Manual de conversa

ca Al taxi   »   mr टॅक्सीमध्ये

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

३८ [अडोतीस]

38 [Aḍōtīsa]

टॅक्सीमध्ये

[ṭĕksīmadhyē]

Tria com vols veure la traducció:   
català marathi Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? कृ-य---- --क-स----ल--. कृ__ ए_ टॅ__ बो___ क-प-ा ए- ट-क-स- ब-ल-ा- ---------------------- कृपया एक टॅक्सी बोलवा. 0
kr̥-a-ā ē-- ṭ-k-- b--a--. k_____ ē__ ṭ____ b______ k-̥-a-ā ē-a ṭ-k-ī b-l-v-. ------------------------- kr̥payā ēka ṭĕksī bōlavā.
Quant costa fins a l’estació de tren? स-ट--नप--य-त-ज---या-ा----ि-ी-भा-े--क--ण--? स्_______ जा____ कि_ भा_ आ_____ स-ट-श-प-्-ं- ज-ण-य-स-ठ- क-त- भ-ड- आ-ा-ण-र- ------------------------------------------ स्टेशनपर्यंत जाण्यासाठी किती भाडे आकारणार? 0
S--śa--pa-y--t- --ṇ-āsāṭ-- kit--bhā-ē --ā-a----? S______________ j_________ k___ b____ ā_________ S-ē-a-a-a-y-n-a j-ṇ-ā-ā-h- k-t- b-ā-ē ā-ā-a-ā-a- ------------------------------------------------ Sṭēśanaparyanta jāṇyāsāṭhī kitī bhāḍē ākāraṇāra?
Quant costa fins a l’aeroport? वि-ा-तळापर्-ं--ज-ण्या---- --ती -ाडे--क-र-ार? वि________ जा____ कि_ भा_ आ_____ व-म-न-ळ-प-्-ं- ज-ण-य-स-ठ- क-त- भ-ड- आ-ा-ण-र- -------------------------------------------- विमानतळापर्यंत जाण्यासाठी किती भाडे आकारणार? 0
Vi----t--ā--ry-n-- -āṇyā--ṭ-ī ki-- b---ē āk-raṇ--a? V_________________ j_________ k___ b____ ā_________ V-m-n-t-ḷ-p-r-a-t- j-ṇ-ā-ā-h- k-t- b-ā-ē ā-ā-a-ā-a- --------------------------------------------------- Vimānataḷāparyanta jāṇyāsāṭhī kitī bhāḍē ākāraṇāra?
Tot dret, si us plau. क-पय------प-ढ---ला. कृ__ स__ पु_ च__ क-प-ा स-ळ प-ढ- च-ा- ------------------- कृपया सरळ पुढे चला. 0
K---a------a-- p---ē--a--. K_____ s_____ p____ c____ K-̥-a-ā s-r-ḷ- p-ḍ-ē c-l-. -------------------------- Kr̥payā saraḷa puḍhē calā.
A la dreta, si us plau. क------कड-न उ-व-क----ळ-. कृ__ इ___ उ____ व__ क-प-ा इ-ड-न उ-व-क-े व-ा- ------------------------ कृपया इकडून उजवीकडे वळा. 0
K----yā i-aḍū-a --a-īka-- v-ḷā. K_____ i______ u________ v____ K-̥-a-ā i-a-ū-a u-a-ī-a-ē v-ḷ-. ------------------------------- Kr̥payā ikaḍūna ujavīkaḍē vaḷā.
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. कृप-ा--्य- -ोप-याकड-न डावी-डे -ळा. कृ__ त्_ को______ डा___ व__ क-प-ा त-य- क-प-य-क-ू- ड-व-क-े व-ा- ---------------------------------- कृपया त्या कोप-याकडून डावीकडे वळा. 0
K--pay--t-ā --pa-yāk--ūn- -ā---aḍē --ḷā. K_____ t__ k____________ ḍ_______ v____ K-̥-a-ā t-ā k-p---ā-a-ū-a ḍ-v-k-ḍ- v-ḷ-. ---------------------------------------- Kr̥payā tyā kōpa-yākaḍūna ḍāvīkaḍē vaḷā.
Tinc pressa. मी-घ-ई---ह-. मी घा__ आ__ म- घ-ई- आ-े- ------------ मी घाईत आहे. 0
Mī-g--'----āhē. M_ g______ ā___ M- g-ā-ī-a ā-ē- --------------- Mī ghā'īta āhē.
Tinc temps. आत्त- ----सव-- आहे. आ__ म_ स__ आ__ आ-्-ा म-ा स-ं- आ-े- ------------------- आत्ता मला सवंड आहे. 0
Ātt-----ā------ḍ----ē. Ā___ m___ s______ ā___ Ā-t- m-l- s-v-ṇ-a ā-ē- ---------------------- Āttā malā savaṇḍa āhē.
Vagi més a poc a poc, si us plau. कृप-- -ळ- ---वा. कृ__ ह_ चा___ क-प-ा ह-ू च-ल-ा- ---------------- कृपया हळू चालवा. 0
K-̥p-yā---ḷū-cāl-v-. K_____ h___ c______ K-̥-a-ā h-ḷ- c-l-v-. -------------------- Kr̥payā haḷū cālavā.
Aturi’s aquí, si us plau. क--या ----थांबा. कृ__ इ_ थां__ क-प-ा इ-े थ-ं-ा- ---------------- कृपया इथे थांबा. 0
K-̥--yā -thē--h--b-. K_____ i___ t______ K-̥-a-ā i-h- t-ā-b-. -------------------- Kr̥payā ithē thāmbā.
Esperi un moment, si us plau. क-प-ा--्ष-भ- -ां-ा. कृ__ क्____ थां__ क-प-ा क-ष-भ- थ-ं-ा- ------------------- कृपया क्षणभर थांबा. 0
Kr̥---ā-k-a-abh-r- -hāmbā. K_____ k_________ t______ K-̥-a-ā k-a-a-h-r- t-ā-b-. -------------------------- Kr̥payā kṣaṇabhara thāmbā.
Ja torno de seguida. मी लगे------य--ो. - येते. मी ल__ प__ ये__ / ये__ म- ल-े- प-त य-त-. / य-त-. ------------------------- मी लगेच परत येतो. / येते. 0
Mī--a-ēca parata -ēt-----Yētē. M_ l_____ p_____ y____ / Y____ M- l-g-c- p-r-t- y-t-. / Y-t-. ------------------------------ Mī lagēca parata yētō. / Yētē.
Doni’m un rebut, si us plau. क-पया --ा---व-ी----ा. कृ__ म_ पा__ द्__ क-प-ा म-ा प-व-ी द-य-. --------------------- कृपया मला पावती द्या. 0
Kr̥---ā-m-lā-pāv-t--dyā. K_____ m___ p_____ d___ K-̥-a-ā m-l- p-v-t- d-ā- ------------------------ Kr̥payā malā pāvatī dyā.
No tinc canvi. म-झ----व---ुट-ट--पै-------त. मा_____ सु__ पै_ ना___ म-झ-य-ज-ळ स-ट-ट- प-स- न-ह-त- ---------------------------- माझ्याजवळ सुट्टे पैसे नाहीत. 0
M--h--j----a--u-ṭ- -aisē--āh-ta. M___________ s____ p____ n______ M-j-y-j-v-ḷ- s-ṭ-ē p-i-ē n-h-t-. -------------------------------- Mājhyājavaḷa suṭṭē paisē nāhīta.
Va bé, guardi el canvi. ठी- ---,--ाहिल--- प-से----ा त-म्--. ठी_ आ__ रा___ पै_ ठे_ तु___ ठ-क आ-े- र-ह-ल-ल- प-स- ठ-व- त-म-ह-. ----------------------------------- ठीक आहे, राहिलेले पैसे ठेवा तुम्ही. 0
Ṭ-ī-a--h-, -ā-i-ēlē ---sē ṭ-ēv- -umh-. Ṭ____ ā___ r_______ p____ ṭ____ t_____ Ṭ-ī-a ā-ē- r-h-l-l- p-i-ē ṭ-ē-ā t-m-ī- -------------------------------------- Ṭhīka āhē, rāhilēlē paisē ṭhēvā tumhī.
Porti’m a aquesta adreça. म-- ह--- पत--्याव---ेऊन -ला. म_ ह्_ प_____ घे__ च__ म-ा ह-य- प-्-्-ा-र घ-ऊ- च-ा- ---------------------------- मला ह्या पत्त्यावर घेऊन चला. 0
Malā --ā-pat-y--ar- g--'ūna---lā. M___ h__ p_________ g______ c____ M-l- h-ā p-t-y-v-r- g-ē-ū-a c-l-. --------------------------------- Malā hyā pattyāvara ghē'ūna calā.
Porti’m a aquest hotel. म-ा माझ्-ा---टे--र--े-- च-ा. म_ मा__ हॉ____ घे__ च__ म-ा म-झ-य- ह-ट-ल-र घ-ऊ- च-ा- ---------------------------- मला माझ्या हॉटेलवर घेऊन चला. 0
Mal- m-j--- --ṭ-lavara -h-'-n--c---. M___ m_____ h_________ g______ c____ M-l- m-j-y- h-ṭ-l-v-r- g-ē-ū-a c-l-. ------------------------------------ Malā mājhyā hŏṭēlavara ghē'ūna calā.
Porti’m a la platja. मला स----रक--ा------घे-न -ल-. म_ स_________ घे__ च__ म-ा स-ु-्-क-न---ा-र घ-ऊ- च-ा- ----------------------------- मला समुद्रकिना-यावर घेऊन चला. 0
M-l- -a-u--a-in--yāv-r- gh-'-n- c--ā. M___ s_________________ g______ c____ M-l- s-m-d-a-i-ā-y-v-r- g-ē-ū-a c-l-. ------------------------------------- Malā samudrakinā-yāvara ghē'ūna calā.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + marathi (1-100) MP3 marathi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?