacionar? Ki--par-e-la- -i-tie? K__ p________ ĉ______ K-e p-r-e-l-s ĉ---i-? --------------------- Kie parkeblas ĉi-tie? 0
Que hi ha una zona d’estacionament aquí? Ĉ--e-t-s -arkejo-------? Ĉ_ e____ p______ ĉ______ Ĉ- e-t-s p-r-e-o ĉ---i-? ------------------------ Ĉu estas parkejo ĉi-tie? 0
Quant de temps puc estacionar aquí? K-om ---ge p-----las -i----? K___ l____ p________ ĉ______ K-o- l-n-e p-r-e-l-s ĉ---i-? ---------------------------- Kiom longe parkeblas ĉi-tie? 0
Que fa esquí vostè? Ĉu -- --i-s? Ĉ_ v_ s_____ Ĉ- v- s-i-s- ------------ Ĉu vi skias? 0
Que puja amb el teleesquí vostè? Ĉ---- -u--e--e--ra- p-r-s-il-f-o? Ĉ_ v_ s____________ p__ s________ Ĉ- v- s-p-e-v-t-r-s p-r s-i-i-t-? --------------------------------- Ĉu vi suprenveturas per skilifto? 0
És possible llogar esquís aquí? Ĉ- --- po-----upreni---i-jn ĉi---e? Ĉ_ o__ p____ l______ s_____ ĉ______ Ĉ- o-i p-v-s l-p-e-i s-i-j- ĉ---i-? ----------------------------------- Ĉu oni povas lupreni skiojn ĉi-tie? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Soliloquis

Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.