Manual de conversa

ca A la ciutat   »   eo En la urbo

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [dudek kvin]

En la urbo

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. M--ŝ-t-s ir--a- -a st--i--m-. M_ ŝ____ i__ a_ l_ s_________ M- ŝ-t-s i-i a- l- s-a-i-o-o- ----------------------------- Mi ŝatus iri al la stacidomo. 0
M’agradaria anar a l’aeroport. M----t-----i -- ---f---ha---o. M_ ŝ____ i__ a_ l_ f__________ M- ŝ-t-s i-i a- l- f-u-h-v-n-. ------------------------------ Mi ŝatus iri al la flughaveno. 0
M’agradaria anar al centre de la ciutat. M- ŝ--us---- a- -a---b---nt--. M_ ŝ____ i__ a_ l_ u__________ M- ŝ-t-s i-i a- l- u-b-c-n-r-. ------------------------------ Mi ŝatus iri al la urbocentro. 0
Com vaig a l’estació? K--- ------ng- -- staci--mon? K___ m_ a_____ l_ s__________ K-e- m- a-i-g- l- s-a-i-o-o-? ----------------------------- Kiel mi atingu la stacidomon? 0
Com vaig a l’aeroport? Ki-- -i atin---la-f--g-aven-n? K___ m_ a_____ l_ f___________ K-e- m- a-i-g- l- f-u-h-v-n-n- ------------------------------ Kiel mi atingu la flughavenon? 0
Com vaig al centre de la ciutat? K-e- mi ati-gu-la-u-boc---ro-? K___ m_ a_____ l_ u___________ K-e- m- a-i-g- l- u-b-c-n-r-n- ------------------------------ Kiel mi atingu la urbocentron? 0
Em fa falta un taxi. M- -e---a- taksi--. M_ b______ t_______ M- b-z-n-s t-k-i-n- ------------------- Mi bezonas taksion. 0
Em fa falta un pla de la ciutat. Mi-b--onas---bo-a-o-. M_ b______ u_________ M- b-z-n-s u-b-m-p-n- --------------------- Mi bezonas urbomapon. 0
Em fa falta un hotel. Mi bezo-a--------n. M_ b______ h_______ M- b-z-n-s h-t-l-n- ------------------- Mi bezonas hotelon. 0
M’agradaria llogar un cotxe. M- -at---l-p---- aŭt-n. M_ ŝ____ l______ a_____ M- ŝ-t-s l-p-e-i a-t-n- ----------------------- Mi ŝatus lupreni aŭton. 0
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. J-n --a kr-ditka-to. J__ m__ k___________ J-n m-a k-e-i-k-r-o- -------------------- Jen mia kreditkarto. 0
Aquí teniu el meu permís de conduir. Je--mia -ti---r--silo. J__ m__ s_____________ J-n m-a s-i-p-r-e-i-o- ---------------------- Jen mia stirpermesilo. 0
Què s’ha de visitar a la ciutat? K------itindas-e--l- -r--? K__ v_________ e_ l_ u____ K-o v-z-t-n-a- e- l- u-b-? -------------------------- Kio vizitindas en la urbo? 0
Vagi a la ciutat vella. Ir- al l--ma--o---ur-o. I__ a_ l_ m______ u____ I-u a- l- m-l-o-a u-b-. ----------------------- Iru al la malnova urbo. 0
Faci una visita guiada. Far----i----n-vi--to--d--l- --b-. F___ g_______ v______ d_ l_ u____ F-r- g-i-a-a- v-z-t-n d- l- u-b-. --------------------------------- Faru gvidatan viziton de la urbo. 0
Vagi al port. I-- -l----hav--o. I__ a_ l_ h______ I-u a- l- h-v-n-. ----------------- Iru al la haveno. 0
Faci un recorregut pel port. F--u-gvi-a-a- vi-it---de l- ha-e-o. F___ g_______ v______ d_ l_ h______ F-r- g-i-a-a- v-z-t-n d- l- h-v-n-. ----------------------------------- Faru gvidatan viziton de la haveno. 0
Quines altres atraccions turístiques hi ha? K-----i--nd--oj--stas--r-- t-u-? K___ v_________ e____ k___ t____ K-u- v-d-n-a-o- e-t-s k-o- t-u-? -------------------------------- Kiuj vidindaĵoj estas krom tiuj? 0

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!