Manual de conversa

ca A la ciutat   »   ad Къалэм

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [тIокIырэ тфырэ]

25 [tIokIyrje tfyrje]

Къалэм

[Kaljem]

Tria com vols veure la traducció:   
català adigué Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. С- -о---л-------- с-I-игъ-аг-. С_ в_______ с____ с___________ С- в-к-а-ы- с-к-о с-I-и-ъ-а-ъ- ------------------------------ Сэ вокзалым сыкIо сшIоигъуагъ. 0
Sj----kz-l-m---k-- -s--------. S__ v_______ s____ s__________ S-e v-k-a-y- s-k-o s-h-o-g-a-. ------------------------------ Sje vokzalym sykIo sshIoiguag.
M’agradaria anar a l’aeroport. Сэ-а--э---т-------- с---иг-уаг-. С_ а_________ с____ с___________ С- а-р-п-р-ы- с-к-о с-I-и-ъ-а-ъ- -------------------------------- Сэ аэрэпортым сыкIо сшIоигъуагъ. 0
S---a-er-epo-ty- -yk-o--shI-ig--g. S__ a___________ s____ s__________ S-e a-e-j-p-r-y- s-k-o s-h-o-g-a-. ---------------------------------- Sje ajerjeportym sykIo sshIoiguag.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. С--къэлэ ---чэ- ---I---ш---гъуаг-. С_ к____ г_____ с____ с___________ С- к-э-э г-п-э- с-к-о с-I-и-ъ-а-ъ- ---------------------------------- Сэ къэлэ гупчэм сыкIо сшIоигъуагъ. 0
S---kjelj- g--c--e---y----ss-----uag. S__ k_____ g_______ s____ s__________ S-e k-e-j- g-p-h-e- s-k-o s-h-o-g-a-. ------------------------------------- Sje kjelje gupchjem sykIo sshIoiguag.
Com vaig a l’estació? В---а-ы- --д-ущтэу сы--------ъ--Iы-та? В_______ с________ с______ с__________ В-к-а-ы- с-д-у-т-у с-н-с-н с-ъ-к-ы-т-? -------------------------------------- Вокзалым сыдэущтэу сынэсын слъэкIыщта? 0
Vokza-ym -ydjeus--tjeu sy--e-yn----e-I-sh-t-? V_______ s____________ s_______ s____________ V-k-a-y- s-d-e-s-h-j-u s-n-e-y- s-j-k-y-h-t-? --------------------------------------------- Vokzalym sydjeushhtjeu synjesyn sljekIyshhta?
Com vaig a l’aeroport? А-ро--ты- с-дэущ-э- -ы---ы- сл-э-Iы---? А________ с________ с______ с__________ А-р-п-т-м с-д-у-т-у с-н-с-н с-ъ-к-ы-т-? --------------------------------------- Аэропртым сыдэущтэу сынэсын слъэкIыщта? 0
Aj--o-r-ym ----e--h-t-e- sy-je--n -l------hh--? A_________ s____________ s_______ s____________ A-e-o-r-y- s-d-e-s-h-j-u s-n-e-y- s-j-k-y-h-t-? ----------------------------------------------- Ajeroprtym sydjeushhtjeu synjesyn sljekIyshhta?
Com vaig al centre de la ciutat? Къэлэ---пчэ- сыд-ущтэ--с-нэ-ы- с---кI---а? К____ г_____ с________ с______ с__________ К-э-э г-п-э- с-д-у-т-у с-н-с-н с-ъ-к-ы-т-? ------------------------------------------ Къэлэ гупчэм сыдэущтэу сынэсын слъэкIыщта? 0
K----e g-----e---y--eushh---u-syn-e--n-----k-y-h-t-? K_____ g_______ s____________ s_______ s____________ K-e-j- g-p-h-e- s-d-e-s-h-j-u s-n-e-y- s-j-k-y-h-t-? ---------------------------------------------------- Kjelje gupchjem sydjeushhtjeu synjesyn sljekIyshhta?
Em fa falta un taxi. Та--и -ищ--Iаг-. Т____ с_________ Т-к-и с-щ-к-а-ъ- ---------------- Такси сищыкIагъ. 0
Ta-s----shhyk---. T____ s__________ T-k-i s-s-h-k-a-. ----------------- Taksi sishhykIag.
Em fa falta un pla de la ciutat. Къалэм и--рт- --щ-кIа--. К_____ и_____ с_________ К-а-э- и-а-т- с-щ-к-а-ъ- ------------------------ Къалэм икартэ сищыкIагъ. 0
Kal-em-i-a---e s-s-hy-Iag. K_____ i______ s__________ K-l-e- i-a-t-e s-s-h-k-a-. -------------------------- Kaljem ikartje sishhykIag.
Em fa falta un hotel. Сэ----к-э- -ы--й. С_ х______ с_____ С- х-а-I-щ с-ф-й- ----------------- Сэ хьакIэщ сыфай. 0
S---h-a-I-esh- -yf-j. S__ h_________ s_____ S-e h-a-I-e-h- s-f-j- --------------------- Sje h'akIjeshh syfaj.
M’agradaria llogar un cotxe. С----ш-н- (------а--бгэу--ыфа-. С_ м_____ (___ х________ с_____ С- м-ш-н- (-у- х-а-ы-г-у с-ф-й- ------------------------------- Сэ машинэ (ку) хьафыбгэу сыфай. 0
Sje---s---j---ku- -'af----e---y-aj. S__ m_______ (___ h_________ s_____ S-e m-s-i-j- (-u- h-a-y-g-e- s-f-j- ----------------------------------- Sje mashinje (ku) h'afybgjeu syfaj.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. Мыр--ик--д-т-ка-т. М__ с_______ к____ М-р с-к-е-и- к-р-. ------------------ Мыр сикредит карт. 0
M-- s-k--d-t-kar-. M__ s_______ k____ M-r s-k-e-i- k-r-. ------------------ Myr sikredit kart.
Aquí teniu el meu permís de conduir. М-х-р--ипр-вэх. М____ с________ М-х-р с-п-а-э-. --------------- Мыхэр сиправэх. 0
My--e- siprav--h. M_____ s_________ M-h-e- s-p-a-j-h- ----------------- Myhjer sipravjeh.
Què s’ha de visitar a la ciutat? М- къ--эм -ы----э-лъы-э- -эт-р? М_ к_____ с__ у_________ д_____ М- к-а-э- с-д у-э-л-ы-э- д-т-р- ------------------------------- Мы къалэм сыд узэплъынэу дэтыр? 0
My----je--sy--uz-e-l----u -j-t--? M_ k_____ s__ u__________ d______ M- k-l-e- s-d u-j-p-y-j-u d-e-y-? --------------------------------- My kaljem syd uzjeplynjeu djetyr?
Vagi a la ciutat vella. К---э---- --у---. К________ ш______ К-э-э-ъ-м ш-у-I-. ----------------- Къэлэжъым шъукIу. 0
K-el---h-m----kIu. K_________ s______ K-e-j-z-y- s-u-I-. ------------------ Kjeljezhym shukIu.
Faci una visita guiada. К-алэ- к--зэпэ-ъ-п---хь. К_____ к________________ К-а-э- к-ы-э-э-ъ-п-ъ-х-. ------------------------ Къалэр къызэпэшъуплъыхь. 0
Ka--e---y--e----hup--h'. K_____ k________________ K-l-e- k-z-e-j-s-u-l-h-. ------------------------ Kaljer kyzjepjeshuplyh'.
Vagi al port. К-у----цуп-----ъ-к-у. К____________ ш______ К-у-ь-у-у-I-м ш-у-I-. --------------------- КъухьэуцупIэм шъукIу. 0
Kuh'-e---pI-e------Iu. K_____________ s______ K-h-j-u-u-I-e- s-u-I-. ---------------------- Kuh'jeucupIjem shukIu.
Faci un recorregut pel port. К----эу-уп-эр --эшъ-п--ы-ь. К____________ к____________ К-у-ь-у-у-I-р к-э-ъ-п-ъ-х-. --------------------------- КъухьэуцупIэр къэшъуплъыхь. 0
Ku----u----jer --------yh-. K_____________ k___________ K-h-j-u-u-I-e- k-e-h-p-y-'- --------------------------- Kuh'jeucupIjer kjeshuplyh'.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? Сыд нэ-ык-э----эп--мэ-хъунэу----ы-? С__ н_______ у_______ х_____ д_____ С-д н-м-к-э- у-э-л-м- х-у-э- д-т-р- ----------------------------------- Сыд нэмыкIэу узэплъмэ хъунэу дэтыр? 0
Syd ------I-e--uz--pl--- h-n--u d--tyr? S__ n_________ u________ h_____ d______ S-d n-e-y-I-e- u-j-p-m-e h-n-e- d-e-y-? --------------------------------------- Syd njemykIjeu uzjeplmje hunjeu djetyr?

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!