Manual de conversa

ca En camí   »   el Καθ’ οδόν

37 [trenta-set]

En camí

En camí

37 [τριάντα επτά]

37 [triánta eptá]

Καθ’ οδόν

Kath’ odón

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Ell va en moto. Π--ι-με--η-μηχανή. Π___ μ_ τ_ μ______ Π-ε- μ- τ- μ-χ-ν-. ------------------ Πάει με τη μηχανή. 0
P-e- -e -ē-----a-ḗ. P___ m_ t_ m_______ P-e- m- t- m-c-a-ḗ- ------------------- Páei me tē mēchanḗ.
Ell va amb bicicleta. Πά-- μ--τ-----ή-α--. Π___ μ_ τ_ π________ Π-ε- μ- τ- π-δ-λ-τ-. -------------------- Πάει με το ποδήλατο. 0
Páe- -e-to-podḗl-t-. P___ m_ t_ p________ P-e- m- t- p-d-l-t-. -------------------- Páei me to podḗlato.
Ell va a peu. Π-----ε τ--πόδ-α. Π___ μ_ τ_ π_____ Π-ε- μ- τ- π-δ-α- ----------------- Πάει με τα πόδια. 0
P-ei-m---a-pó--a. P___ m_ t_ p_____ P-e- m- t- p-d-a- ----------------- Páei me ta pódia.
Ell va en vaixell. Π-ει-με τ--π----. Π___ μ_ τ_ π_____ Π-ε- μ- τ- π-ο-ο- ----------------- Πάει με το πλοίο. 0
Pá-i-m- t- pl-ío. P___ m_ t_ p_____ P-e- m- t- p-o-o- ----------------- Páei me to ploío.
Ell va en barca. Πά-ι -- τη--βάρ-α. Π___ μ_ τ__ β_____ Π-ε- μ- τ-ν β-ρ-α- ------------------ Πάει με την βάρκα. 0
P--i -e tēn --r-a. P___ m_ t__ b_____ P-e- m- t-n b-r-a- ------------------ Páei me tēn bárka.
Ell neda. Π--- κολ---ώντ--. Π___ κ___________ Π-ε- κ-λ-μ-ώ-τ-ς- ----------------- Πάει κολυμπώντας. 0
P--- --ly-pṓnt--. P___ k___________ P-e- k-l-m-ṓ-t-s- ----------------- Páei kolympṓntas.
Que és perillós estar aquí? Ε-ν-ι ----ί-δ--α--δ-; Ε____ ε_________ ε___ Ε-ν-ι ε-ι-ί-δ-ν- ε-ώ- --------------------- Είναι επικίνδυνα εδώ; 0
Eí--i -pikínd--a -dṓ? E____ e_________ e___ E-n-i e-i-í-d-n- e-ṓ- --------------------- Eínai epikíndyna edṓ?
Que és perillós fer autoestop sol? Ε-ν----πικ-νδ--- ----ά-εις ω--σ--- μό--ς; Ε____ ε_________ ν_ κ_____ ω______ μ_____ Ε-ν-ι ε-ι-ί-δ-ν- ν- κ-ν-ι- ω-ο-τ-π μ-ν-ς- ----------------------------------------- Είναι επικίνδυνο να κάνεις ωτοστόπ μόνος; 0
Eínai-epikí-d-n- n- kán--- ō-o--ó----n-s? E____ e_________ n_ k_____ ō______ m_____ E-n-i e-i-í-d-n- n- k-n-i- ō-o-t-p m-n-s- ----------------------------------------- Eínai epikíndyno na káneis ōtostóp mónos?
Que és perillós passejar a la nit? Εί-αι-ε--κίν---ο ---π------ι- για -ερί-ατο-τ---ύχτα; Ε____ ε_________ ν_ π________ γ__ π_______ τ_ ν_____ Ε-ν-ι ε-ι-ί-δ-ν- ν- π-γ-ί-ε-ς γ-α π-ρ-π-τ- τ- ν-χ-α- ---------------------------------------------------- Είναι επικίνδυνο να πηγαίνεις για περίπατο τη νύχτα; 0
Eína- --ik-nd--o na p-g---e-- g-- p--íp-t- t---ýchta? E____ e_________ n_ p________ g__ p_______ t_ n______ E-n-i e-i-í-d-n- n- p-g-í-e-s g-a p-r-p-t- t- n-c-t-? ----------------------------------------------------- Eínai epikíndyno na pēgaíneis gia perípato tē nýchta?
Ens hem equivocat de camí. Έχου----αθ-ί. Έ_____ χ_____ Έ-ο-μ- χ-θ-ί- ------------- Έχουμε χαθεί. 0
Écho-----h-theí. É______ c_______ É-h-u-e c-a-h-í- ---------------- Échoume chatheí.
Anem pel mal camí. Εί-ασ-- ---λά--ς δρό-ο. Ε______ σ_ λ____ δ_____ Ε-μ-σ-ε σ- λ-θ-ς δ-ό-ο- ----------------------- Είμαστε σε λάθος δρόμο. 0
E-m-ste s-----hos-d-óm-. E______ s_ l_____ d_____ E-m-s-e s- l-t-o- d-ó-o- ------------------------ Eímaste se láthos drómo.
Hem de fer mitja volta. Π--π---ν- -υρίσο--ε π---. Π_____ ν_ γ________ π____ Π-έ-ε- ν- γ-ρ-σ-υ-ε π-σ-. ------------------------- Πρέπει να γυρίσουμε πίσω. 0
Pr---i -a-g-rís-ume --s-. P_____ n_ g________ p____ P-é-e- n- g-r-s-u-e p-s-. ------------------------- Prépei na gyrísoume písō.
On podem estacionar? Π-- --ορε- ---είς--α-πα-κ-ρει -δ-; Π__ μ_____ κ_____ ν_ π_______ ε___ Π-ύ μ-ο-ε- κ-ν-ί- ν- π-ρ-ά-ε- ε-ώ- ---------------------------------- Πού μπορεί κανείς να παρκάρει εδώ; 0
P-- -------k-n--s-na---rk---- e-ṓ? P__ m_____ k_____ n_ p_______ e___ P-ú m-o-e- k-n-í- n- p-r-á-e- e-ṓ- ---------------------------------- Poú mporeí kaneís na parkárei edṓ?
Que hi ha una zona d’estacionament aquí? Υπά-χ-ι εδώ-χ---- --άθμε-σης - πά-κ-ν--; Υ______ ε__ χ____ σ_________ / π________ Υ-ά-χ-ι ε-ώ χ-ρ-ς σ-ά-μ-υ-η- / π-ρ-ι-γ-; ---------------------------------------- Υπάρχει εδώ χώρος στάθμευσης / πάρκινγκ; 0
Ypá--h----dṓ ---ros---át--eus---/ -á-k-n’--? Y_______ e__ c_____ s__________ / p_________ Y-á-c-e- e-ṓ c-ṓ-o- s-á-h-e-s-s / p-r-i-’-k- -------------------------------------------- Ypárchei edṓ chṓros státhmeusēs / párkin’nk?
Quant de temps puc estacionar aquí? Γι-----ο μπ-ρε- --ν-ί- -- πα-κ-----ε-ώ; Γ__ π___ μ_____ κ_____ ν_ π_______ ε___ Γ-α π-σ- μ-ο-ε- κ-ν-ί- ν- π-ρ-ά-ε- ε-ώ- --------------------------------------- Για πόσο μπορεί κανείς να παρκάρει εδώ; 0
Gi- -ó-- m--r-í k----s -a park---i -dṓ? G__ p___ m_____ k_____ n_ p_______ e___ G-a p-s- m-o-e- k-n-í- n- p-r-á-e- e-ṓ- --------------------------------------- Gia póso mporeí kaneís na parkárei edṓ?
Que fa esquí vostè? Κά-ετ--σκι; Κ_____ σ___ Κ-ν-τ- σ-ι- ----------- Κάνετε σκι; 0
Ká-ete--k-? K_____ s___ K-n-t- s-i- ----------- Kánete ski?
Que puja amb el teleesquí vostè? Α--β--νετ---ε -ο τ--εφε-ίκ; Α_________ μ_ τ_ τ_________ Α-ε-α-ν-τ- μ- τ- τ-λ-φ-ρ-κ- --------------------------- Ανεβαίνετε με το τελεφερίκ; 0
An--aí-et- m--to te------ík? A_________ m_ t_ t__________ A-e-a-n-t- m- t- t-l-p-e-í-? ---------------------------- Anebaínete me to telepherík?
És possible llogar esquís aquí? Μπο--ί -α-ε-ς--α-δανειστ-ί εδ- εξ--λισμ- -ια σκι; Μ_____ κ_____ ν_ δ________ ε__ ε________ γ__ σ___ Μ-ο-ε- κ-ν-ί- ν- δ-ν-ι-τ-ί ε-ώ ε-ο-λ-σ-ό γ-α σ-ι- ------------------------------------------------- Μπορεί κανείς να δανειστεί εδώ εξοπλισμό για σκι; 0
Mpor-í ka---s n- -an-is-e--ed---xo----mó gia---i? M_____ k_____ n_ d________ e__ e________ g__ s___ M-o-e- k-n-í- n- d-n-i-t-í e-ṓ e-o-l-s-ó g-a s-i- ------------------------------------------------- Mporeí kaneís na daneisteí edṓ exoplismó gia ski?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + grec (1-100) MP3 grec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Soliloquis

Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.