Manual de conversa

ca A la ciutat   »   no I byen

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [tjuefem]

I byen

Tria com vols veure la traducció:   
català noruec Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. Je------t-------tasj-n-n. J__ v__ t__ t____________ J-g v-l t-l t-g-t-s-o-e-. ------------------------- Jeg vil til togstasjonen. 0
M’agradaria anar a l’aeroport. Je- -i--t-- f-y----s--. J__ v__ t__ f__________ J-g v-l t-l f-y-l-s-e-. ----------------------- Jeg vil til flyplassen. 0
M’agradaria anar al centre de la ciutat. J-----l-til-sent---. J__ v__ t__ s_______ J-g v-l t-l s-n-r-m- -------------------- Jeg vil til sentrum. 0
Com vaig a l’estació? Hvo--an ko-mer---g --l togstas-o-en? H______ k_____ j__ t__ t____________ H-o-d-n k-m-e- j-g t-l t-g-t-s-o-e-? ------------------------------------ Hvordan kommer jeg til togstasjonen? 0
Com vaig a l’aeroport? H-ord-----m-er ----t---f-y-la--en? H______ k_____ j__ t__ f__________ H-o-d-n k-m-e- j-g t-l f-y-l-s-e-? ---------------------------------- Hvordan kommer jeg til flyplassen? 0
Com vaig al centre de la ciutat? H-o-dan ko--e---eg---l---ntrum? H______ k_____ j__ t__ s_______ H-o-d-n k-m-e- j-g t-l s-n-r-m- ------------------------------- Hvordan kommer jeg til sentrum? 0
Em fa falta un taxi. J-----enger en-----je. J__ t______ e_ d______ J-g t-e-g-r e- d-o-j-. ---------------------- Jeg trenger en drosje. 0
Em fa falta un pla de la ciutat. J-g -r---e- ---(by)-art. J__ t______ e_ (________ J-g t-e-g-r e- (-y-k-r-. ------------------------ Jeg trenger et (by)kart. 0
Em fa falta un hotel. J----r-n--- et--otel-. J__ t______ e_ h______ J-g t-e-g-r e- h-t-l-. ---------------------- Jeg trenger et hotell. 0
M’agradaria llogar un cotxe. J---øn--e--å l----e----l. J__ ø_____ å l___ e_ b___ J-g ø-s-e- å l-i- e- b-l- ------------------------- Jeg ønsker å leie en bil. 0
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. He--er-k-ed-tt-o--et----t. H__ e_ k____________ m____ H-r e- k-e-i-t-o-t-t m-t-. -------------------------- Her er kredittkortet mitt. 0
Aquí teniu el meu permís de conduir. H-- -r-fø-er--r-et m-t-. H__ e_ f__________ m____ H-r e- f-r-r-o-t-t m-t-. ------------------------ Her er førerkortet mitt. 0
Què s’ha de visitar a la ciutat? H---e- ----- -e - ----? H__ e_ d__ å s_ i b____ H-a e- d-t å s- i b-e-? ----------------------- Hva er det å se i byen? 0
Vagi a la ciutat vella. G------a--eby-n. G_ p_ g_________ G- p- g-m-e-y-n- ---------------- Gå på gamlebyen. 0
Faci una visita guiada. Dr-----sigh--eeing i-by--. D__ p_ s__________ i b____ D-a p- s-g-t-e-i-g i b-e-. -------------------------- Dra på sightseeing i byen. 0
Vagi al port. Gå-til-h-vna. G_ t__ h_____ G- t-l h-v-a- ------------- Gå til havna. 0
Faci un recorregut pel port. D-a-på---t---------n-. D__ p_ b______________ D-a p- b-t-i-h-s-e-n-. ---------------------- Dra på båtsightseeing. 0
Quines altres atraccions turístiques hi ha? Hvi-k- --v--d--he--r fi-n-s-d-t-e-le-s? H_____ s____________ f_____ d__ e______ H-i-k- s-v-r-i-h-t-r f-n-e- d-t e-l-r-? --------------------------------------- Hvilke severdigheter finnes det ellers? 0

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!