Manual de conversa

ca A la ciutat   »   uk У місті

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [двадцять п’ять]

25 [dvadtsyatʹ pʺyatʹ]

У місті

U misti

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. Я хо----б- - -о--ла б-н--во-з--. Я х____ б_ / х_____ б н_ в______ Я х-т-в б- / х-т-л- б н- в-к-а-. -------------------------------- Я хотів би / хотіла б на вокзал. 0
YA --------y /-k-o--la-b n- vo--a-. Y_ k_____ b_ / k______ b n_ v______ Y- k-o-i- b- / k-o-i-a b n- v-k-a-. ----------------------------------- YA khotiv by / khotila b na vokzal.
M’agradaria anar a l’aeroport. Я-хот-в б--/-х-ті-а б -- ае-о-о-ту. Я х____ б_ / х_____ б д_ а_________ Я х-т-в б- / х-т-л- б д- а-р-п-р-у- ----------------------------------- Я хотів би / хотіла б до аеропорту. 0
Y--k-o-iv by------t----- -o a--o-or--. Y_ k_____ b_ / k______ b d_ a_________ Y- k-o-i- b- / k-o-i-a b d- a-r-p-r-u- -------------------------------------- YA khotiv by / khotila b do aeroportu.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. Я ----в--- / -отіла-- - ----- мі-т-. Я х____ б_ / х_____ б в ц____ м_____ Я х-т-в б- / х-т-л- б в ц-н-р м-с-а- ------------------------------------ Я хотів би / хотіла б в центр міста. 0
Y------i--b-----h---la - --tse-t----st-. Y_ k_____ b_ / k______ b v t_____ m_____ Y- k-o-i- b- / k-o-i-a b v t-e-t- m-s-a- ---------------------------------------- YA khotiv by / khotila b v tsentr mista.
Com vaig a l’estació? Я--діс---ис- -- в----л? Я_ д________ н_ в______ Я- д-с-а-и-я н- в-к-а-? ----------------------- Як дістатися на вокзал? 0
Y-k------tysya--- vok-al? Y__ d_________ n_ v______ Y-k d-s-a-y-y- n- v-k-a-? ------------------------- Yak distatysya na vokzal?
Com vaig a l’aeroport? Я- ді-тат-----о---р------? Я_ д________ д_ а_________ Я- д-с-а-и-я д- а-р-п-р-у- -------------------------- Як дістатися до аеропорту? 0
Y----is------- -o--er---r--? Y__ d_________ d_ a_________ Y-k d-s-a-y-y- d- a-r-p-r-u- ---------------------------- Yak distatysya do aeroportu?
Com vaig al centre de la ciutat? Я- ді-т---с---- ----ру-м--та? Я_ д________ д_ ц_____ м_____ Я- д-с-а-и-я д- ц-н-р- м-с-а- ----------------------------- Як дістатися до центру міста? 0
Y------tat-sy---- ---n-ru-----a? Y__ d_________ d_ t______ m_____ Y-k d-s-a-y-y- d- t-e-t-u m-s-a- -------------------------------- Yak distatysya do tsentru mista?
Em fa falta un taxi. Мен- -отр-бне -а---. М___ п_______ т_____ М-н- п-т-і-н- т-к-і- -------------------- Мені потрібне таксі. 0
Me-i--otr-b-- t----. M___ p_______ t_____ M-n- p-t-i-n- t-k-i- -------------------- Meni potribne taksi.
Em fa falta un pla de la ciutat. М----п-т---н- мап- --с-а. М___ п_______ м___ м_____ М-н- п-т-і-н- м-п- м-с-а- ------------------------- Мені потрібна мапа міста. 0
M-ni---t-ib-a --pa-mist-. M___ p_______ m___ m_____ M-n- p-t-i-n- m-p- m-s-a- ------------------------- Meni potribna mapa mista.
Em fa falta un hotel. М--- -от--б----от-л-. М___ п_______ г______ М-н- п-т-і-е- г-т-л-. --------------------- Мені потрібен готель. 0
M-ni--o-ri--- -ot--ʹ. M___ p_______ h______ M-n- p-t-i-e- h-t-l-. --------------------- Meni potriben hotelʹ.
M’agradaria llogar un cotxe. Я-хо-і--би - ---і-----най---и а-т--обіл-. Я х____ б_ / х_____ б н______ а__________ Я х-т-в б- / х-т-л- б н-й-я-и а-т-м-б-л-. ----------------------------------------- Я хотів би / хотіла б найняти автомобіль. 0
Y- --o-i--by / kh-ti-a - -a--nya-- a-to--bi--. Y_ k_____ b_ / k______ b n_______ a__________ Y- k-o-i- b- / k-o-i-a b n-y-n-a-y a-t-m-b-l-. ---------------------------------------------- YA khotiv by / khotila b nay̆nyaty avtomobilʹ.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. Ось -оя-к--д--н- -артка. О__ м__ к_______ к______ О-ь м-я к-е-и-н- к-р-к-. ------------------------ Ось моя кредитна картка. 0
O-ʹ----- kr-dy------r--a. O__ m___ k_______ k______ O-ʹ m-y- k-e-y-n- k-r-k-. ------------------------- Osʹ moya kredytna kartka.
Aquí teniu el meu permís de conduir. О-ь-мо- прав-. О__ м__ п_____ О-ь м-ї п-а-а- -------------- Ось мої права. 0
Os--m-i-----va. O__ m__ p_____ O-ʹ m-i- p-a-a- --------------- Osʹ moï prava.
Què s’ha de visitar a la ciutat? Щ- -о-на -г--нути-в--іс--? Щ_ м____ о_______ в м_____ Щ- м-ж-а о-л-н-т- в м-с-і- -------------------------- Що можна оглянути в місті? 0
S-ch- --z--a---l------ - -i-ti? S____ m_____ o________ v m_____ S-c-o m-z-n- o-l-a-u-y v m-s-i- ------------------------------- Shcho mozhna ohlyanuty v misti?
Vagi a la ciutat vella. Ід-т- в с-а-е -іс--. І____ в с____ м_____ І-і-ь в с-а-е м-с-о- -------------------- Ідіть в старе місто. 0
Id-t- v st--e--i---. I____ v s____ m_____ I-i-ʹ v s-a-e m-s-o- -------------------- Iditʹ v stare misto.
Faci una visita guiada. В-з-м-ть-у-а----------урс-ї-------т-. В_______ у_____ в е________ д_ м_____ В-з-м-т- у-а-т- в е-с-у-с-ї д- м-с-а- ------------------------------------- Візьміть участь в екскурсії до міста. 0
V-z-mitʹ -ch---ʹ ---ksku---ï -- --s-a. V_______ u______ v e________ d_ m_____ V-z-m-t- u-h-s-ʹ v e-s-u-s-i- d- m-s-a- --------------------------------------- Vizʹmitʹ uchastʹ v ekskursiï do mista.
Vagi al port. Ід--ь--- по--у. І____ д_ п_____ І-і-ь д- п-р-у- --------------- Ідіть до порту. 0
I---ʹ-d----r--. I____ d_ p_____ I-i-ʹ d- p-r-u- --------------- Iditʹ do portu.
Faci un recorregut pel port. В----іт---ча--ь ----с--рс----- -----. В_______ у_____ в е________ д_ п_____ В-з-м-т- у-а-т- в е-с-у-с-ї д- п-р-у- ------------------------------------- Візьміть участь в екскурсії до порту. 0
Vizʹ-i----c-as-- v-eksku-s--̈-do--ort-. V_______ u______ v e________ d_ p_____ V-z-m-t- u-h-s-ʹ v e-s-u-s-i- d- p-r-u- --------------------------------------- Vizʹmitʹ uchastʹ v ekskursiï do portu.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? Я-і є -е -из-а--- м-сц-? Я__ є щ_ в_______ м_____ Я-і є щ- в-з-а-н- м-с-я- ------------------------ Які є ще визначні місця? 0
Y-ki y----c---v-zn-c-ni-m---sy-? Y___ y_ s____ v________ m_______ Y-k- y- s-c-e v-z-a-h-i m-s-s-a- -------------------------------- Yaki ye shche vyznachni mistsya?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!