Manual de conversa

ca En camí   »   ad Гъогум

37 [trenta-set]

En camí

En camí

37 [щэкIырэ блырэ]

37 [shhjekIyrje blyrje]

Гъогум

[Gogum]

Tria com vols veure la traducció:   
català adigué Engegar Més
Ell va en moto. Ар--хъ-л---г-)--о-о--клкI- м-зек--. А_ (__________ м__________ м_______ А- (-ъ-л-ф-г-) м-т-ц-к-к-э м-з-к-о- ----------------------------------- Ар (хъулъфыгъ) мотоциклкIэ мэзекIо. 0
Ar (hul-y-) -oto-iklk-j- mj--e--o. A_ (_______ m___________ m________ A- (-u-f-g- m-t-c-k-k-j- m-e-e-I-. ---------------------------------- Ar (hulfyg) motociklkIje mjezekIo.
Ell va amb bicicleta. Ар -х-у--ф-г-)--у-ъ-ь--а---кI--м--екIо. А_ (__________ к______________ м_______ А- (-ъ-л-ф-г-) к-ш-х-э-а-ъ-к-э м-з-к-о- --------------------------------------- Ар (хъулъфыгъ) кушъхьэфачъэкIэ мэзекIо. 0
Ar (--l--g--k-s----e--c-----j- mjez--Io. A_ (_______ k_________________ m________ A- (-u-f-g- k-s-h-j-f-c-j-k-j- m-e-e-I-. ---------------------------------------- Ar (hulfyg) kushh'jefachjekIje mjezekIo.
Ell va a peu. Ар---ъ-л--ы-ъ- лъэсэу---к--. А_ (__________ л_____ м_____ А- (-ъ-л-ф-г-) л-э-э- м-к-о- ---------------------------- Ар (хъулъфыгъ) лъэсэу макIо. 0
Ar-(----yg)--j-s-eu-m---o. A_ (_______ l______ m_____ A- (-u-f-g- l-e-j-u m-k-o- -------------------------- Ar (hulfyg) ljesjeu makIo.
Ell va en vaixell. Ар --ъ--ъ-ыг-)--ъух---I--ма---. А_ (__________ к________ м_____ А- (-ъ-л-ф-г-) к-у-ь-к-э м-к-о- ------------------------------- Ар (хъулъфыгъ) къухьэкIэ макIо. 0
Ar -h----g) k--'--k-je m-k-o. A_ (_______ k_________ m_____ A- (-u-f-g- k-h-j-k-j- m-k-o- ----------------------------- Ar (hulfyg) kuh'jekIje makIo.
Ell va en barca. А------л-фы--- къу-ш-о-Iэ ----о. А_ (__________ к_________ м_____ А- (-ъ-л-ф-г-) к-у-ш-о-I- м-к-о- -------------------------------- Ар (хъулъфыгъ) къуашъокIэ макIо. 0
A- (-ul--g- kuas-okIje mak-o. A_ (_______ k_________ m_____ A- (-u-f-g- k-a-h-k-j- m-k-o- ----------------------------- Ar (hulfyg) kuashokIje makIo.
Ell neda. Ар-(хъулъфыгъ)--с-. А_ (__________ е___ А- (-ъ-л-ф-г-) е-ы- ------------------- Ар (хъулъфыгъ) есы. 0
A--(h-l--g) es-. A_ (_______ e___ A- (-u-f-g- e-y- ---------------- Ar (hulfyg) esy.
Que és perillós estar aquí? М-щ щ--ы----у-? М__ щ__________ М-щ щ-щ-н-г-у-? --------------- Мыщ щыщынагъуа? 0
M------h-y-hh------? M____ s_____________ M-s-h s-h-s-h-n-g-a- -------------------- Myshh shhyshhynagua?
Que és perillós fer autoestop sol? У-за-ъ-у-г-ог-г-------х--з- -зек-о-ы- щын-г--а? У_______ г_______ у________ у________ щ________ У-з-к-о- г-о-о-ъ- у-ъ-х-у-э у-е-I-н-р щ-н-г-у-? ----------------------------------------------- Уизакъоу гъогогъу улъыхъузэ узекIоныр щынагъуа? 0
U---k-u -o-o-u -l---zje --e-I-n-r-sh-ynag-a? U______ g_____ u_______ u________ s_________ U-z-k-u g-g-g- u-y-u-j- u-e-I-n-r s-h-n-g-a- -------------------------------------------- Uizakou gogogu ulyhuzje uzekIonyr shhynagua?
Que és perillós passejar a la nit? Чэ--- у-езек-------- щы-а----? Ч____ у_____________ щ________ Ч-щ-м у-е-е-I-х-а-ы- щ-н-г-у-? ------------------------------ Чэщым утезекIухьаныр щынагъуа? 0
C-j-shh---u-ez-kIuh---y----hynag-a? C________ u_____________ s_________ C-j-s-h-m u-e-e-I-h-a-y- s-h-n-g-a- ----------------------------------- Chjeshhym utezekIuh'anyr shhynagua?
Ens hem equivocat de camí. Тэ --гъ---гъ. Т_ т_________ Т- т-г-о-а-ъ- ------------- Тэ тыгъощагъ. 0
Tj--t-----h--. T__ t_________ T-e t-g-s-h-g- -------------- Tje tygoshhag.
Anem pel mal camí. Т- г---у----н----ыз--ехьа-ъэ-. Т_ г____ п_____ т_____________ Т- г-о-у п-э-д- т-з-т-х-а-ъ-р- ------------------------------ Тэ гъогу пхэндж тызытехьагъэр. 0
Tj--gogu p-j-n--- t-zy-e----jer. T__ g___ p_______ t_____________ T-e g-g- p-j-n-z- t-z-t-h-a-j-r- -------------------------------- Tje gogu phjendzh tyzyteh'agjer.
Hem de fer mitja volta. К--д-----жьы- ---. К____________ ф___ К-э-г-э-э-ь-н ф-е- ------------------ Къэдгъэзэжьын фае. 0
Kjedgjez---h'yn f-e. K______________ f___ K-e-g-e-j-z-'-n f-e- -------------------- Kjedgjezjezh'yn fae.
On podem estacionar? Т--э-укъы--у---э хъущ--? Т___ у__________ х______ Т-д- у-ъ-щ-у-у-э х-у-т-? ------------------------ Тыдэ укъыщыуцумэ хъущта? 0
Ty-j- -k--h-----mje ----ht-? T____ u____________ h_______ T-d-e u-y-h-y-c-m-e h-s-h-a- ---------------------------- Tydje ukyshhyucumje hushhta?
Que hi ha una zona d’estacionament aquí? М-шинэ --упIэ--ыщ---Iа? М_____ у_____ м__ щ____ М-ш-н- у-у-I- м-щ щ-I-? ----------------------- Машинэ уцупIэ мыщ щыIа? 0
M--hi-j- -c--Ije myshh-shh---? M_______ u______ m____ s______ M-s-i-j- u-u-I-e m-s-h s-h-I-? ------------------------------ Mashinje ucupIje myshh shhyIa?
Quant de temps puc estacionar aquí? Сыд---д-з-э м-щ -------у---? С__ ф______ м__ у_____ у____ С-д ф-д-з-э м-щ у-ы-ы- у-и-? ---------------------------- Сыд фэдизрэ мыщ ущытын уфит? 0
S------diz-je----h- ush--t-- --it? S__ f________ m____ u_______ u____ S-d f-e-i-r-e m-s-h u-h-y-y- u-i-? ---------------------------------- Syd fjedizrje myshh ushhytyn ufit?
Que fa esquí vostè? Пцыкъ-мэ ---е----у-? П_______ у__________ П-ы-ъ-м- у-т-т-ш-у-? -------------------- Пцыкъомэ уатетышъуа? 0
P-yk-mje-uatet---u-? P_______ u__________ P-y-o-j- u-t-t-s-u-? -------------------- Pcykomje uatetyshua?
Que puja amb el teleesquí vostè? У-экIоен-х-у-- -ц----р-к-о л-фты- ует-ы---а? У_______ х____ п__________ л_____ у_________ У-э-I-е- х-у-э п-ы-ъ-р-к-о л-ф-ы- у-т-ы-х-а- -------------------------------------------- УдэкIоен хъумэ пцыкъорыкIо лифтым уетIысхьа? 0
Ud--kIoen h-----p-y-ory-----ift-m -e-----'-? U________ h____ p_________ l_____ u_________ U-j-k-o-n h-m-e p-y-o-y-I- l-f-y- u-t-y-h-a- -------------------------------------------- UdjekIoen humje pcykorykIo liftym uetIysh'a?
És possible llogar esquís aquí? Мыщ -ц--ъ---р-бэ---ндэ- п---нхэ -лъ-кIыщта? М__ п________ б________ п______ п__________ М-щ п-ы-ъ-х-р б-д-э-д-у п-т-н-э п-ъ-к-ы-т-? ------------------------------------------- Мыщ пцыкъохэр бэджэндэу пштэнхэ плъэкIыщта? 0
M--h----yk-------jedzh----jeu psh------- p-j-------t-? M____ p________ b____________ p_________ p____________ M-s-h p-y-o-j-r b-e-z-j-n-j-u p-h-j-n-j- p-j-k-y-h-t-? ------------------------------------------------------ Myshh pcykohjer bjedzhjendjeu pshtjenhje pljekIyshhta?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + adigué (1-100) MP3 adigué (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Soliloquis

Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.