Manual de conversa

ca A la ciutat   »   fi Kaupungissa

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [kaksikymmentäviisi]

Kaupungissa

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. T--do- rau-a-ie-s-m--le. T_____ r________________ T-h-o- r-u-a-i-a-e-a-l-. ------------------------ Tahdon rautatieasemalle. 0
M’agradaria anar a l’aeroport. T-hd-----n---en-----. T_____ l_____________ T-h-o- l-n-o-e-t-l-e- --------------------- Tahdon lentokentälle. 0
M’agradaria anar al centre de la ciutat. T---o------u-taan. T_____ k__________ T-h-o- k-s-u-t-a-. ------------------ Tahdon keskustaan. 0
Com vaig a l’estació? M-ten---ä-e--rau--ti-ase-a---? M____ p_____ r________________ M-t-n p-ä-e- r-u-a-i-a-e-a-l-? ------------------------------ Miten pääsen rautatieasemalle? 0
Com vaig a l’aeroport? Mi--n-p-äs-n -e---ke--ä--e? M____ p_____ l_____________ M-t-n p-ä-e- l-n-o-e-t-l-e- --------------------------- Miten pääsen lentokentälle? 0
Com vaig al centre de la ciutat? Mi-----ää-e--k-s----a-n? M____ p_____ k__________ M-t-n p-ä-e- k-s-u-t-a-? ------------------------ Miten pääsen keskustaan? 0
Em fa falta un taxi. T-r--t-en ta-si-. T________ t______ T-r-i-s-n t-k-i-. ----------------- Tarvitsen taksin. 0
Em fa falta un pla de la ciutat. Tarvi--en kaup---i--kar-a-. T________ k________ k______ T-r-i-s-n k-u-u-g-n k-r-a-. --------------------------- Tarvitsen kaupungin kartan. 0
Em fa falta un hotel. Ta-v-t-e- ho--lli-. T________ h________ T-r-i-s-n h-t-l-i-. ------------------- Tarvitsen hotellin. 0
M’agradaria llogar un cotxe. T-h---si----ok--t--a-t-n. T________ v_______ a_____ T-h-o-s-n v-o-r-t- a-t-n- ------------------------- Tahtoisin vuokrata auton. 0
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. T--s--on lu--tok--t-ini. T____ o_ l______________ T-s-ä o- l-o-t-k-r-t-n-. ------------------------ Tässä on luottokorttini. 0
Aquí teniu el meu permís de conduir. T--s- on---o-ortt-n-. T____ o_ a___________ T-s-ä o- a-o-o-t-i-i- --------------------- Tässä on ajokorttini. 0
Què s’ha de visitar a la ciutat? M--ä--ä--ä--y---ä-k-upun--s-- --? M___ n___________ k__________ o__ M-t- n-h-ä-y-k-i- k-u-u-g-s-a o-? --------------------------------- Mitä nähtävyyksiä kaupungissa on? 0
Vagi a la ciutat vella. Menkä- v-n-aan--upun--in. M_____ v_________________ M-n-ä- v-n-a-n-a-p-n-i-n- ------------------------- Menkää vanhaankaupunkiin. 0
Faci una visita guiada. Tehkä---i--t-ajelu. T_____ k___________ T-h-ä- k-e-t-a-e-u- ------------------- Tehkää kiertoajelu. 0
Vagi al port. M-n-ää---tamaa-. M_____ s________ M-n-ä- s-t-m-a-. ---------------- Menkää satamaan. 0
Faci un recorregut pel port. T----- -at-m-k--rr--. T_____ s_____________ T-h-ä- s-t-m-k-e-r-s- --------------------- Tehkää satamakierros. 0
Quines altres atraccions turístiques hi ha? Mi-ä-n-ht-v--ksi- s-n-l----si --------yty-? M___ n___________ s__ l______ v____ l______ M-t- n-h-ä-y-k-i- s-n l-s-k-i v-e-ä l-y-y-? ------------------------------------------- Mitä nähtävyyksiä sen lisäksi vielä löytyy? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + finès (1-100) MP3 finès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!