Manual de conversa

ca En camí   »   lt Kelyje

37 [trenta-set]

En camí

En camí

37 [trisdešimt septyni]

Kelyje

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
Ell va en moto. J---v-ži---a---to--kl-. J__ v_______ m_________ J-s v-ž-u-j- m-t-c-k-u- ----------------------- Jis važiuoja motociklu. 0
Ell va amb bicicleta. Ji---až-uo-a---i-a-i-. J__ v_______ d________ J-s v-ž-u-j- d-i-a-i-. ---------------------- Jis važiuoja dviračiu. 0
Ell va a peu. Jis -i------č--s. J__ e___ p_______ J-s e-n- p-s-i-s- ----------------- Jis eina pėsčias. 0
Ell va en vaixell. J-----au-ia---ivu. J__ p______ l_____ J-s p-a-k-a l-i-u- ------------------ Jis plaukia laivu. 0
Ell va en barca. J-----------v-lt---. J__ p______ v_______ J-s p-a-k-a v-l-i-i- -------------------- Jis plaukia valtimi. 0
Ell neda. J-s -la-ki-. J__ p_______ J-s p-a-k-a- ------------ Jis plaukia. 0
Que és perillós estar aquí? Ar č-- p---j---a? A_ č__ p_________ A- č-a p-v-j-n-a- ----------------- Ar čia pavojinga? 0
Que és perillós fer autoestop sol? A- pa--j--g---i-n-m---liau-- autost-p-? A_ p________ v_____ k_______ a_________ A- p-v-j-n-a v-e-a- k-l-a-t- a-t-s-o-u- --------------------------------------- Ar pavojinga vienam keliauti autostopu? 0
Que és perillós passejar a la nit? A- --v-ji-g- n-k-į --t- p-siv---š-i-t-? A_ p________ n____ e___ p______________ A- p-v-j-n-a n-k-į e-t- p-s-v-i-š-i-t-? --------------------------------------- Ar pavojinga naktį eiti pasivaikščioti? 0
Ens hem equivocat de camí. (M-s----s-k--do--. (____ p___________ (-e-) p-s-k-y-o-e- ------------------ (Mes) pasiklydome. 0
Anem pel mal camí. (M-s--v-žiu-j-------t-o-ke---. (____ v_________ n_ t__ k_____ (-e-) v-ž-u-j-m- n- t-o k-l-u- ------------------------------ (Mes) važiuojame ne tuo keliu. 0
Hem de fer mitja volta. M-s -ur-m--grįžt-. M__ t_____ g______ M-s t-r-m- g-į-t-. ------------------ Mes turime grįžti. 0
On podem estacionar? K-r--ia---li----a----y-i--ut---b--į? K__ č__ g_____ p________ a__________ K-r č-a g-l-m- p-s-a-y-i a-t-m-b-l-? ------------------------------------ Kur čia galima pastatyti automobilį? 0
Que hi ha una zona d’estacionament aquí? A---i- y-- st-v-j-mo a--šte--? A_ č__ y__ s________ a________ A- č-a y-a s-o-ė-i-o a-k-t-l-? ------------------------------ Ar čia yra stovėjimo aikštelė? 0
Quant de temps puc estacionar aquí? Kiek-č--------a----v---? K___ č__ g_____ s_______ K-e- č-a g-l-m- s-o-ė-i- ------------------------ Kiek čia galima stovėti? 0
Que fa esquí vostè? Ar-(jū-)-s-----ė-ate? A_ (____ s___________ A- (-ū-) s-i-i-ė-a-e- --------------------- Ar (jūs) slidinėjate? 0
Que puja amb el teleesquí vostè? A----ū-- ---i-tė--į -i-š---el---u? A_ (____ k_______ į v____ k_______ A- (-ū-) k-l-a-ė- į v-r-ų k-l-u-u- ---------------------------------- Ar (jūs) keliatės į viršų keltuvu? 0
És possible llogar esquís aquí? A- --- gal-ma-i---nu-m-t- s-i-e-? A_ č__ g_____ i__________ s______ A- č-a g-l-m- i-s-n-o-o-i s-i-e-? --------------------------------- Ar čia galima išsinuomoti slides? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + lituà (1-100) MP3 lituà (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Soliloquis

Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.