Manual de conversa
En camí » En el camino
-
CA
català
- AR àrab
- DE alemany
- EN anglès (US)
- EN anglès (UK)
- FR francès
- IT italià
- JA japonès
- PT portuguès (PT)
- PT portuguès (BR)
- ZH xinès (simplificat)
- AD adigué
- AF afrikaans
- AM amhàric
- BE bielorús
- BG búlgar
- BN bengalí
- BS bosnià
- CA català
- CS txec
- DA danès
- EL grec
- EO esperanto
- ET estonià
- FA persa
- FI finès
- HE hebreu
- HI hindi
- HR croat
- HU hongarès
- HY armeni
- ID indonesi
- KA georgià
- KK kazakh
- KN kannada
- KO coreà
- KU kurd (Kurmanji)
- KY kirguís
- LT lituà
- LV letó
- MK macedònic
- MR marathi
- NL neerlandès
- NN nynorsk
- NO noruec
- PA punjabi
- PL polonès
- RO romanès
- RU rus
- SK eslovac
- SL eslovè
- SQ albanès
- SR serbi
- SV suec
- TA tàmil
- TE telugu
- TH tai
- TI tigrinya
- TL tagal
- TR turc
- UK ucraïnès
- UR urdú
- VI vietnamita
-
ES
castellà
- AR àrab
- DE alemany
- EN anglès (US)
- EN anglès (UK)
- ES castellà
- FR francès
- IT italià
- JA japonès
- PT portuguès (PT)
- PT portuguès (BR)
- ZH xinès (simplificat)
- AD adigué
- AF afrikaans
- AM amhàric
- BE bielorús
- BG búlgar
- BN bengalí
- BS bosnià
- CS txec
- DA danès
- EL grec
- EO esperanto
- ET estonià
- FA persa
- FI finès
- HE hebreu
- HI hindi
- HR croat
- HU hongarès
- HY armeni
- ID indonesi
- KA georgià
- KK kazakh
- KN kannada
- KO coreà
- KU kurd (Kurmanji)
- KY kirguís
- LT lituà
- LV letó
- MK macedònic
- MR marathi
- NL neerlandès
- NN nynorsk
- NO noruec
- PA punjabi
- PL polonès
- RO romanès
- RU rus
- SK eslovac
- SL eslovè
- SQ albanès
- SR serbi
- SV suec
- TA tàmil
- TE telugu
- TH tai
- TI tigrinya
- TL tagal
- TR turc
- UK ucraïnès
- UR urdú
- VI vietnamita
-
-
001 - La gent 002 - La família 003 - Fer coneixença 004 - A l’escola 005 - Països i llengües 006 - Llegir i escriure 007 - Numeros 008 - L’hora 009 - Els dies de la setmana 010 - Ahir - avui - demà 011 - Els mesos 012 - Les begudes 013 - Les activitats 014 - Els colors 015 - Fruites i aliments 016 - Les estacions i el temps 017 - A casa 018 - Fer neteja 019 - A la cuina 020 - Conversa 1 021 - Conversa 2 022 - Conversa 3 023 - Aprendre llengües estrangeres 024 - La cita 025 - A la ciutat026 - Al camp 027 - A lhotel – Arribada 028 - A lhotel – Reclamacions 029 - Al restaurant 1 030 - Al restaurant 2 031 - Al restaurant 3 032 - Al restaurant 4 033 - A lestació de trens 034 - Al tren 035 - A laeroport 036 - Els transports públics 037 - En camí 038 - Al taxi 039 - Avaries del cotxe 040 - Demanar el camí 041 - Demanar el camí 042 - La visita de la ciutat 043 - Al zoo 044 - Vida nocturna 045 - Al cinema 046 - A la discoteca 047 - Els preparatius de viatge 048 - Les activitats de vacances 049 - L’esport 050 - A la piscina051 - Fer compres 052 - Als grans magatzems 053 - Els magatzems 054 - Fer compres 055 - Treballar 056 - Els sentiments 057 - A cal metge 058 - Les parts del cos 059 - A loficina de correus 060 - Al banc 061 - Els nombres ordinals 062 - Fer preguntes 1 063 - Fer preguntes 2 064 - Negació 1 065 - Negació 2 066 - Pronoms possessius 1 067 - Pronoms possessius 2 068 - gran - petit 069 - necessitar – voler 070 - agradar alguna cosa 071 - voler alguna cosa 072 - haver de fer alguna cosa 073 - poder fer alguna cosa 074 - demanar alguna cosa 075 - argumentar alguna cosa 1076 - argumentar alguna cosa 2 077 - argumentar alguna cosa 3 078 - Adjectius 1 079 - Adjectius 2 080 - Adjectius 3 081 - Passat 1 082 - Passat 2 083 - Passat 3 084 - Passat 4 085 - Preguntes – Passat 1 086 - Preguntes – Passat 2 087 - Passat dels verbs modals 1 088 - Passat dels verbs modals 2 089 - Imperatiu 1 090 - Imperatiu 2 091 - Subordinades amb que 1 092 - Subordinades amb que 2 093 - Subordinades amb si 094 - Conjuncions 1 095 - Conjuncions 2 096 - Conjuncions 3 097 - Conjuncions 4 098 - Conjuncions dobles 099 - Genitiu 100 - Els adverbis
-
- Anterior
- Següent
- MP3
- A -
- A
- A+
37 [trenta-set]
En camí
37 [treinta y siete]
Tria com vols veure la traducció:
Soliloquis
Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.