Manual de conversa

ca A la ciutat   »   ru В городе

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [двадцать пять]

25 [dvadtsatʹ pyatʹ]

В городе

V gorode

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. М-е -ужн--н--в-кза-. М__ н____ н_ в______ М-е н-ж-о н- в-к-а-. -------------------- Мне нужно на вокзал. 0
Mn---u--n- -------a-. M__ n_____ n_ v______ M-e n-z-n- n- v-k-a-. --------------------- Mne nuzhno na vokzal.
M’agradaria anar a l’aeroport. Мн----ж-о --аэ---ор-. М__ н____ в а________ М-е н-ж-о в а-р-п-р-. --------------------- Мне нужно в аэропорт. 0
M-- nuz-n- v a-r-por-. M__ n_____ v a________ M-e n-z-n- v a-r-p-r-. ---------------------- Mne nuzhno v aeroport.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. Мне ---н- --це-тр--ор---. М__ н____ в ц____ г______ М-е н-ж-о в ц-н-р г-р-д-. ------------------------- Мне нужно в центр города. 0
M-e nu-hn--v -s-n---gor---. M__ n_____ v t_____ g______ M-e n-z-n- v t-e-t- g-r-d-. --------------------------- Mne nuzhno v tsentr goroda.
Com vaig a l’estació? К-к-мне------ть -- во--ал? К__ м__ п______ н_ в______ К-к м-е п-п-с-ь н- в-к-а-? -------------------------- Как мне попасть на вокзал? 0
K-- mn------s-ʹ na vokzal? K__ m__ p______ n_ v______ K-k m-e p-p-s-ʹ n- v-k-a-? -------------------------- Kak mne popastʹ na vokzal?
Com vaig a l’aeroport? К---м-- -о-аст- ---эр--ор-? К__ м__ п______ в а________ К-к м-е п-п-с-ь в а-р-п-р-? --------------------------- Как мне попасть в аэропорт? 0
K-k ------p---ʹ----e--p---? K__ m__ p______ v a________ K-k m-e p-p-s-ʹ v a-r-p-r-? --------------------------- Kak mne popastʹ v aeroport?
Com vaig al centre de la ciutat? К-к--не -о-ас-----ц--т- ---о--? К__ м__ п______ в ц____ г______ К-к м-е п-п-с-ь в ц-н-р г-р-д-? ------------------------------- Как мне попасть в центр города? 0
K-k-m----opa--- - t-entr-g-r---? K__ m__ p______ v t_____ g______ K-k m-e p-p-s-ʹ v t-e-t- g-r-d-? -------------------------------- Kak mne popastʹ v tsentr goroda?
Em fa falta un taxi. Мн--ну-но--а-с-. М__ н____ т_____ М-е н-ж-о т-к-и- ---------------- Мне нужно такси. 0
Mn- nuz--o--a---. M__ n_____ t_____ M-e n-z-n- t-k-i- ----------------- Mne nuzhno taksi.
Em fa falta un pla de la ciutat. Мне-н---а к-рта-го-о--. М__ н____ к____ г______ М-е н-ж-а к-р-а г-р-д-. ----------------------- Мне нужна карта города. 0
M---n-zh-- -art---o-o-a. M__ n_____ k____ g______ M-e n-z-n- k-r-a g-r-d-. ------------------------ Mne nuzhna karta goroda.
Em fa falta un hotel. М---н--н---о---ни-а. М__ н____ г_________ М-е н-ж-а г-с-и-и-а- -------------------- Мне нужна гостиница. 0
Mn- nu-h-a-go-tin-t-a. M__ n_____ g__________ M-e n-z-n- g-s-i-i-s-. ---------------------- Mne nuzhna gostinitsa.
M’agradaria llogar un cotxe. Я -от-л--ы-- х---ла -- вз-т------ну -- -р----. Я х____ б_ / х_____ б_ в____ м_____ н_ п______ Я х-т-л б- / х-т-л- б- в-я-ь м-ш-н- н- п-о-а-. ---------------------------------------------- Я хотел бы / хотела бы взять машину на прокат. 0
Y--k-o--- -y /-k-o---a b- v--atʹ-m-s-i-u ----rok-t. Y_ k_____ b_ / k______ b_ v_____ m______ n_ p______ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- v-y-t- m-s-i-u n- p-o-a-. --------------------------------------------------- Ya khotel by / khotela by vzyatʹ mashinu na prokat.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. В-- моя кр--ит--- -ар-о--а. В__ м__ к________ к________ В-т м-я к-е-и-н-я к-р-о-к-. --------------------------- Вот моя кредитная карточка. 0
Vo- mo-a-k----t--y- --r-och-a. V__ m___ k_________ k_________ V-t m-y- k-e-i-n-y- k-r-o-h-a- ------------------------------ Vot moya kreditnaya kartochka.
Aquí teniu el meu permís de conduir. В-т-мои ---ит---с-ие---а--. В__ м__ в___________ п_____ В-т м-и в-д-т-л-с-и- п-а-а- --------------------------- Вот мои водительские права. 0
Vo- m-i--od-t----ki-e pr--a. V__ m__ v____________ p_____ V-t m-i v-d-t-l-s-i-e p-a-a- ---------------------------- Vot moi voditelʹskiye prava.
Què s’ha de visitar a la ciutat? Ч-- можно-ув---т--- г-р--е? Ч__ м____ у______ в г______ Ч-о м-ж-о у-и-е-ь в г-р-д-? --------------------------- Что можно увидеть в городе? 0
C-to----hno--v--e-- -----od-? C___ m_____ u______ v g______ C-t- m-z-n- u-i-e-ʹ v g-r-d-? ----------------------------- Chto mozhno uvidetʹ v gorode?
Vagi a la ciutat vella. Ид-т--в--т--ы--гор-д. И____ в с_____ г_____ И-и-е в с-а-ы- г-р-д- --------------------- Идите в старый город. 0
I-ite - --------oro-. I____ v s_____ g_____ I-i-e v s-a-y- g-r-d- --------------------- Idite v staryy gorod.
Faci una visita guiada. С--е---т- о-з--ну- ------с-ю--о-горо-у. С________ о_______ э________ п_ г______ С-в-р-и-е о-з-р-у- э-с-у-с-ю п- г-р-д-. --------------------------------------- Совершите обзорную экскурсию по городу. 0
So---sh--- ob---nu----ksk---i--------rod-. S_________ o________ e_________ p_ g______ S-v-r-h-t- o-z-r-u-u e-s-u-s-y- p- g-r-d-. ------------------------------------------ Sovershite obzornuyu ekskursiyu po gorodu.
Vagi al port. Сх---те в -о-т. С______ в п____ С-о-и-е в п-р-. --------------- Сходите в порт. 0
Sk-odit- v po-t. S_______ v p____ S-h-d-t- v p-r-. ---------------- Skhodite v port.
Faci un recorregut pel port. Съе--ит--на--к--у--ию--- --р--. С_______ н_ э________ п_ п_____ С-е-д-т- н- э-с-у-с-ю п- п-р-у- ------------------------------- Съездите на экскурсию по порту. 0
Sʺ-e--i----a---s--rs--u--o por--. S________ n_ e_________ p_ p_____ S-y-z-i-e n- e-s-u-s-y- p- p-r-u- --------------------------------- Sʺyezdite na ekskursiyu po portu.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? Каки--д--т-при-еча-е--но-ти-е--ь-к-о-е --г-? К____ д____________________ е___ к____ т____ К-к-е д-с-о-р-м-ч-т-л-н-с-и е-т- к-о-е т-г-? -------------------------------------------- Какие достопримечательности есть кроме того? 0
K-ki-e dosto---m-c-at-l------ -es-- -r-me ---o? K_____ d_____________________ y____ k____ t____ K-k-y- d-s-o-r-m-c-a-e-ʹ-o-t- y-s-ʹ k-o-e t-g-? ----------------------------------------------- Kakiye dostoprimechatelʹnosti yestʹ krome togo?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!