Manual de conversa

ca A la ciutat   »   ti ኣብ ከተማ

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [ዕስራንሓሙሽተን]

25 [‘isiraniḥamushiteni]

ኣብ ከተማ

[abi ketema]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. ናብ -ዕርፎ---ራት ክ-ይድ-ደ--። ና_ ማ___ ባ___ ክ___ ደ___ ና- ማ-ር- ባ-ራ- ክ-ይ- ደ-የ- ---------------------- ናብ ማዕርፎ ባቡራት ክኸይድ ደልየ። 0
nab- m-‘----- b--------ki----id- -e---e። n___ m_______ b_______ k_______ d______ n-b- m-‘-r-f- b-b-r-t- k-h-e-i-i d-l-y-። ---------------------------------------- nabi ma‘irifo baburati kiẖeyidi deliye።
M’agradaria anar a l’aeroport. ና---ዕር------ -ኸ----ል-። ና_ ማ________ ክ___ ደ___ ና- ማ-ር---ፈ-ቲ ክ-ይ- ደ-የ- ---------------------- ናብ ማዕርፎ-ነፈርቲ ክኸይድ ደልየ። 0
na---m-‘---f-----e-----kiẖ-yi-i de-i-e። n___ m________________ k_______ d______ n-b- m-‘-r-f---e-e-i-ī k-h-e-i-i d-l-y-። ---------------------------------------- nabi ma‘irifo-neferitī kiẖeyidi deliye።
M’agradaria anar al centre de la ciutat. ናብ-ማ--ል-ከተማ ክ--ድ -ል-። ና_ ማ___ ከ__ ክ___ ደ___ ና- ማ-ከ- ከ-ማ ክ-ይ- ደ-የ- --------------------- ናብ ማእከል ከተማ ክኸይድ ደልየ። 0
n-------ike-i -------k-h-e-i-i------e። n___ m_______ k_____ k_______ d______ n-b- m-’-k-l- k-t-m- k-h-e-i-i d-l-y-። -------------------------------------- nabi ma’ikeli ketema kiẖeyidi deliye።
Com vaig a l’estació? ከ-ይ-ጌ- -ብ-መደብ- --ራ- ክኸይድ---እ--? ከ__ ጌ_ ና_ መ___ ባ___ ክ___ እ___ ? ከ-ይ ጌ- ና- መ-ብ- ባ-ራ- ክ-ይ- እ-እ- ? ------------------------------- ከመይ ጌረ ናብ መደብር ባቡራት ክኸይድ እኽእል ? 0
k-mey----re---b----debiri-ba-ur-ti-k-------- -ẖ-’-l- ? k_____ g___ n___ m_______ b_______ k_______ i______ ? k-m-y- g-r- n-b- m-d-b-r- b-b-r-t- k-h-e-i-i i-̱-’-l- ? ------------------------------------------------------- kemeyi gēre nabi medebiri baburati kiẖeyidi iẖi’ili ?
Com vaig a l’aeroport? ከ-ይ--- ናብ ማዕ----ፈር- -ኸ-ድ -ኽእል? ከ__ ጌ_ ና_ ማ________ ክ___ እ____ ከ-ይ ጌ- ና- ማ-ረ---ፈ-ቲ ክ-ይ- እ-እ-? ------------------------------ ከመይ ጌረ ናብ ማዕረፎ-ነፈርቲ ክኸይድ እኽእል? 0
kemeyi gē---n--i------e---ne-er-tī-----ey-di-ih-i-i-i? k_____ g___ n___ m________________ k_______ i_______ k-m-y- g-r- n-b- m-‘-r-f---e-e-i-ī k-h-e-i-i i-̱-’-l-? ------------------------------------------------------ kemeyi gēre nabi ma‘irefo-neferitī kiẖeyidi iẖi’ili?
Com vaig al centre de la ciutat? ከ----- -ብ ማእከል ከተ-----ድ--ኽእል? ከ__ ጌ_ ና_ ማ___ ከ__ ክ___ እ____ ከ-ይ ጌ- ና- ማ-ከ- ከ-ማ ክ-ይ- እ-እ-? ----------------------------- ከመይ ጌረ ናብ ማእከል ከተማ ክኸይድ እኽእል? 0
keme-i-g-r---ab---a-i---i ---e-a--ih--yi----h-i--li? k_____ g___ n___ m_______ k_____ k_______ i_______ k-m-y- g-r- n-b- m-’-k-l- k-t-m- k-h-e-i-i i-̱-’-l-? ---------------------------------------------------- kemeyi gēre nabi ma’ikeli ketema kiẖeyidi iẖi’ili?
Em fa falta un taxi. ኣ- ታክሲ የ-ድ-----ሎ-። ኣ_ ታ__ የ_____ ኣ_ ። ኣ- ታ-ሲ የ-ድ-የ- ኣ- ። ------------------ ኣነ ታክሲ የልድልየኒ ኣሎ ። 0
ane--aki-- -e-i-ili-enī---o ። a__ t_____ y___________ a__ ። a-e t-k-s- y-l-d-l-y-n- a-o ። ----------------------------- ane takisī yelidiliyenī alo ።
Em fa falta un pla de la ciutat. ኣነ-ናይ --- -ላ--የድል-ኒ---። ኣ_ ና_ ከ__ ፕ__ የ____ ኣ__ ኣ- ና- ከ-ማ ፕ-ን የ-ል-ኒ ኣ-። ----------------------- ኣነ ናይ ከተማ ፕላን የድልየኒ ኣሎ። 0
a-- -a-i--e---a p-lan---e-----en--a--። a__ n___ k_____ p_____ y_________ a___ a-e n-y- k-t-m- p-l-n- y-d-l-y-n- a-o- -------------------------------------- ane nayi ketema pilani yediliyenī alo።
Em fa falta un hotel. ኣ--ሆ-ል-የድል-ኒ---። ኣ_ ሆ__ የ____ ኣ__ ኣ- ሆ-ል የ-ል-ኒ ኣ-። ---------------- ኣነ ሆተል የድልየኒ ኣሎ። 0
ane-----li--edil---nī-al-። a__ h_____ y_________ a___ a-e h-t-l- y-d-l-y-n- a-o- -------------------------- ane hoteli yediliyenī alo።
M’agradaria llogar un cotxe. ኣነ-----ክኻረ-ደል-። ኣ_ መ__ ክ__ ደ___ ኣ- መ-ና ክ-ረ ደ-የ- --------------- ኣነ መኪና ክኻረ ደልየ። 0
a-e-mekīna -i----e -----e። a__ m_____ k_____ d______ a-e m-k-n- k-h-a-e d-l-y-። -------------------------- ane mekīna kiẖare deliye።
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. ክር---ር--ና-- ኣ-- ---ለ። ክ______ ና__ ኣ__ እ____ ክ-ዲ-ካ-ድ ና-ይ ኣ-ዚ እ-ሀ-። --------------------- ክርዲትካርድ ናተይ ኣብዚ እንሀለ። 0
k---d-tikari-i-nate-i-ab-z- --ihā--። k_____________ n_____ a____ i_______ k-r-d-t-k-r-d- n-t-y- a-i-ī i-i-ā-e- ------------------------------------ kiridītikaridi nateyi abizī inihāle።
Aquí teniu el meu permís de conduir. ፍ-ድ-ምዝዋ-ና-- ኣብ- ----። ፍ__ ም______ ኣ__ እ____ ፍ-ድ ም-ዋ-ና-ይ ኣ-ዚ እ-ሀ-። --------------------- ፍቓድ ምዝዋርናተይ ኣብዚ እንሀለ። 0
f-ḵ’a-i -i-iwa---at--- -b-z--i-i-āle። f______ m_____________ a____ i_______ f-k-’-d- m-z-w-r-n-t-y- a-i-ī i-i-ā-e- -------------------------------------- fiḵ’adi miziwarinateyi abizī inihāle።
Què s’ha de visitar a la ciutat? ኣ- ከ----ንታ---ርአ --? ኣ_ ከ__ እ___ ዝ__ ኣ__ ኣ- ከ-ማ እ-ታ- ዝ-አ ኣ-? ------------------- ኣብ ከተማ እንታይ ዝርአ ኣሎ? 0
abi -et--a-init-yi--i--’--a--? a__ k_____ i______ z_____ a___ a-i k-t-m- i-i-a-i z-r-’- a-o- ------------------------------ abi ketema initayi ziri’ā alo?
Vagi a la ciutat vella. ናብ- ዓቢ-ከ-ማ -ዱ። ና__ ዓ_ ከ__ ኪ__ ና-ቲ ዓ- ከ-ማ ኪ-። -------------- ናብቲ ዓቢ ከተማ ኪዱ። 0
na------a-- --t-ma kī-u። n_____ ‘___ k_____ k____ n-b-t- ‘-b- k-t-m- k-d-። ------------------------ nabitī ‘abī ketema kīdu።
Faci una visita guiada. ና--ከተ- ዙረ--ግ---ኢኹ-። ና_ ከ__ ዙ__ ግ__ ኢ___ ና- ከ-ማ ዙ-ት ግ-ሩ ኢ-ም- ------------------- ናብ ከተማ ዙረት ግበሩ ኢኹም። 0
n-bi---tema --re-i-gi-e-u īẖumi። n___ k_____ z_____ g_____ ī_____ n-b- k-t-m- z-r-t- g-b-r- ī-̱-m-። --------------------------------- nabi ketema zureti giberu īẖumi።
Vagi al port. ናብ ወ-ብ --። ና_ ወ__ ኪ__ ና- ወ-ብ ኪ-። ---------- ናብ ወደብ ኪዱ። 0
n-bi -ed-bi--ī-u። n___ w_____ k____ n-b- w-d-b- k-d-። ----------------- nabi wedebi kīdu።
Faci un recorregut pel port. ሓደ -ይ -ደ- -ረት-ግ-ሩ ኢኹም። ሓ_ ና_ ወ__ ዙ__ ግ__ ኢ___ ሓ- ና- ወ-ብ ዙ-ት ግ-ሩ ኢ-ም- ---------------------- ሓደ ናይ ወደብ ዙረት ግበሩ ኢኹም። 0
ḥa-e nayi -ed-b- --r-t- gi--------umi። ḥ___ n___ w_____ z_____ g_____ ī_____ h-a-e n-y- w-d-b- z-r-t- g-b-r- ī-̱-m-። --------------------------------------- ḥade nayi wedebi zureti giberu īẖumi።
Quines altres atraccions turístiques hi ha? ብዝ-ረ- እን----ርኢት-ኣ-? ብ____ እ___ ት___ ኣ__ ብ-ተ-ፈ እ-ታ- ት-ኢ- ኣ-? ------------------- ብዝተረፈ እንታይ ትርኢት ኣሎ? 0
bizi----f--in--ayi -i-i-īt- ---? b_________ i______ t_______ a___ b-z-t-r-f- i-i-a-i t-r-’-t- a-o- -------------------------------- biziterefe initayi tiri’īti alo?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!