Manual de conversa

ca A la ciutat   »   el Στην πόλη

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [είκοσι πέντε]

25 [eíkosi pénte]

Στην πόλη

[Stēn pólē]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. Θέλ--ν- -ά--στο- --α-μ- --- τ---ου. Θ___ ν_ π__ σ___ σ_____ τ__ τ______ Θ-λ- ν- π-ω σ-ο- σ-α-μ- τ-υ τ-έ-ο-. ----------------------------------- Θέλω να πάω στον σταθμό του τρένου. 0
T-é-- ---páō--t----t---m- --u tr--o-. T____ n_ p__ s___ s______ t__ t______ T-é-ō n- p-ō s-o- s-a-h-ó t-u t-é-o-. ------------------------------------- Thélō na páō ston stathmó tou trénou.
M’agradaria anar a l’aeroport. Θ-λω -α -άω --------δρ--ιο. Θ___ ν_ π__ σ__ α__________ Θ-λ- ν- π-ω σ-ο α-ρ-δ-ό-ι-. --------------------------- Θέλω να πάω στο αεροδρόμιο. 0
T--l---a pá--s---a-rodrómio. T____ n_ p__ s__ a__________ T-é-ō n- p-ō s-o a-r-d-ó-i-. ---------------------------- Thélō na páō sto aerodrómio.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. Θέ-ω να πά- στο-κ-ν--ο --ς πόλης. Θ___ ν_ π__ σ__ κ_____ τ__ π_____ Θ-λ- ν- π-ω σ-ο κ-ν-ρ- τ-ς π-λ-ς- --------------------------------- Θέλω να πάω στο κέντρο της πόλης. 0
Thé-ō na --ō-s-o---n-r- --- --l--. T____ n_ p__ s__ k_____ t__ p_____ T-é-ō n- p-ō s-o k-n-r- t-s p-l-s- ---------------------------------- Thélō na páō sto kéntro tēs pólēs.
Com vaig a l’estació? Πώ- -α------τον-----μ--του---έ-ο-; Π__ θ_ π__ σ___ σ_____ τ__ τ______ Π-ς θ- π-ω σ-ο- σ-α-μ- τ-υ τ-έ-ο-; ---------------------------------- Πώς θα πάω στον σταθμό του τρένου; 0
P-----a p-----on--tath-ó---- ---n-u? P__ t__ p__ s___ s______ t__ t______ P-s t-a p-ō s-o- s-a-h-ó t-u t-é-o-? ------------------------------------ Pṓs tha páō ston stathmó tou trénou?
Com vaig a l’aeroport? Π-ς-θ---ά--σ-- --ρ-δ---ι-; Π__ θ_ π__ σ__ α__________ Π-ς θ- π-ω σ-ο α-ρ-δ-ό-ι-; -------------------------- Πώς θα πάω στο αεροδρόμιο; 0
Pṓs -h--páō -t---ero---mi-? P__ t__ p__ s__ a__________ P-s t-a p-ō s-o a-r-d-ó-i-? --------------------------- Pṓs tha páō sto aerodrómio?
Com vaig al centre de la ciutat? Π-ς-θ--πά- σ-ο --ν--ο τ-ς πόλ--; Π__ θ_ π__ σ__ κ_____ τ__ π_____ Π-ς θ- π-ω σ-ο κ-ν-ρ- τ-ς π-λ-ς- -------------------------------- Πώς θα πάω στο κέντρο της πόλης; 0
P-s t-- -áō sto -én-r--t-s----ē-? P__ t__ p__ s__ k_____ t__ p_____ P-s t-a p-ō s-o k-n-r- t-s p-l-s- --------------------------------- Pṓs tha páō sto kéntro tēs pólēs?
Em fa falta un taxi. Χρε---ο-αι---α τ--ί. Χ_________ έ__ τ____ Χ-ε-ά-ο-α- έ-α τ-ξ-. -------------------- Χρειάζομαι ένα ταξί. 0
C--ei----a---n- --xí. C__________ é__ t____ C-r-i-z-m-i é-a t-x-. --------------------- Chreiázomai éna taxí.
Em fa falta un pla de la ciutat. Χ---ά----ι--ναν --ρτη--ης π--ης. Χ_________ έ___ χ____ τ__ π_____ Χ-ε-ά-ο-α- έ-α- χ-ρ-η τ-ς π-λ-ς- -------------------------------- Χρειάζομαι έναν χάρτη της πόλης. 0
C---i--o--i-énan---ár---t-s-pól--. C__________ é___ c_____ t__ p_____ C-r-i-z-m-i é-a- c-á-t- t-s p-l-s- ---------------------------------- Chreiázomai énan chártē tēs pólēs.
Em fa falta un hotel. Χρ---ζ-μαι-ξ-νο--χε--. Χ_________ ξ__________ Χ-ε-ά-ο-α- ξ-ν-δ-χ-ί-. ---------------------- Χρειάζομαι ξενοδοχείο. 0
Chr---z-mai--e-o-o-----. C__________ x___________ C-r-i-z-m-i x-n-d-c-e-o- ------------------------ Chreiázomai xenodocheío.
M’agradaria llogar un cotxe. Θ--ήθελα ν- νοι----ω -να αυτοκί----. Θ_ ή____ ν_ ν_______ έ__ α__________ Θ- ή-ε-α ν- ν-ι-ι-σ- έ-α α-τ-κ-ν-τ-. ------------------------------------ Θα ήθελα να νοικιάσω ένα αυτοκίνητο. 0
T---ḗt-ela-n---------- --a-a-tokínē--. T__ ḗ_____ n_ n_______ é__ a__________ T-a ḗ-h-l- n- n-i-i-s- é-a a-t-k-n-t-. -------------------------------------- Tha ḗthela na noikiásō éna autokínēto.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. Ορί--ε-- πισ--τι------ -----. Ο_____ η π________ μ__ κ_____ Ο-ί-τ- η π-σ-ω-ι-ή μ-υ κ-ρ-α- ----------------------------- Ορίστε η πιστωτική μου κάρτα. 0
Orí-t------stō---ḗ--o--k--t-. O_____ ē p________ m__ k_____ O-í-t- ē p-s-ō-i-ḗ m-u k-r-a- ----------------------------- Oríste ē pistōtikḗ mou kárta.
Aquí teniu el meu permís de conduir. Ο--σ-ε -ο--ί-λ--- --υ. Ο_____ τ_ δ______ μ___ Ο-ί-τ- τ- δ-π-ω-ά μ-υ- ---------------------- Ορίστε το δίπλωμά μου. 0
O--st- to-dí--ōm- -o-. O_____ t_ d______ m___ O-í-t- t- d-p-ō-á m-u- ---------------------- Oríste to díplōmá mou.
Què s’ha de visitar a la ciutat? Τι μπ-ρ-ί -----ι κ----ς-σ--ν πό-η; Τ_ μ_____ ν_ δ__ κ_____ σ___ π____ Τ- μ-ο-ε- ν- δ-ι κ-ν-ί- σ-η- π-λ-; ---------------------------------- Τι μπορεί να δει κανείς στην πόλη; 0
Ti--p-r---n- -e--kan-í- s--- p---? T_ m_____ n_ d__ k_____ s___ p____ T- m-o-e- n- d-i k-n-í- s-ē- p-l-? ---------------------------------- Ti mporeí na dei kaneís stēn pólē?
Vagi a la ciutat vella. Πηγαίνετ---τ-ν--αλιά---λ-. Π________ σ___ π____ π____ Π-γ-ί-ε-ε σ-η- π-λ-ά π-λ-. -------------------------- Πηγαίνετε στην παλιά πόλη. 0
P-ga-n-t- --ēn-----------. P________ s___ p____ p____ P-g-í-e-e s-ē- p-l-á p-l-. -------------------------- Pēgaínete stēn paliá pólē.
Faci una visita guiada. Κά-τε -ί---ε-ιήγ--- σ--ν -ό--. Κ____ μ__ π________ σ___ π____ Κ-ν-ε μ-α π-ρ-ή-η-η σ-η- π-λ-. ------------------------------ Κάντε μία περιήγηση στην πόλη. 0
K---e-m-a-pe-i-g-sē st---p---. K____ m__ p________ s___ p____ K-n-e m-a p-r-ḗ-ē-ē s-ē- p-l-. ------------------------------ Kánte mía periḗgēsē stēn pólē.
Vagi al port. Πη--ί-ετ--στο -ιμ--ι. Π________ σ__ λ______ Π-γ-ί-ε-ε σ-ο λ-μ-ν-. --------------------- Πηγαίνετε στο λιμάνι. 0
P-ga-n-t--s-o ---á--. P________ s__ l______ P-g-í-e-e s-o l-m-n-. --------------------- Pēgaínete sto limáni.
Faci un recorregut pel port. Κ---ε-μ-α--ε-ιήγ-σ- --ο λ-μ-νι. Κ____ μ__ π________ σ__ λ______ Κ-ν-ε μ-α π-ρ-ή-η-η σ-ο λ-μ-ν-. ------------------------------- Κάντε μία περιήγηση στο λιμάνι. 0
Ká--e -í--p-r-ḗgē-- -t- --máni. K____ m__ p________ s__ l______ K-n-e m-a p-r-ḗ-ē-ē s-o l-m-n-. ------------------------------- Kánte mía periḗgēsē sto limáni.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? Πο-α ---α-αξ-----τα υ--ρχ--ν; Π___ ά___ α________ υ________ Π-ι- ά-λ- α-ι-θ-α-α υ-ά-χ-υ-; ----------------------------- Ποια άλλα αξιοθέατα υπάρχουν; 0
P--a-á----a-----é--- y-----o-n? P___ á___ a_________ y_________ P-i- á-l- a-i-t-é-t- y-á-c-o-n- ------------------------------- Poia álla axiothéata ypárchoun?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + grec (1-100) MP3 grec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!