Manual de conversa

ca A la ciutat   »   kk Қалада

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [жиырма бес]

25 [jïırma bes]

Қалада

Qalada

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. Ма-а---ок--лға -а---к-рек. М____ в_______ б___ к_____ М-ғ-н в-к-а-ғ- б-р- к-р-к- -------------------------- Маған вокзалға бару керек. 0
Ma--- vo-z-l-a -----kere-. M____ v_______ b___ k_____ M-ğ-n v-k-a-ğ- b-r- k-r-k- -------------------------- Mağan vokzalğa barw kerek.
M’agradaria anar a l’aeroport. М-ған-әу--айғ- бару-ке-е-. М____ ә_______ б___ к_____ М-ғ-н ә-е-а-ғ- б-р- к-р-к- -------------------------- Маған әуежайға бару керек. 0
Ma--n--we--y-a----- ---e-. M____ ä_______ b___ k_____ M-ğ-n ä-e-a-ğ- b-r- k-r-k- -------------------------- Mağan äwejayğa barw kerek.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. Мағ-- қал--о-тал-ғ----б-ру к-р--. М____ қ___ о_________ б___ к_____ М-ғ-н қ-л- о-т-л-ғ-н- б-р- к-р-к- --------------------------------- Маған қала орталығына бару керек. 0
Mağan-q-la -rt-l-ğın---ar---e-ek. M____ q___ o_________ b___ k_____ M-ğ-n q-l- o-t-l-ğ-n- b-r- k-r-k- --------------------------------- Mağan qala ortalığına barw kerek.
Com vaig a l’estació? Вокзалғ- қ-ла--б-р-а- --ла-ы? В_______ қ____ б_____ б______ В-к-а-ғ- қ-л-й б-р-а- б-л-д-? ----------------------------- Вокзалға қалай барсам болады? 0
V-kzalğa-q-l-y-barsa- --l-dı? V_______ q____ b_____ b______ V-k-a-ğ- q-l-y b-r-a- b-l-d-? ----------------------------- Vokzalğa qalay barsam boladı?
Com vaig a l’aeroport? Ә-е-а-ғ--қа-ай -а-с---б--ады? Ә_______ қ____ б_____ б______ Ә-е-а-ғ- қ-л-й б-р-а- б-л-д-? ----------------------------- Әуежайға қалай барсам болады? 0
Ä------a -al---ba-sam--ol--ı? Ä_______ q____ b_____ b______ Ä-e-a-ğ- q-l-y b-r-a- b-l-d-? ----------------------------- Äwejayğa qalay barsam boladı?
Com vaig al centre de la ciutat? Қа-а орта--ғы-а -алай---р--- -о-ады? Қ___ о_________ қ____ б_____ б______ Қ-л- о-т-л-ғ-н- қ-л-й б-р-а- б-л-д-? ------------------------------------ Қала орталығына қалай барсам болады? 0
Qa-a or--l----a qal---bar----bo---ı? Q___ o_________ q____ b_____ b______ Q-l- o-t-l-ğ-n- q-l-y b-r-a- b-l-d-? ------------------------------------ Qala ortalığına qalay barsam boladı?
Em fa falta un taxi. Маған-такси к-рек. М____ т____ к_____ М-ғ-н т-к-и к-р-к- ------------------ Маған такси керек. 0
Ma-a- taks- -e---. M____ t____ k_____ M-ğ-n t-k-ï k-r-k- ------------------ Mağan taksï kerek.
Em fa falta un pla de la ciutat. М-ған--ала-ы- к-р--с--ке-ек. М____ қ______ к______ к_____ М-ғ-н қ-л-н-ң к-р-а-ы к-р-к- ---------------------------- Маған қаланың картасы керек. 0
M-ğ-n -a--nıñ--a-t--- -e-ek. M____ q______ k______ k_____ M-ğ-n q-l-n-ñ k-r-a-ı k-r-k- ---------------------------- Mağan qalanıñ kartası kerek.
Em fa falta un hotel. М-ған қ-н---үй -е--к. М____ қ____ ү_ к_____ М-ғ-н қ-н-қ ү- к-р-к- --------------------- Маған қонақ үй керек. 0
Mağ----onaq-ü--ke-e-. M____ q____ ü_ k_____ M-ğ-n q-n-q ü- k-r-k- --------------------- Mağan qonaq üy kerek.
M’agradaria llogar un cotxe. Мен жал---к-лік-алс---де--е-ім. М__ ж____ к____ а____ д__ е____ М-н ж-л-а к-л-к а-с-м д-п е-і-. ------------------------------- Мен жалға көлік алсам деп едім. 0
Me- ja-ğ--k-li---ls-- d-p --i-. M__ j____ k____ a____ d__ e____ M-n j-l-a k-l-k a-s-m d-p e-i-. ------------------------------- Men jalğa kölik alsam dep edim.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. М-не -ен-- --с-- ----ам. М___ м____ н____ к______ М-н- м-н-ң н-с-е к-р-а-. ------------------------ Міне менің несие картам. 0
M-n------ñ n--ïe ----am. M___ m____ n____ k______ M-n- m-n-ñ n-s-e k-r-a-. ------------------------ Mine meniñ nesïe kartam.
Aquí teniu el meu permís de conduir. Мі----ен-ң-жүрг--у---куәл--ім. М___ м____ ж________ к________ М-н- м-н-ң ж-р-і-у-і к-ә-і-і-. ------------------------------ Міне менің жүргізуші куәлігім. 0
Min- me--- --r-i-w-i k--ligim. M___ m____ j________ k________ M-n- m-n-ñ j-r-i-w-i k-ä-i-i-. ------------------------------ Mine meniñ jürgizwşi kwäligim.
Què s’ha de visitar a la ciutat? Қ-л--а к--е-і---е-бар? Қ_____ к______ н_ б___ Қ-л-д- к-р-т-н н- б-р- ---------------------- Қалада көретін не бар? 0
Qa-a-- köretin ----ar? Q_____ k______ n_ b___ Q-l-d- k-r-t-n n- b-r- ---------------------- Qalada köretin ne bar?
Vagi a la ciutat vella. Е--і қ--аға--арыңыз. Е___ қ_____ б_______ Е-к- қ-л-ғ- б-р-ң-з- -------------------- Ескі қалаға барыңыз. 0
Es-i-q--a----a--ñı-. E___ q_____ b_______ E-k- q-l-ğ- b-r-ñ-z- -------------------- Eski qalağa barıñız.
Faci una visita guiada. Қ-л-ны----ы- -к---р-------а-ы-. Қ_____ ш____ э________ ж_______ Қ-л-н- ш-л-п э-с-у-с-я ж-с-ң-з- ------------------------------- Қаланы шолып экскурсия жасаңыз. 0
Qal-n---o--p---sk----y----s-ñ--. Q_____ ş____ é_________ j_______ Q-l-n- ş-l-p é-s-w-s-y- j-s-ñ-z- -------------------------------- Qalanı şolıp ékskwrsïya jasañız.
Vagi al port. Портқ--бары--з. П_____ б_______ П-р-қ- б-р-ң-з- --------------- Портқа барыңыз. 0
Po---- b-rıñ--. P_____ b_______ P-r-q- b-r-ñ-z- --------------- Portqa barıñız.
Faci un recorregut pel port. П-рт-а -кс--рси--ж---ңыз. П_____ э________ ж_______ П-р-қ- э-с-у-с-я ж-с-ң-з- ------------------------- Портқа экскурсия жасаңыз. 0
Portqa-é-skwr---a--a--ñı-. P_____ é_________ j_______ P-r-q- é-s-w-s-y- j-s-ñ-z- -------------------------- Portqa ékskwrsïya jasañız.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? Од-- -а--- т-ғы--а---й--өрік---ж--л---б--? О___ б____ т___ қ_____ к______ ж_____ б___ О-а- б-с-а т-ғ- қ-н-а- к-р-к-і ж-р-е- б-р- ------------------------------------------ Одан басқа тағы қандай көрікті жерлер бар? 0
O--n---s---t-----a--a---ö-ikt--j-r-e- -a-? O___ b____ t___ q_____ k______ j_____ b___ O-a- b-s-a t-ğ- q-n-a- k-r-k-i j-r-e- b-r- ------------------------------------------ Odan basqa tağı qanday körikti jerler bar?

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!