Manual de conversa

ca En camí   »   sr На путу

37 [trenta-set]

En camí

En camí

37 [тридесет и седам]

37 [trideset i sedam]

На путу

[Na putu]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Ell va en moto. О- -- --з- -от--о-. О_ с_ в___ м_______ О- с- в-з- м-т-р-м- ------------------- Он се вози мотором. 0
On se ---i---toro-. O_ s_ v___ m_______ O- s- v-z- m-t-r-m- ------------------- On se vozi motorom.
Ell va amb bicicleta. Он -е-в-з--би-и-л-м. О_ с_ в___ б________ О- с- в-з- б-ц-к-о-. -------------------- Он се вози бициклом. 0
O--se -o------i-l--. O_ s_ v___ b________ O- s- v-z- b-c-k-o-. -------------------- On se vozi biciklom.
Ell va a peu. Он-иде ----е. О_ и__ п_____ О- и-е п-ш-е- ------------- Он иде пешке. 0
O- -d---eš-e. O_ i__ p_____ O- i-e p-š-e- ------------- On ide peške.
Ell va en vaixell. О--пу-у-е-----ом. О_ п_____ б______ О- п-т-ј- б-о-о-. ----------------- Он путује бродом. 0
O--p-tu-e b-odo-. O_ p_____ b______ O- p-t-j- b-o-o-. ----------------- On putuje brodom.
Ell va en barca. О--с- в-з------ем. О_ с_ в___ ч______ О- с- в-з- ч-м-е-. ------------------ Он се вози чамцем. 0
O--se---z- č-m-em. O_ s_ v___ č______ O- s- v-z- č-m-e-. ------------------ On se vozi čamcem.
Ell neda. О- -лив-. О_ п_____ О- п-и-а- --------- Он плива. 0
On --i-a. O_ p_____ O- p-i-a- --------- On pliva.
Que és perillós estar aquí? Д- -- ј--о----оп--но? Д_ л_ ј_ о___ о______ Д- л- ј- о-д- о-а-н-? --------------------- Да ли је овде опасно? 0
Da -i je----e o-asn-? D_ l_ j_ o___ o______ D- l- j- o-d- o-a-n-? --------------------- Da li je ovde opasno?
Que és perillós fer autoestop sol? Да -- -- -пас-о-са- с-о-и-ати? Д_ л_ ј_ о_____ с__ с_________ Д- л- ј- о-а-н- с-м с-о-и-а-и- ------------------------------ Да ли је опасно сам стопирати? 0
Da-l- j- ----n- --- -t-pi-a--? D_ l_ j_ o_____ s__ s_________ D- l- j- o-a-n- s-m s-o-i-a-i- ------------------------------ Da li je opasno sam stopirati?
Que és perillós passejar a la nit? Д--л--ј--о-а-н--ше-------ћу? Д_ л_ ј_ о_____ ш_____ н____ Д- л- ј- о-а-н- ш-т-т- н-ћ-? ---------------------------- Да ли је опасно шетати ноћу? 0
D---- je -pa--- -eta-----c-u? D_ l_ j_ o_____ š_____ n____ D- l- j- o-a-n- š-t-t- n-c-u- ----------------------------- Da li je opasno šetati noću?
Ens hem equivocat de camí. По----или-с-о -ут. П________ с__ п___ П-г-е-и-и с-о п-т- ------------------ Погрешили смо пут. 0
Pogr-šil- -mo----. P________ s__ p___ P-g-e-i-i s-o p-t- ------------------ Pogrešili smo put.
Anem pel mal camí. На п--ре-н-м-смо-----. Н_ п________ с__ п____ Н- п-г-е-н-м с-о п-т-. ---------------------- На погрешном смо путу. 0
N- -og-ešno--s----u--. N_ p________ s__ p____ N- p-g-e-n-m s-o p-t-. ---------------------- Na pogrešnom smo putu.
Hem de fer mitja volta. Мо--мо се---ати-и. М_____ с_ в_______ М-р-м- с- в-а-и-и- ------------------ Морамо се вратити. 0
Mor-mo s---ra----. M_____ s_ v_______ M-r-m- s- v-a-i-i- ------------------ Moramo se vratiti.
On podem estacionar? Гд- -----де м-ж--па---р---? Г__ с_ о___ м___ п_________ Г-е с- о-д- м-ж- п-р-и-а-и- --------------------------- Где се овде може паркирати? 0
G-e-s------ m-že-p-r--rati? G__ s_ o___ m___ p_________ G-e s- o-d- m-ž- p-r-i-a-i- --------------------------- Gde se ovde može parkirati?
Que hi ha una zona d’estacionament aquí? Има----о----п-рки-а-иште? И__ л_ о___ п____________ И-а л- о-д- п-р-и-а-и-т-? ------------------------- Има ли овде паркиралиште? 0
I-a -- ---e-pa--i-a--š-e? I__ l_ o___ p____________ I-a l- o-d- p-r-i-a-i-t-? ------------------------- Ima li ovde parkiralište?
Quant de temps puc estacionar aquí? К--ик- дуго ---о-д--може п-р--р-ти? К_____ д___ с_ о___ м___ п_________ К-л-к- д-г- с- о-д- м-ж- п-р-и-а-и- ----------------------------------- Колико дуго се овде може паркирати? 0
K-l-----u-- ---o--e -----p---ir---? K_____ d___ s_ o___ m___ p_________ K-l-k- d-g- s- o-d- m-ž- p-r-i-a-i- ----------------------------------- Koliko dugo se ovde može parkirati?
Que fa esquí vostè? Да--и скиј-те? Д_ л_ с_______ Д- л- с-и-а-е- -------------- Да ли скијате? 0
Da-l- ski----? D_ l_ s_______ D- l- s-i-a-e- -------------- Da li skijate?
Que puja amb el teleesquí vostè? В-з-те -и с- са с-и-а-ки---и-то- го--? В_____ л_ с_ с_ с________ л_____ г____ В-з-т- л- с- с- с-и-а-к-м л-ф-о- г-р-? -------------------------------------- Возите ли се са скијашким лифтом горе? 0
Voz-te li--- -a --ij---i---ift-m gor-? V_____ l_ s_ s_ s________ l_____ g____ V-z-t- l- s- s- s-i-a-k-m l-f-o- g-r-? -------------------------------------- Vozite li se sa skijaškim liftom gore?
És possible llogar esquís aquí? М-г------е о--е-из----и-- с----? М___ л_ с_ о___ и________ с_____ М-г- л- с- о-д- и-н-ј-и-и с-и-е- -------------------------------- Могу ли се овде изнајмити скије? 0
M----l--se-ovde-i-------i--ki-e? M___ l_ s_ o___ i________ s_____ M-g- l- s- o-d- i-n-j-i-i s-i-e- -------------------------------- Mogu li se ovde iznajmiti skije?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Soliloquis

Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.