Manual de conversa

ca A la ciutat   »   mk Во градот

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [дваесет и пет]

25 [dvayesyet i pyet]

Во градот

Vo guradot

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. Б- с-кал / ---ал- к-- же-ез----а-а ----иц-. Б_ с____ / с_____ к__ ж___________ с_______ Б- с-к-л / с-к-л- к-н ж-л-з-и-к-т- с-а-и-а- ------------------------------------------- Би сакал / сакала кон железничката станица. 0
Bi s-ka--- sa---- --- -y---ezn---k-t- s---i---. B_ s____ / s_____ k__ ʐ______________ s________ B- s-k-l / s-k-l- k-n ʐ-e-y-z-i-h-a-a s-a-i-z-. ----------------------------------------------- Bi sakal / sakala kon ʐyelyeznichkata stanitza.
M’agradaria anar a l’aeroport. Би -ака--- ----л--кон--ерод-о-о-. Б_ с____ / с_____ к__ а__________ Б- с-к-л / с-к-л- к-н а-р-д-о-о-. --------------------------------- Би сакал / сакала кон аеродромот. 0
Bi ---al / -aka-a-----ay-r-d---ot. B_ s____ / s_____ k__ a___________ B- s-k-l / s-k-l- k-n a-e-o-r-m-t- ---------------------------------- Bi sakal / sakala kon ayerodromot.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. Би с--а- - -а-а-а во-ц-н-а-о- -----а---. Б_ с____ / с_____ в_ ц_______ н_ г______ Б- с-к-л / с-к-л- в- ц-н-а-о- н- г-а-о-. ---------------------------------------- Би сакал / сакала во центарот на градот. 0
B---ak-l - sa-----vo--z-ent-rot -- gura---. B_ s____ / s_____ v_ t_________ n_ g_______ B- s-k-l / s-k-l- v- t-y-n-a-o- n- g-r-d-t- ------------------------------------------- Bi sakal / sakala vo tzyentarot na guradot.
Com vaig a l’estació? К--- ---ст--нам ---ж--ез--ч-а-а-с-ан-ца? К___ д_ с______ д_ ж___________ с_______ К-к- д- с-и-н-м д- ж-л-з-и-к-т- с-а-и-а- ---------------------------------------- Како да стигнам до железничката станица? 0
K--o d--st-gu-am------el-ez--chkat--s-an--z-? K___ d_ s_______ d_ ʐ______________ s________ K-k- d- s-i-u-a- d- ʐ-e-y-z-i-h-a-a s-a-i-z-? --------------------------------------------- Kako da stigunam do ʐyelyeznichkata stanitza?
Com vaig a l’aeroport? К--о да-с---н-- -о а--од-ом--? К___ д_ с______ д_ а__________ К-к- д- с-и-н-м д- а-р-д-о-о-? ------------------------------ Како да стигнам до аеродромот? 0
K--- -a----g-na- do aye----o-o-? K___ d_ s_______ d_ a___________ K-k- d- s-i-u-a- d- a-e-o-r-m-t- -------------------------------- Kako da stigunam do ayerodromot?
Com vaig al centre de la ciutat? К--о--а-стигнам до ---т-рот -а ---дот? К___ д_ с______ д_ ц_______ н_ г______ К-к- д- с-и-н-м д- ц-н-а-о- н- г-а-о-? -------------------------------------- Како да стигнам до центарот на градот? 0
K--o----s------m d--t--e--a-ot na -----o-? K___ d_ s_______ d_ t_________ n_ g_______ K-k- d- s-i-u-a- d- t-y-n-a-o- n- g-r-d-t- ------------------------------------------ Kako da stigunam do tzyentarot na guradot?
Em fa falta un taxi. М---ре-----кс-. М_ т____ т_____ М- т-е-а т-к-и- --------------- Ми треба такси. 0
Mi ---eba --ks-. M_ t_____ t_____ M- t-y-b- t-k-i- ---------------- Mi tryeba taksi.
Em fa falta un pla de la ciutat. Ми--реб- к--т--н- -радот. М_ т____ к____ н_ г______ М- т-е-а к-р-а н- г-а-о-. ------------------------- Ми треба карта на градот. 0
Mi-trye-a------ -a g-radot. M_ t_____ k____ n_ g_______ M- t-y-b- k-r-a n- g-r-d-t- --------------------------- Mi tryeba karta na guradot.
Em fa falta un hotel. М--т-еба-хоте-. М_ т____ х_____ М- т-е-а х-т-л- --------------- Ми треба хотел. 0
M---ryeba-k-ot-e-. M_ t_____ k_______ M- t-y-b- k-o-y-l- ------------------ Mi tryeba khotyel.
M’agradaria llogar un cotxe. Б----кал-/ с--ал- ------а-м-- -д-- -вт-мобил. Б_ с____ / с_____ д_ и_______ е___ а_________ Б- с-к-л / с-к-л- д- и-н-ј-а- е-е- а-т-м-б-л- --------------------------------------------- Би сакал / сакала да изнајмам еден автомобил. 0
B----k-l---sakala--a i--a-m-m ye--en av------l. B_ s____ / s_____ d_ i_______ y_____ a_________ B- s-k-l / s-k-l- d- i-n-ј-a- y-d-e- a-t-m-b-l- ----------------------------------------------- Bi sakal / sakala da iznaјmam yedyen avtomobil.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. Еве-ја ----т--к-е-и-на-ка-т-ч-а. Е__ ј_ м_____ к_______ к________ Е-е ј- м-ј-т- к-е-и-н- к-р-и-к-. -------------------------------- Еве ја мојата кредитна картичка. 0
Yev-------o-a-a-k--edi--a---rt-c---. Y____ ј_ m_____ k________ k_________ Y-v-e ј- m-ј-t- k-y-d-t-a k-r-i-h-a- ------------------------------------ Yevye јa moјata kryeditna kartichka.
Aquí teniu el meu permís de conduir. Ев--ја--------возачк- -озв--а. Е__ ј_ м_____ в______ д_______ Е-е ј- м-ј-т- в-з-ч-а д-з-о-а- ------------------------------ Еве ја мојата возачка дозвола. 0
Y-v-e јa--o-a----o----k---o-vo--. Y____ ј_ m_____ v_______ d_______ Y-v-e ј- m-ј-t- v-z-c-k- d-z-o-a- --------------------------------- Yevye јa moјata vozachka dozvola.
Què s’ha de visitar a la ciutat? Шт- -ма да се-ви-и -о г-а-от? Ш__ и__ д_ с_ в___ в_ г______ Ш-о и-а д- с- в-д- в- г-а-о-? ----------------------------- Што има да се види во градот? 0
Shto i-a ---s-e-vi-- vo-g----o-? S___ i__ d_ s__ v___ v_ g_______ S-t- i-a d- s-e v-d- v- g-r-d-t- -------------------------------- Shto ima da sye vidi vo guradot?
Vagi a la ciutat vella. Пој---- -- с-ар--- -е---а----дот. П______ в_ с______ д__ н_ г______ П-ј-е-е в- с-а-и-т д-л н- г-а-о-. --------------------------------- Појдете во стариот дел на градот. 0
P--d---ye-v- s------ -y-l-na-guradot. P________ v_ s______ d___ n_ g_______ P-ј-y-t-e v- s-a-i-t d-e- n- g-r-d-t- ------------------------------------- Poјdyetye vo stariot dyel na guradot.
Faci una visita guiada. Н-----ете-е----г---с-а -бикол-а. Н________ е___ г______ о________ Н-п-а-е-е е-н- г-а-с-а о-и-о-к-. -------------------------------- Направете една градска обиколка. 0
Nap---ye-ye -e--a---r---ka -bi--lk-. N__________ y____ g_______ o________ N-p-a-y-t-e y-d-a g-r-d-k- o-i-o-k-. ------------------------------------ Napravyetye yedna guradska obikolka.
Vagi al port. Пој-ет--н- -рис--ни---т-. П______ н_ п_____________ П-ј-е-е н- п-и-т-н-ш-е-о- ------------------------- Појдете на пристаништето. 0
P-јd--t-e-n--p--st-n-s-ty---. P________ n_ p_______________ P-ј-y-t-e n- p-i-t-n-s-t-e-o- ----------------------------- Poјdyetye na pristanishtyeto.
Faci un recorregut pel port. На-ра-ете---на--р-с---иш-а----ко--а. Н________ е___ п__________ о________ Н-п-а-е-е е-н- п-и-т-н-ш-а о-и-о-к-. ------------------------------------ Направете една пристанишна обиколка. 0
N--r-v-et-- ye--a p-----n-s--a-o-ik-l-a. N__________ y____ p___________ o________ N-p-a-y-t-e y-d-a p-i-t-n-s-n- o-i-o-k-. ---------------------------------------- Napravyetye yedna pristanishna obikolka.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? Кои д--г- --а-ени---т- ---и-а-о-в-н то-? К__ д____ з___________ г_ и__ о____ т___ К-и д-у-и з-а-е-и-о-т- г- и-а о-в-н т-а- ---------------------------------------- Кои други знаменитости ги има освен тоа? 0
K-i------ui zn----n-tos-i g---i-- o---e--t--? K__ d______ z____________ g__ i__ o_____ t___ K-i d-o-g-i z-a-y-n-t-s-i g-i i-a o-v-e- t-a- --------------------------------------------- Koi droogui znamyenitosti gui ima osvyen toa?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!