Manual de conversa

ca En camí   »   bs Na putu

37 [trenta-set]

En camí

En camí

37 [trideset i sedam]

Na putu

Tria com vols veure la traducció:   
català bosnià Engegar Més
Ell va en moto. On s- ---i-moto-o-. O_ s_ v___ m_______ O- s- v-z- m-t-r-m- ------------------- On se vozi motorom. 0
Ell va amb bicicleta. O- ---vo-i---c-kl-m. O_ s_ v___ b________ O- s- v-z- b-c-k-o-. -------------------- On se vozi biciklom. 0
Ell va a peu. On i---pje----. O_ i__ p_______ O- i-e p-e-i-e- --------------- On ide pješice. 0
Ell va en vaixell. On--e v-z---r----. O_ s_ v___ b______ O- s- v-z- b-o-o-. ------------------ On se vozi brodom. 0
Ell va en barca. O--s----zi -a--e-. O_ s_ v___ č______ O- s- v-z- č-m-e-. ------------------ On se vozi čamcem. 0
Ell neda. On pliva. O_ p_____ O- p-i-a- --------- On pliva. 0
Que és perillós estar aquí? D- l- ----v-je o--sno? D_ l_ j_ o____ o______ D- l- j- o-d-e o-a-n-? ---------------------- Da li je ovdje opasno? 0
Que és perillós fer autoestop sol? Da------ -pasno--m a-t-s---ir---? D_ l_ j_ o________ a_____________ D- l- j- o-a-n-s-m a-t-s-o-i-a-i- --------------------------------- Da li je opasnosam autostopirati? 0
Que és perillós passejar a la nit? Da-li-je--p-----še-ati -o--? D_ l_ j_ o_____ š_____ n____ D- l- j- o-a-n- š-t-t- n-ć-? ---------------------------- Da li je opasno šetati noću? 0
Ens hem equivocat de camí. P---iješ--i-sm- p-t. P__________ s__ p___ P-g-i-e-i-i s-o p-t- -------------------- Pogriješili smo put. 0
Anem pel mal camí. N- -----š-om-s----ut-. N_ p________ s__ p____ N- p-g-e-n-m s-o p-t-. ---------------------- Na pogrešnom smo putu. 0
Hem de fer mitja volta. M--a-o -e-vr--it-. M_____ s_ v_______ M-r-m- s- v-a-i-i- ------------------ Moramo se vratiti. 0
On podem estacionar? Gd-e--e----je--ože-p-----a--? G___ s_ o____ m___ p_________ G-j- s- o-d-e m-ž- p-r-i-a-i- ----------------------------- Gdje se ovdje može parkirati? 0
Que hi ha una zona d’estacionament aquí? Ima li -vdje--ar----l----? I__ l_ o____ p____________ I-a l- o-d-e p-r-i-a-i-t-? -------------------------- Ima li ovdje parkiralište? 0
Quant de temps puc estacionar aquí? K--i------o--e---d-e ---- p---i--t-? K_____ d___ s_ o____ m___ p_________ K-l-k- d-g- s- o-d-e m-ž- p-r-i-a-i- ------------------------------------ Koliko dugo se ovdje može parkirati? 0
Que fa esquí vostè? D- -i--k-jat-? D_ l_ s_______ D- l- s-i-a-e- -------------- Da li skijate? 0
Que puja amb el teleesquí vostè? Voz--- l--s- sa ski-a-k-m lif--m go-e? V_____ l_ s_ s_ s________ l_____ g____ V-z-t- l- s- s- s-i-a-k-m l-f-o- g-r-? -------------------------------------- Vozite li se sa skijaškim liftom gore? 0
És possible llogar esquís aquí? Mo-- l- s- -vdje-i-najm--i ---je? M___ l_ s_ o____ i________ s_____ M-g- l- s- o-d-e i-n-j-i-i s-i-e- --------------------------------- Mogu li se ovdje iznajmiti skije? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bosnià (1-100) MP3 bosnià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Soliloquis

Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.