Manual de conversa

ca A la ciutat   »   ro În oraş

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [douăzeci şi cinci]

În oraş

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. Vr-au-s--m-rg l- ----. V____ s_ m___ l_ g____ V-e-u s- m-r- l- g-r-. ---------------------- Vreau să merg la gară. 0
M’agradaria anar a l’aeroport. V---u-s----rg--- -erop--t. V____ s_ m___ l_ a________ V-e-u s- m-r- l- a-r-p-r-. -------------------------- Vreau să merg la aeroport. 0
M’agradaria anar al centre de la ciutat. V-e----- me-g ----e----l --a---u-. V____ s_ m___ î_ c______ o________ V-e-u s- m-r- î- c-n-r-l o-a-u-u-. ---------------------------------- Vreau să merg în centrul oraşului. 0
Com vaig a l’estació? C-- a--ng--a gar-? C__ a____ l_ g____ C-m a-u-g l- g-r-? ------------------ Cum ajung la gară? 0
Com vaig a l’aeroport? Cu- ajung-la ae-o-or-? C__ a____ l_ a________ C-m a-u-g l- a-r-p-r-? ---------------------- Cum ajung la aeroport? 0
Com vaig al centre de la ciutat? Cum-a-u----n -e-tr-l---aş-l-i? C__ a____ î_ c______ o________ C-m a-u-g î- c-n-r-l o-a-u-u-? ------------------------------ Cum ajung în centrul oraşului? 0
Em fa falta un taxi. A- ----ie-d- -n-ta-i. A_ n_____ d_ u_ t____ A- n-v-i- d- u- t-x-. --------------------- Am nevoie de un taxi. 0
Em fa falta un pla de la ciutat. Am--evo-e d--o -a-t-. A_ n_____ d_ o h_____ A- n-v-i- d- o h-r-ă- --------------------- Am nevoie de o hartă. 0
Em fa falta un hotel. A- nev-----e----hot--. A_ n_____ d_ u_ h_____ A- n-v-i- d- u- h-t-l- ---------------------- Am nevoie de un hotel. 0
M’agradaria llogar un cotxe. V--a---- -----rie--o maş---. V____ s_ î________ o m______ V-e-u s- î-c-i-i-z o m-ş-n-. ---------------------------- Vreau să închiriez o maşină. 0
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. A-c- es---car--- me---e cr--it. A___ e___ c_____ m__ d_ c______ A-c- e-t- c-r-e- m-a d- c-e-i-. ------------------------------- Aici este cartea mea de credit. 0
Aquí teniu el meu permís de conduir. A--i ---e -ermi--l meu au-o. A___ e___ p_______ m__ a____ A-c- e-t- p-r-i-u- m-u a-t-. ---------------------------- Aici este permisul meu auto. 0
Què s’ha de visitar a la ciutat? C----t- d- ----- î-----ş? C_ e___ d_ v____ î_ o____ C- e-t- d- v-z-t î- o-a-? ------------------------- Ce este de văzut în oraş? 0
Vagi a la ciutat vella. M--ge-i în --n--u--is-o-i-. M______ î_ c______ i_______ M-r-e-i î- c-n-r-l i-t-r-c- --------------------------- Mergeţi în centrul istoric. 0
Faci una visita guiada. F----i------- al o-----u-. F_____ u_ t__ a_ o________ F-c-ţ- u- t-r a- o-a-u-u-. -------------------------- Faceţi un tur al oraşului. 0
Vagi al port. Me---ţ---n ---t. M______ î_ p____ M-r-e-i î- p-r-. ---------------- Mergeţi în port. 0
Faci un recorregut pel port. Fa--ţ--un t-r al-p--tu---. F_____ u_ t__ a_ p________ F-c-ţ- u- t-r a- p-r-u-u-. -------------------------- Faceţi un tur al portului. 0
Quines altres atraccions turístiques hi ha? C--obi---i-- -uris---e---i exis--? C_ o________ t________ m__ e______ C- o-i-c-i-e t-r-s-i-e m-i e-i-t-? ---------------------------------- Ce obiective turistice mai există? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + romanès (1-100) MP3 romanès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!