Manual de conversa

ca A la ciutat   »   be У горадзе

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [дваццаць пяць]

25 [dvatstsats’ pyats’]

У горадзе

[U goradze]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. Мн--трэ---н- ---з-л. М__ т____ н_ в______ М-е т-э-а н- в-к-а-. -------------------- Мне трэба на вакзал. 0
Mn--t-e----a --kz--. M__ t____ n_ v______ M-e t-e-a n- v-k-a-. -------------------- Mne treba na vakzal.
M’agradaria anar a l’aeroport. Мн--тр-б- - аэр-п---. М__ т____ ў а________ М-е т-э-а ў а-р-п-р-. --------------------- Мне трэба ў аэрапорт. 0
Mn- -re------era-or-. M__ t____ u a________ M-e t-e-a u a-r-p-r-. --------------------- Mne treba u aeraport.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. Мне ---б----ц-нтр-г--ад-. М__ т____ ў ц____ г______ М-е т-э-а ў ц-н-р г-р-д-. ------------------------- Мне трэба ў цэнтр горада. 0
M---treba - ----tr --rada. M__ t____ u t_____ g______ M-e t-e-a u t-e-t- g-r-d-. -------------------------- Mne treba u tsentr gorada.
Com vaig a l’estació? Як-м-- т----ц--н--вак--л? Я_ м__ т______ н_ в______ Я- м-е т-а-і-ь н- в-к-а-? ------------------------- Як мне трапіць на вакзал? 0
Y-k--ne-trapі--’ n---ak---? Y__ m__ t_______ n_ v______ Y-k m-e t-a-і-s- n- v-k-a-? --------------------------- Yak mne trapіts’ na vakzal?
Com vaig a l’aeroport? Як-м-е -р-п-ць----э-а-о-т? Я_ м__ т______ у а________ Я- м-е т-а-і-ь у а-р-п-р-? -------------------------- Як мне трапіць у аэрапорт? 0
Yak-mne-t----t---- a-r---rt? Y__ m__ t_______ u a________ Y-k m-e t-a-і-s- u a-r-p-r-? ---------------------------- Yak mne trapіts’ u aeraport?
Com vaig al centre de la ciutat? Як м-е-т-ап--ь-у-------гора-а? Я_ м__ т______ у ц____ г______ Я- м-е т-а-і-ь у ц-н-р г-р-д-? ------------------------------ Як мне трапіць у цэнтр горада? 0
Y-k-mn-----pі-s- ---s-nt--go-a--? Y__ m__ t_______ u t_____ g______ Y-k m-e t-a-і-s- u t-e-t- g-r-d-? --------------------------------- Yak mne trapіts’ u tsentr gorada?
Em fa falta un taxi. Мне -а--эбн-е та-сі. М__ п________ т_____ М-е п-т-э-н-е т-к-і- -------------------- Мне патрэбнае таксі. 0
M---pa----n---tak-і. M__ p________ t_____ M-e p-t-e-n-e t-k-і- -------------------- Mne patrebnae taksі.
Em fa falta un pla de la ciutat. Мне-п--р-б-ая---р-а -о---а. М__ п________ к____ г______ М-е п-т-э-н-я к-р-а г-р-д-. --------------------------- Мне патрэбная карта горада. 0
Mne -a--e----- -arta g----a. M__ p_________ k____ g______ M-e p-t-e-n-y- k-r-a g-r-d-. ---------------------------- Mne patrebnaya karta gorada.
Em fa falta un hotel. М-----трэ---я г---ін-ца. М__ п________ г_________ М-е п-т-э-н-я г-с-і-і-а- ------------------------ Мне патрэбная гасцініца. 0
M-e pa---bnaya-g-s-----t--. M__ p_________ g___________ M-e p-t-e-n-y- g-s-s-n-t-a- --------------------------- Mne patrebnaya gastsіnіtsa.
M’agradaria llogar un cotxe. Я -а--ў-б--- --ц--а--ы--з-ць-н-пра--- ---ы-у. Я х____ б_ / х_____ б_ ў____ н_______ м______ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- ў-я-ь н-п-а-а- м-ш-н-. --------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы ўзяць напракат машыну. 0
Y- k-ats-u by-/-kh-t-ela -y--z-ats- -ap--k-t-m--hy-u. Y_ k______ b_ / k_______ b_ u______ n_______ m_______ Y- k-a-s-u b- / k-a-s-l- b- u-y-t-’ n-p-a-a- m-s-y-u- ----------------------------------------------------- Ya khatseu by / khatsela by uzyats’ naprakat mashynu.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. В--ь---- ---д-т----------. В___ м__ к________ к______ В-с- м-я к-э-ы-н-я к-р-к-. -------------------------- Вось мая крэдытная картка. 0
V---------k-ed-t---a -a-tka. V___ m___ k_________ k______ V-s- m-y- k-e-y-n-y- k-r-k-. ---------------------------- Vos’ maya kredytnaya kartka.
Aquí teniu el meu permís de conduir. Вос--м-- ----і--л-скае-п-св-дчан-е. В___ м__ в____________ п___________ В-с- м-ё в-д-і-е-ь-к-е п-с-е-ч-н-е- ----------------------------------- Вось маё вадзіцельскае пасведчанне. 0
V-s’ -a- --d--ts--’s-a- -as--dchanne. V___ m__ v_____________ p____________ V-s- m-e v-d-і-s-l-s-a- p-s-e-c-a-n-. ------------------------------------- Vos’ mae vadzіtsel’skae pasvedchanne.
Què s’ha de visitar a la ciutat? Шт---ож-а п-г----ець-у горадзе? Ш__ м____ п_________ у г_______ Ш-о м-ж-а п-г-я-з-ц- у г-р-д-е- ------------------------------- Што можна паглядзець у горадзе? 0
S--o mozh-a-p-g---d-et-- u----ad--? S___ m_____ p___________ u g_______ S-t- m-z-n- p-g-y-d-e-s- u g-r-d-e- ----------------------------------- Shto mozhna paglyadzets’ u goradze?
Vagi a la ciutat vella. Схадз----- ста-ы----а-! С_______ ў с____ г_____ С-а-з-ц- ў с-а-ы г-р-д- ----------------------- Схадзіце ў стары горад! 0
S-h-dz-----u s-a----o---! S_________ u s____ g_____ S-h-d-і-s- u s-a-y g-r-d- ------------------------- Skhadzіtse u stary gorad!
Faci una visita guiada. З-аб--е-э-----с---на аўто---е! З______ э________ н_ а________ З-а-і-е э-с-у-с-ю н- а-т-б-с-! ------------------------------ Зрабіце экскурсію на аўтобусе! 0
Z--bіtse ----u--і-- -a-aut----e! Z_______ e_________ n_ a________ Z-a-і-s- e-s-u-s-y- n- a-t-b-s-! -------------------------------- Zrabіtse ekskursіyu na autobuse!
Vagi al port. С----і-- ў ---т! С_______ ў п____ С-а-з-ц- ў п-р-! ---------------- Схадзіце ў порт! 0
S-hadz-tse u -ort! S_________ u p____ S-h-d-і-s- u p-r-! ------------------ Skhadzіtse u port!
Faci un recorregut pel port. З-а-іц--экску--і---- п--це! З______ э________ п_ п_____ З-а-і-е э-с-у-с-ю п- п-р-е- --------------------------- Зрабіце экскурсію па порце! 0
Z--b-tse-ek-k-rs-yu-----or-s-! Z_______ e_________ p_ p______ Z-a-і-s- e-s-u-s-y- p- p-r-s-! ------------------------------ Zrabіtse ekskursіyu pa portse!
Quines altres atraccions turístiques hi ha? Якія---ч-----вут--ц--т-- ёс-- --рам- -э--г-? Я___ я___ с_________ т__ ё___ а_____ г______ Я-і- я-ч- с-а-у-а-ц- т-т ё-ц- а-р-м- г-т-г-? -------------------------------------------- Якія яшчэ славутасці тут ёсць акрамя гэтага? 0
Ya-іy- yas--h- s-av-t----і tu- y-sts- a--a-y--g--a--? Y_____ y______ s__________ t__ y_____ a______ g______ Y-k-y- y-s-c-e s-a-u-a-t-і t-t y-s-s- a-r-m-a g-t-g-? ----------------------------------------------------- Yakіya yashche slavutastsі tut yosts’ akramya getaga?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!