Manual de conversa

ca A la ciutat   »   bg В града

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [двайсет и пет]

25 [dvayset i pet]

В града

[V grada]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. Б---иска------к-л--да-о-ида -а-г-ра-а. Б__ и____ / и_____ д_ о____ н_ г______ Б-х и-к-л / и-к-л- д- о-и-а н- г-р-т-. -------------------------------------- Бих искал / искала да отида на гарата. 0
Bik--i-kal / -sk-l--da--t-d---a ga--t-. B___ i____ / i_____ d_ o____ n_ g______ B-k- i-k-l / i-k-l- d- o-i-a n- g-r-t-. --------------------------------------- Bikh iskal / iskala da otida na garata.
M’agradaria anar a l’aeroport. Б---и--а- - иск-л- д-----д--на летищ-т-. Б__ и____ / и_____ д_ о____ н_ л________ Б-х и-к-л / и-к-л- д- о-и-а н- л-т-щ-т-. ---------------------------------------- Бих искал / искала да отида на летището. 0
Bi-- i-k-l /---ka-a--- ---d---a-leti---heto. B___ i____ / i_____ d_ o____ n_ l___________ B-k- i-k-l / i-k-l- d- o-i-a n- l-t-s-c-e-o- -------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da otida na letishcheto.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. Б-- ----л / и---л---а -тида --цен---- ------д-. Б__ и____ / и_____ д_ о____ в ц______ н_ г_____ Б-х и-к-л / и-к-л- д- о-и-а в ц-н-ъ-а н- г-а-а- ----------------------------------------------- Бих искал / искала да отида в центъра на града. 0
Bi-- ----l-/-i-ka-a-d--ot-d--v-tse---ra--- grada. B___ i____ / i_____ d_ o____ v t_______ n_ g_____ B-k- i-k-l / i-k-l- d- o-i-a v t-e-t-r- n- g-a-a- ------------------------------------------------- Bikh iskal / iskala da otida v tsentyra na grada.
Com vaig a l’estació? Как -а с-и-на д--г----а? К__ д_ с_____ д_ г______ К-к д- с-и-н- д- г-р-т-? ------------------------ Как да стигна до гарата? 0
K-------tig-- do-g-r-ta? K__ d_ s_____ d_ g______ K-k d- s-i-n- d- g-r-t-? ------------------------ Kak da stigna do garata?
Com vaig a l’aeroport? К-- -а -тигна -- -ети-ето? К__ д_ с_____ д_ л________ К-к д- с-и-н- д- л-т-щ-т-? -------------------------- Как да стигна до летището? 0
K-- -- --i-na-do---tis-c----? K__ d_ s_____ d_ l___________ K-k d- s-i-n- d- l-t-s-c-e-o- ----------------------------- Kak da stigna do letishcheto?
Com vaig al centre de la ciutat? Ка- д----и--а-д- --нтъ-а н- г-а--? К__ д_ с_____ д_ ц______ н_ г_____ К-к д- с-и-н- д- ц-н-ъ-а н- г-а-а- ---------------------------------- Как да стигна до центъра на града? 0
K-k-d-------a-d--t---ty---n- ---da? K__ d_ s_____ d_ t_______ n_ g_____ K-k d- s-i-n- d- t-e-t-r- n- g-a-a- ----------------------------------- Kak da stigna do tsentyra na grada?
Em fa falta un taxi. Т----------акси. Т_____ м_ т_____ Т-я-в- м- т-к-и- ---------------- Трябва ми такси. 0
T--ab-a m---a-si. T______ m_ t_____ T-y-b-a m- t-k-i- ----------------- Tryabva mi taksi.
Em fa falta un pla de la ciutat. Тря-в- -- к---а н- ---д-. Т_____ м_ к____ н_ г_____ Т-я-в- м- к-р-а н- г-а-а- ------------------------- Трябва ми карта на града. 0
Try---a m--karta-n- -ra-a. T______ m_ k____ n_ g_____ T-y-b-a m- k-r-a n- g-a-a- -------------------------- Tryabva mi karta na grada.
Em fa falta un hotel. Тряб-- м- -отел. Т_____ м_ х_____ Т-я-в- м- х-т-л- ---------------- Трябва ми хотел. 0
Try--v-------o--l. T______ m_ k______ T-y-b-a m- k-o-e-. ------------------ Tryabva mi khotel.
M’agradaria llogar un cotxe. Б-----к-- --ис--л- -- н-ем---о--. Б__ и____ / и_____ д_ н____ к____ Б-х и-к-л / и-к-л- д- н-е-а к-л-. --------------------------------- Бих искал / искала да наема кола. 0
Bi-h isk-l-/-i---l--da-n---- -ola. B___ i____ / i_____ d_ n____ k____ B-k- i-k-l / i-k-l- d- n-e-a k-l-. ---------------------------------- Bikh iskal / iskala da naema kola.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. Е----ред-тна----и ---т-. Е__ к_________ м_ к_____ Е-о к-е-и-н-т- м- к-р-а- ------------------------ Ето кредитната ми карта. 0
Eto --edi-n-ta mi-k-r--. E__ k_________ m_ k_____ E-o k-e-i-n-t- m- k-r-a- ------------------------ Eto kreditnata mi karta.
Aquí teniu el meu permís de conduir. Е---шофьо--ката ------ж-а. Е__ ш__________ м_ к______ Е-о ш-ф-о-с-а-а м- к-и-к-. -------------------------- Ето шофьорската ми книжка. 0
Eto sh---o-s-ata -i--nizh-a. E__ s___________ m_ k_______ E-o s-o-ь-r-k-t- m- k-i-h-a- ---------------------------- Eto shofьorskata mi knizhka.
Què s’ha de visitar a la ciutat? Какво-мож- д---е-ви---в---ад-? К____ м___ д_ с_ в___ в г_____ К-к-о м-ж- д- с- в-д- в г-а-а- ------------------------------ Какво може да се види в града? 0
K-kv--mozh- -a s--v--- -----d-? K____ m____ d_ s_ v___ v g_____ K-k-o m-z-e d- s- v-d- v g-a-a- ------------------------------- Kakvo mozhe da se vidi v grada?
Vagi a la ciutat vella. Ид--- - --а--я-----. И____ в с_____ г____ И-е-е в с-а-и- г-а-. -------------------- Идете в стария град. 0
I-ete v-sta-i-- g---. I____ v s______ g____ I-e-e v s-a-i-a g-a-. --------------------- Idete v stariya grad.
Faci una visita guiada. Н---------о--к-л-а-н--г--д-. Н________ о_______ н_ г_____ Н-п-а-е-е о-и-о-к- н- г-а-а- ---------------------------- Направете обиколка на града. 0
N-p--v--e-obi-o-ka-na--r--a. N________ o_______ n_ g_____ N-p-a-e-e o-i-o-k- n- g-a-a- ---------------------------- Napravete obikolka na grada.
Vagi al port. Ид-т--на---иста-и-е--. И____ н_ п____________ И-е-е н- п-и-т-н-щ-т-. ---------------------- Идете на пристанището. 0
Idet--na pr-st-----che-o. I____ n_ p_______________ I-e-e n- p-i-t-n-s-c-e-o- ------------------------- Idete na pristanishcheto.
Faci un recorregut pel port. На-р---те оби---к- на---и---н-ще--. Н________ о_______ н_ п____________ Н-п-а-е-е о-и-о-к- н- п-и-т-н-щ-т-. ----------------------------------- Направете обиколка на пристанището. 0
Na---vete obikolka-n----i----i----e--. N________ o_______ n_ p_______________ N-p-a-e-e o-i-o-k- n- p-i-t-n-s-c-e-o- -------------------------------------- Napravete obikolka na pristanishcheto.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? К-кви--руг- --б---жи---н---- им- ? К____ д____ з_______________ и__ ? К-к-и д-у-и з-б-л-ж-т-л-о-т- и-а ? ---------------------------------- Какви други забележителности има ? 0
Ka--- d---- za--l-z-itel--sti-i---? K____ d____ z________________ i__ ? K-k-i d-u-i z-b-l-z-i-e-n-s-i i-a ? ----------------------------------- Kakvi drugi zabelezhitelnosti ima ?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!