Manual de conversa

ca A la ciutat   »   mr शहरात

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

२५ [पंचवीस]

25 [Pan̄cavīsa]

शहरात

[śaharāta]

Tria com vols veure la traducció:   
català marathi Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. मल- स्टे-न-ा--ाय----ह-. म_ स्____ जा__ आ__ म-ा स-ट-श-ल- ज-य-े आ-े- ----------------------- मला स्टेशनला जायचे आहे. 0
m--ā-s-ē---a----ā-acē-ā-ē. m___ s________ j_____ ā___ m-l- s-ē-a-a-ā j-y-c- ā-ē- -------------------------- malā sṭēśanalā jāyacē āhē.
M’agradaria anar a l’aeroport. मल- ---ा--ळाव- ज--च- -हे. म_ वि______ जा__ आ__ म-ा व-म-न-ळ-व- ज-य-े आ-े- ------------------------- मला विमानतळावर जायचे आहे. 0
Malā v------aḷāv-ra-j-y--- --ē. M___ v_____________ j_____ ā___ M-l- v-m-n-t-ḷ-v-r- j-y-c- ā-ē- ------------------------------- Malā vimānataḷāvara jāyacē āhē.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. मल- श--ा-्-ा मध-य-र-----िकाणी--ा--े---े. म_ श____ म_____ ठि__ जा__ आ__ म-ा श-र-च-य- म-्-व-्-ी ठ-क-ण- ज-य-े आ-े- ---------------------------------------- मला शहराच्या मध्यवर्ती ठिकाणी जायचे आहे. 0
Ma------a----- --dhya-ar-ī ---k--ī-j--acē---ē. M___ ś________ m__________ ṭ______ j_____ ā___ M-l- ś-h-r-c-ā m-d-y-v-r-ī ṭ-i-ā-ī j-y-c- ā-ē- ---------------------------------------------- Malā śaharācyā madhyavartī ṭhikāṇī jāyacē āhē.
Com vaig a l’estació? मी-स्-----ा--सा - -श--जा-? मी स्____ क_ / क_ जा__ म- स-ट-श-ल- क-ा / क-ी ज-ऊ- -------------------------- मी स्टेशनला कसा / कशी जाऊ? 0
Mī --ēśa-a-- k-s-/ ---ī ---ū? M_ s________ k____ k___ j____ M- s-ē-a-a-ā k-s-/ k-ś- j-'-? ----------------------------- Mī sṭēśanalā kasā/ kaśī jā'ū?
Com vaig a l’aeroport? म--विम-न-ळ--र--सा / --ी-जाऊ? मी वि______ क_ / क_ जा__ म- व-म-न-ळ-व- क-ा / क-ी ज-ऊ- ---------------------------- मी विमानतळावर कसा / कशी जाऊ? 0
Mī v--ānata-āva-a --s-/ -aśī --'-? M_ v_____________ k____ k___ j____ M- v-m-n-t-ḷ-v-r- k-s-/ k-ś- j-'-? ---------------------------------- Mī vimānataḷāvara kasā/ kaśī jā'ū?
Com vaig al centre de la ciutat? मी---र-च्या मध्-व--ती--िकाण- --- - --ी ---? मी श____ म_____ ठि__ क_ / क_ जा__ म- श-र-च-य- म-्-व-्-ी ठ-क-ण- क-ा / क-ी ज-ऊ- ------------------------------------------- मी शहराच्या मध्यवर्ती ठिकाणी कसा / कशी जाऊ? 0
Mī śa--rā-y- madh-a-a----ṭ-i--ṇī-kas-/-k-ś- --'ū? M_ ś________ m__________ ṭ______ k____ k___ j____ M- ś-h-r-c-ā m-d-y-v-r-ī ṭ-i-ā-ī k-s-/ k-ś- j-'-? ------------------------------------------------- Mī śaharācyā madhyavartī ṭhikāṇī kasā/ kaśī jā'ū?
Em fa falta un taxi. म-ा-ए- ट-क्-ी-------. म_ ए_ टॅ__ पा___ म-ा ए- ट-क-स- प-ह-ज-. --------------------- मला एक टॅक्सी पाहिजे. 0
M-lā ēka --k-- pā--jē. M___ ē__ ṭ____ p______ M-l- ē-a ṭ-k-ī p-h-j-. ---------------------- Malā ēka ṭĕksī pāhijē.
Em fa falta un pla de la ciutat. म-ा---राच--नकाशा-पा-ि-े. म_ श___ न__ पा___ म-ा श-र-च- न-ा-ा प-ह-ज-. ------------------------ मला शहराचा नकाशा पाहिजे. 0
M-l- --h-rāc-----āś- -āh-j-. M___ ś_______ n_____ p______ M-l- ś-h-r-c- n-k-ś- p-h-j-. ---------------------------- Malā śaharācā nakāśā pāhijē.
Em fa falta un hotel. म-- एक-ह---- ---िज-. म_ ए_ हॉ__ पा___ म-ा ए- ह-ट-ल प-ह-ज-. -------------------- मला एक हॉटेल पाहिजे. 0
M----ēka-h---la-p-hij-. M___ ē__ h_____ p______ M-l- ē-a h-ṭ-l- p-h-j-. ----------------------- Malā ēka hŏṭēla pāhijē.
M’agradaria llogar un cotxe. मल- ए----ड- -ाड---ने घ्--यच- -ह-. म_ ए_ गा_ भा___ घ्___ आ__ म-ा ए- ग-ड- भ-ड-य-न- घ-य-य-ी आ-े- --------------------------------- मला एक गाडी भाड्याने घ्यायची आहे. 0
Mal- ēka-gā-ī----ḍy--ē ---ā---ī -h-. M___ ē__ g___ b_______ g_______ ā___ M-l- ē-a g-ḍ- b-ā-y-n- g-y-y-c- ā-ē- ------------------------------------ Malā ēka gāḍī bhāḍyānē ghyāyacī āhē.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. ह--माझ--क्---ीट कार-ड-आ-े. हे मा_ क्___ का__ आ__ ह- म-झ- क-र-ड-ट क-र-ड आ-े- -------------------------- हे माझे क्रेडीट कार्ड आहे. 0
Hē-m---- k----ṭa k-r-- ---. H_ m____ k______ k____ ā___ H- m-j-ē k-ē-ī-a k-r-a ā-ē- --------------------------- Hē mājhē krēḍīṭa kārḍa āhē.
Aquí teniu el meu permís de conduir. हा-म----प-व-ना -हे. हा मा_ प___ आ__ ह- म-झ- प-व-न- आ-े- ------------------- हा माझा परवाना आहे. 0
H- ----- -a------ ā-ē. H_ m____ p_______ ā___ H- m-j-ā p-r-v-n- ā-ē- ---------------------- Hā mājhā paravānā āhē.
Què s’ha de visitar a la ciutat? श-र-त --ण्यास-र-े -ाय आह-? श___ ब______ का_ आ__ श-र-त ब-ण-य-स-र-े क-य आ-े- -------------------------- शहरात बघण्यासारखे काय आहे? 0
Ś-har--- b--haṇ-āsāra-h--k-ya----? Ś_______ b______________ k___ ā___ Ś-h-r-t- b-g-a-y-s-r-k-ē k-y- ā-ē- ---------------------------------- Śaharāta baghaṇyāsārakhē kāya āhē?
Vagi a la ciutat vella. आ-ण ---ाच्या-ज-न--- -ागा-ा-भे---्--. आ__ श____ जु__ भा__ भे_ द्__ आ-ण श-र-च-य- ज-न-य- भ-ग-ल- भ-ट द-य-. ------------------------------------ आपण शहराच्या जुन्या भागाला भेट द्या. 0
Ā-aṇ- ---a--cyā jun'yā --āg--- -h-ṭa----. Ā____ ś________ j_____ b______ b____ d___ Ā-a-a ś-h-r-c-ā j-n-y- b-ā-ā-ā b-ē-a d-ā- ----------------------------------------- Āpaṇa śaharācyā jun'yā bhāgālā bhēṭa dyā.
Faci una visita guiada. आप---हर------ल--ज-. आ__ श_______ जा_ आ-ण श-र-र-श-ा-ा ज-. ------------------- आपण शहरदर्शनाला जा. 0
Āp--- -a--rad-rśa-ā-- j-. Ā____ ś______________ j__ Ā-a-a ś-h-r-d-r-a-ā-ā j-. ------------------------- Āpaṇa śaharadarśanālā jā.
Vagi al port. आप- -ंदरा----ा. आ__ बं____ जा_ आ-ण ब-द-ा-र ज-. --------------- आपण बंदरावर जा. 0
Āp-ṇa -a-d-rāv-ra-j-. Ā____ b__________ j__ Ā-a-a b-n-a-ā-a-a j-. --------------------- Āpaṇa bandarāvara jā.
Faci un recorregut pel port. आपण--ंदर-र------ा. आ__ बं______ क__ आ-ण ब-द-द-्-न क-ा- ------------------ आपण बंदरदर्शन करा. 0
Ā-a---b-n--rad--ś--a-ka--. Ā____ b_____________ k____ Ā-a-a b-n-a-a-a-ś-n- k-r-. -------------------------- Āpaṇa bandaradarśana karā.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? यां---ा -्य-ि-ि-्त -घ--य---र-्य---णख--जागा आह-त का? यां__ व्_____ ब_______ आ__ जा_ आ__ का_ य-ं-्-ा व-य-ि-ि-्- ब-ण-य-स-र-्-ा आ-ख- ज-ग- आ-े- क-? --------------------------------------------------- यांच्या व्यतिरिक्त बघण्यासारख्या आणखी जागा आहेत का? 0
Y-n̄-yā--yat-rikt- --g---yā-ā--khy--ā-ak---jāgā āh-ta---? Y_____ v_________ b_______________ ā_____ j___ ā____ k__ Y-n-c-ā v-a-i-i-t- b-g-a-y-s-r-k-y- ā-a-h- j-g- ā-ē-a k-? --------------------------------------------------------- Yān̄cyā vyatirikta baghaṇyāsārakhyā āṇakhī jāgā āhēta kā?

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!