Manual de conversa

ca En camí   »   mk На пат

37 [trenta-set]

En camí

En camí

37 [триесет и седум]

37 [triyesyet i syedoom]

На пат

[Na pat]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Ell va en moto. Т-ј---ту-а-со---тор. Т__ п_____ с_ м_____ Т-ј п-т-в- с- м-т-р- -------------------- Тој патува со мотор. 0
T-ј-p-t-----so---tor. T__ p______ s_ m_____ T-ј p-t-o-a s- m-t-r- --------------------- Toј patoova so motor.
Ell va amb bicicleta. Т-ј--а---- со---л-сипед. Т__ п_____ с_ в_________ Т-ј п-т-в- с- в-л-с-п-д- ------------------------ Тој патува со велосипед. 0
To----t--va -- vye--s-pyed. T__ p______ s_ v___________ T-ј p-t-o-a s- v-e-o-i-y-d- --------------------------- Toј patoova so vyelosipyed.
Ell va a peu. Тој-пе-а-и. Т__ п______ Т-ј п-ш-ч-. ----------- Тој пешачи. 0
T-ј -ye----h-. T__ p_________ T-ј p-e-h-c-i- -------------- Toј pyeshachi.
Ell va en vaixell. Т-ј п----а с-----д. Т__ п_____ с_ б____ Т-ј п-т-в- с- б-о-. ------------------- Тој патува со брод. 0
To--p-t---------ro-. T__ p______ s_ b____ T-ј p-t-o-a s- b-o-. -------------------- Toј patoova so brod.
Ell va en barca. Т-- ----ва-------е-. Т__ п_____ с_ ч_____ Т-ј п-т-в- с- ч-м-ц- -------------------- Тој патува со чамец. 0
To--p-t--va-----h-m-et-. T__ p______ s_ c________ T-ј p-t-o-a s- c-a-y-t-. ------------------------ Toј patoova so chamyetz.
Ell neda. Т-- п-и-а. Т__ п_____ Т-ј п-и-а- ---------- Тој плива. 0
T-- ---v-. T__ p_____ T-ј p-i-a- ---------- Toј pliva.
Que és perillós estar aquí? Д-ли----- е-о--сн-? Д___ о___ е о______ Д-л- о-д- е о-а-н-? ------------------- Дали овде е опасно? 0
D--i o--y--y- opa--o? D___ o____ y_ o______ D-l- o-d-e y- o-a-n-? --------------------- Dali ovdye ye opasno?
Que és perillós fer autoestop sol? Да---е -п---о,-сам - сам- да---оп-рам? Д___ е о______ с__ / с___ д_ с________ Д-л- е о-а-н-, с-м / с-м- д- с-о-и-а-? -------------------------------------- Дали е опасно, сам / сама да стопирам? 0
Da----e-op--no- -a--/-s--a--- --------? D___ y_ o______ s__ / s___ d_ s________ D-l- y- o-a-n-, s-m / s-m- d- s-o-i-a-? --------------------------------------- Dali ye opasno, sam / sama da stopiram?
Que és perillós passejar a la nit? Да---е о---но----в--е- -а--е---- ----р-шет--? Д___ е о______ н______ д_ с_ о__ н_ п________ Д-л- е о-а-н-, н-в-ч-р д- с- о-и н- п-о-е-к-? --------------------------------------------- Дали е опасно, навечер да се оди на прошетка? 0
Da----e-opa-no--na-y--hyer -- s-e odi n---ro-hy-t--? D___ y_ o______ n_________ d_ s__ o__ n_ p__________ D-l- y- o-a-n-, n-v-e-h-e- d- s-e o-i n- p-o-h-e-k-? ---------------------------------------------------- Dali ye opasno, navyechyer da sye odi na proshyetka?
Ens hem equivocat de camí. Н-- г-----реш--ме -атот. Н__ г_ п_________ п_____ Н-е г- п-г-е-и-м- п-т-т- ------------------------ Ние го погрешивме патот. 0
N-y---u- --gu-----iv--e p-t-t. N___ g__ p_____________ p_____ N-y- g-o p-g-r-e-h-v-y- p-t-t- ------------------------------ Niye guo poguryeshivmye patot.
Anem pel mal camí. Ние сме--а --гр--е- ---. Н__ с__ н_ п_______ п___ Н-е с-е н- п-г-е-е- п-т- ------------------------ Ние сме на погрешен пат. 0
N-y- smy- -a---g-----hy-n---t. N___ s___ n_ p___________ p___ N-y- s-y- n- p-g-r-e-h-e- p-t- ------------------------------ Niye smye na poguryeshyen pat.
Hem de fer mitja volta. Ни---о---е-д---- -р---ме. Н__ м_____ д_ с_ в_______ Н-е м-р-м- д- с- в-а-и-е- ------------------------- Ние мораме да се вратиме. 0
N-ye m-ra-y- -a -y--vrat--ye. N___ m______ d_ s__ v________ N-y- m-r-m-e d- s-e v-a-i-y-. ----------------------------- Niye moramye da sye vratimye.
On podem estacionar? К--- м-же---де-да ---п---и--? К___ м___ о___ д_ с_ п_______ К-д- м-ж- о-д- д- с- п-р-и-а- ----------------------------- Каде може овде да се паркира? 0
Kadye--oʐ-----dy- -a s-e -a-kir-? K____ m____ o____ d_ s__ p_______ K-d-e m-ʐ-e o-d-e d- s-e p-r-i-a- --------------------------------- Kadye moʐye ovdye da sye parkira?
Que hi ha una zona d’estacionament aquí? И-а ли-о--- -а---р-ли-те? И__ л_ о___ п____________ И-а л- о-д- п-р-и-а-и-т-? ------------------------- Има ли овде паркиралиште? 0
Im- -i -vdy- p---ir--is---e? I__ l_ o____ p______________ I-a l- o-d-e p-r-i-a-i-h-y-? ---------------------------- Ima li ovdye parkiralishtye?
Quant de temps puc estacionar aquí? К--к---о--о-мо-е овде--- с- па--и-а? К____ д____ м___ о___ д_ с_ п_______ К-л-у д-л-о м-ж- о-д- д- с- п-р-и-а- ------------------------------------ Колку долго може овде да се паркира? 0
K--k-- -olgu--moʐy- o-d-- d---y- p-rk-ra? K_____ d_____ m____ o____ d_ s__ p_______ K-l-o- d-l-u- m-ʐ-e o-d-e d- s-e p-r-i-a- ----------------------------------------- Kolkoo dolguo moʐye ovdye da sye parkira?
Que fa esquí vostè? В-----------ии? В_____ л_ с____ В-з-т- л- с-и-? --------------- Возите ли скии? 0
V-z-----l------? V______ l_ s____ V-z-t-e l- s-i-? ---------------- Vozitye li skii?
Que puja amb el teleesquí vostè? С----з-т--ли -аг-ре--- лиф----з-----ј-ње? С_ в_____ л_ н_____ с_ л_____ з_ с_______ С- в-з-т- л- н-г-р- с- л-ф-о- з- с-и-а-е- ----------------------------------------- Се возите ли нагоре со лифтот за скијање? 0
S-- v-z-t-- -- ---u---e so ----ot--a --i-a-y-? S__ v______ l_ n_______ s_ l_____ z_ s________ S-e v-z-t-e l- n-g-o-y- s- l-f-o- z- s-i-a-y-? ---------------------------------------------- Sye vozitye li naguorye so liftot za skiјaњye?
És possible llogar esquís aquí? М-же ли-овде -а -- --н--ма- ----? М___ л_ о___ д_ с_ и_______ с____ М-ж- л- о-д- д- с- и-н-ј-а- с-и-? --------------------------------- Може ли овде да се изнајмат скии? 0
M--ye------dye ----y- iz-a---- s---? M____ l_ o____ d_ s__ i_______ s____ M-ʐ-e l- o-d-e d- s-e i-n-ј-a- s-i-? ------------------------------------ Moʐye li ovdye da sye iznaјmat skii?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Soliloquis

Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.