Manual de conversa

ca En camí   »   nn På veg

37 [trenta-set]

En camí

En camí

37 [trettisju]

På veg

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Ell va en moto. H-- køyrer mo--rsy----. H__ k_____ m___________ H-n k-y-e- m-t-r-y-k-l- ----------------------- Han køyrer motorsykkel. 0
Ell va amb bicicleta. Han---klar. H__ s______ H-n s-k-a-. ----------- Han syklar. 0
Ell va a peu. H-- g-- t-l -o--. H__ g__ t__ f____ H-n g-r t-l f-t-. ----------------- Han går til fots. 0
Ell va en vaixell. Han ---s-r me---kip-t. H__ r_____ m__ s______ H-n r-i-e- m-d s-i-e-. ---------------------- Han reiser med skipet. 0
Ell va en barca. Han-rei-er--ed b-ten. H__ r_____ m__ b_____ H-n r-i-e- m-d b-t-n- --------------------- Han reiser med båten. 0
Ell neda. H-- sv-mm--. H__ s_______ H-n s-ø-m-r- ------------ Han svømmer. 0
Que és perillós estar aquí? Er -----arleg h--? E_ d__ f_____ h___ E- d-t f-r-e- h-r- ------------------ Er det farleg her? 0
Que és perillós fer autoestop sol? Er-d-- ---l-- - h-ik- å-ei--? E_ d__ f_____ å h____ å______ E- d-t f-r-e- å h-i-e å-e-n-? ----------------------------- Er det farleg å haike åleine? 0
Que és perillós passejar a la nit? E- de--f--leg å-g---u- o---a---? E_ d__ f_____ å g_ t__ o_ n_____ E- d-t f-r-e- å g- t-r o- n-t-a- -------------------------------- Er det farleg å gå tur om natta? 0
Ens hem equivocat de camí. V---ar k---t ----v-l-. V_ h__ k____ o__ v____ V- h-r k-y-t o-s v-l-. ---------------------- Vi har køyrt oss vill. 0
Anem pel mal camí. V---- p--f-i-----. V_ e_ p_ f___ v___ V- e- p- f-i- v-g- ------------------ Vi er på feil veg. 0
Hem de fer mitja volta. Vi-må -nu. V_ m_ s___ V- m- s-u- ---------- Vi må snu. 0
On podem estacionar? K-----an eg--ark-re --r? K___ k__ e_ p______ h___ K-a- k-n e- p-r-e-e h-r- ------------------------ Kvar kan eg parkere her? 0
Que hi ha una zona d’estacionament aquí? F---t d---e-- p-------g-p--s--he-? F____ d__ e__ p______________ h___ F-n-t d-t e-n p-r-e-i-g-p-a-s h-r- ---------------------------------- Finst det ein parkeringsplass her? 0
Quant de temps puc estacionar aquí? Ko----n-e --- -g-pa-kere her? K__ l____ k__ e_ p______ h___ K-r l-n-e k-n e- p-r-e-e h-r- ----------------------------- Kor lenge kan eg parkere her? 0
Que fa esquí vostè? Går -u------i? G__ d_ p_ s___ G-r d- p- s-i- -------------- Går du på ski? 0
Que puja amb el teleesquí vostè? K--r--------- m-d---i------? K_____ d_ o__ m__ s_________ K-y-e- d- o-p m-d s-i-e-s-n- ---------------------------- Køyrer du opp med skiheisen? 0
És possible llogar esquís aquí? G-r d-t--n å --ig- -k- he-? G__ d__ a_ å l____ s__ h___ G-r d-t a- å l-i-e s-i h-r- --------------------------- Går det an å leige ski her? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + nynorsk (1-100) MP3 nynorsk (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Soliloquis

Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.