Manual de conversa

ca A la ciutat   »   sr У граду

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [двадесет и пет]

25 [dvadeset i pet]

У граду

U gradu

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. Хте- --хт--а бих -- --л--ничке -тан-ц-. Х___ / х____ б__ д_ ж_________ с_______ Х-е- / х-е-а б-х д- ж-л-з-и-к- с-а-и-е- --------------------------------------- Хтео / хтела бих до железничке станице. 0
Ht-- - h-e---bih -- ---e-n-č----tan--e. H___ / h____ b__ d_ ž_________ s_______ H-e- / h-e-a b-h d- ž-l-z-i-k- s-a-i-e- --------------------------------------- Hteo / htela bih do železničke stanice.
M’agradaria anar a l’aeroport. Х--- / х-ела---х -о-а-род---а. Х___ / х____ б__ д_ а_________ Х-е- / х-е-а б-х д- а-р-д-о-а- ------------------------------ Хтео / хтела бих до аеродрома. 0
H--------e-a--i- -o aer------. H___ / h____ b__ d_ a_________ H-e- / h-e-a b-h d- a-r-d-o-a- ------------------------------ Hteo / htela bih do aerodroma.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. Хте----хтел---их-до ц--тра гра--. Х___ / х____ б__ д_ ц_____ г_____ Х-е- / х-е-а б-х д- ц-н-р- г-а-а- --------------------------------- Хтео / хтела бих до центра града. 0
H-e- ---te-a-bih-d- --nt---gr-da. H___ / h____ b__ d_ c_____ g_____ H-e- / h-e-a b-h d- c-n-r- g-a-a- --------------------------------- Hteo / htela bih do centra grada.
Com vaig a l’estació? Како д- --ем-д--желе-ничк- с--ни--? К___ д_ и___ д_ ж_________ с_______ К-к- д- и-е- д- ж-л-з-и-к- с-а-и-е- ----------------------------------- Како да идем до железничке станице? 0
Ka-o ---id-- do--ele---čke--ta---e? K___ d_ i___ d_ ž_________ s_______ K-k- d- i-e- d- ž-l-z-i-k- s-a-i-e- ----------------------------------- Kako da idem do železničke stanice?
Com vaig a l’aeroport? Како-да-идем---------ром-? К___ д_ и___ д_ а_________ К-к- д- и-е- д- а-р-д-о-а- -------------------------- Како да идем до аеродрома? 0
K--o------em--- ----dr--a? K___ d_ i___ d_ a_________ K-k- d- i-e- d- a-r-d-o-a- -------------------------- Kako da idem do aerodroma?
Com vaig al centre de la ciutat? Как- -а -д-- д- --н-р---рада? К___ д_ и___ д_ ц_____ г_____ К-к- д- и-е- д- ц-н-р- г-а-а- ----------------------------- Како да идем до центра града? 0
K--o--- i-----o -e-tr--g-ada? K___ d_ i___ d_ c_____ g_____ K-k- d- i-e- d- c-n-r- g-a-a- ----------------------------- Kako da idem do centra grada?
Em fa falta un taxi. Т--б-- т----. Т_____ т_____ Т-е-а- т-к-и- ------------- Требам такси. 0
Treb-m--a-si. T_____ t_____ T-e-a- t-k-i- ------------- Trebam taksi.
Em fa falta un pla de la ciutat. Тр-бам-п-----р--а. Т_____ п___ г_____ Т-е-а- п-а- г-а-а- ------------------ Требам план града. 0
Tr--am pl-- --a--. T_____ p___ g_____ T-e-a- p-a- g-a-a- ------------------ Trebam plan grada.
Em fa falta un hotel. Т-еб-м хотел. Т_____ х_____ Т-е-а- х-т-л- ------------- Требам хотел. 0
Tre-am -o-e-. T_____ h_____ T-e-a- h-t-l- ------------- Trebam hotel.
M’agradaria llogar un cotxe. Хте--/ -------их из-ајми-и аут-. Х___ / х____ б__ и________ а____ Х-е- / х-е-а б-х и-н-ј-и-и а-т-. -------------------------------- Хтео / хтела бих изнајмити ауто. 0
Hte--/ hte-- b-h izn-j-i---a-to. H___ / h____ b__ i________ a____ H-e- / h-e-a b-h i-n-j-i-i a-t-. -------------------------------- Hteo / htela bih iznajmiti auto.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. Ов-- -е---ј- к--ди--а к--т---. О___ ј_ м___ к_______ к_______ О-д- ј- м-ј- к-е-и-н- к-р-и-а- ------------------------------ Овде је моја кредитна картица. 0
O--e-j- m-ja--reditn--k-rti-a. O___ j_ m___ k_______ k_______ O-d- j- m-j- k-e-i-n- k-r-i-a- ------------------------------ Ovde je moja kreditna kartica.
Aquí teniu el meu permís de conduir. О--е -е -ој--воз--ка -озвол-. О___ ј_ м___ в______ д_______ О-д- ј- м-ј- в-з-ч-а д-з-о-а- ----------------------------- Овде је моја возачка дозвола. 0
Ov-e--e--o-a--o-a-ka---z---a. O___ j_ m___ v______ d_______ O-d- j- m-j- v-z-č-a d-z-o-a- ----------------------------- Ovde je moja vozačka dozvola.
Què s’ha de visitar a la ciutat? Шта се им----дет- ---раду? Ш__ с_ и__ в_____ у г_____ Ш-а с- и-а в-д-т- у г-а-у- -------------------------- Шта се има видети у граду? 0
Š-a--e-i-a-v----i u--ra--? Š__ s_ i__ v_____ u g_____ Š-a s- i-a v-d-t- u g-a-u- -------------------------- Šta se ima videti u gradu?
Vagi a la ciutat vella. Ид--- у--т-----ра-. И____ у с____ г____ И-и-е у с-а-и г-а-. ------------------- Идите у стари град. 0
Id-te----tar--gr--. I____ u s____ g____ I-i-e u s-a-i g-a-. ------------------- Idite u stari grad.
Faci una visita guiada. На-р--и-е об--а-----ра-а. Н________ о_______ г_____ Н-п-а-и-е о-и-а-а- г-а-а- ------------------------- Направите обилазак града. 0
Na----i-----i----k---a-a. N________ o_______ g_____ N-p-a-i-e o-i-a-a- g-a-a- ------------------------- Napravite obilazak grada.
Vagi al port. Ид--е до л--е. И____ д_ л____ И-и-е д- л-к-. -------------- Идите до луке. 0
I-i----- --ke. I____ d_ l____ I-i-e d- l-k-. -------------- Idite do luke.
Faci un recorregut pel port. Н-пр-вит--о-ил-за--лукe. Н________ о_______ л____ Н-п-а-и-е о-и-а-а- л-к-. ------------------------ Направите обилазак лукe. 0
Nap-a-ite obi-a-ak--u-e. N________ o_______ l____ N-p-a-i-e o-i-a-a- l-k-. ------------------------ Napravite obilazak luke.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? Ко-- ј-ш --а-е-и-ос-- --сто--? К___ ј__ з___________ п_______ К-ј- ј-ш з-а-е-и-о-т- п-с-о-е- ------------------------------ Које још знаменитости постоје? 0
K------š --a-enito-ti -os---e? K___ j__ z___________ p_______ K-j- j-š z-a-e-i-o-t- p-s-o-e- ------------------------------ Koje još znamenitosti postoje?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!