Manual de conversa

ca A lestació de trens   »   zh 在火车站

33 [trenta-tres]

A lestació de trens

A lestació de trens

33[三十三]

33 [Sānshísān]

在火车站

[zài huǒchē zhàn]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
Quan surt el pròxim tren cap a Berlín? 下一- ---林- 火车 -- -- - ? 下__ 开____ 火_ 什_ 时_ 开 ? 下-列 开-柏-的 火- 什- 时- 开 ? ---------------------- 下一列 开往柏林的 火车 什么 时候 开 ? 0
xià--īl----ā- wǎ-------n-d--hu-c----hé--e--híh-u--āi? x__ y____ k__ w___ b____ d_ h_____ s_____ s_____ k___ x-à y-l-è k-i w-n- b-l-n d- h-ǒ-h- s-é-m- s-í-ò- k-i- ----------------------------------------------------- xià yīliè kāi wǎng bólín de huǒchē shénme shíhòu kāi?
Quan surt el pròxim tren cap a París? 下----往-黎的-火- -么-时候 开-? 下__ 开____ 火_ 什_ 时_ 开 ? 下-列 开-巴-的 火- 什- 时- 开 ? ---------------------- 下一列 开往巴黎的 火车 什么 时候 开 ? 0
X-à--ī----k-- w--g b-l- -e-hu-c-- --én-e --íhòu ---? X__ y____ k__ w___ b___ d_ h_____ s_____ s_____ k___ X-à y-l-è k-i w-n- b-l- d- h-ǒ-h- s-é-m- s-í-ò- k-i- ---------------------------------------------------- Xià yīliè kāi wǎng bālí de huǒchē shénme shíhòu kāi?
Quan surt el pròxim tren cap a Londres? 下一列-开往伦敦的 火车----时候---? 下__ 开____ 火_ 什_ 时_ 开 ? 下-列 开-伦-的 火- 什- 时- 开 ? ---------------------- 下一列 开往伦敦的 火车 什么 时候 开 ? 0
X-à y--iè k-- -ǎ-g-lú-----d---u---- -hé-m----íhò- --i? X__ y____ k__ w___ l_____ d_ h_____ s_____ s_____ k___ X-à y-l-è k-i w-n- l-n-ū- d- h-ǒ-h- s-é-m- s-í-ò- k-i- ------------------------------------------------------ Xià yīliè kāi wǎng lúndūn de huǒchē shénme shíhòu kāi?
A quina hora surt el tren que va a Varsòvia? 开- -沙的 ---几- 开 ? 开_ 华__ 火_ 几_ 开 ? 开- 华-的 火- 几- 开 ? ---------------- 开往 华沙的 火车 几点 开 ? 0
Kāi---n- --á-hā de --ǒch- j----ǎn kā-? K__ w___ h_____ d_ h_____ j_ d___ k___ K-i w-n- h-á-h- d- h-ǒ-h- j- d-ǎ- k-i- -------------------------------------- Kāi wǎng huáshā de huǒchē jǐ diǎn kāi?
A quina hora surt el tren que va a Estocolm? 开- -德哥----火车 -- - ? 开_ 斯_____ 火_ 几_ 开 ? 开- 斯-哥-摩- 火- 几- 开 ? ------------------- 开往 斯德哥尔摩的 火车 几点 开 ? 0
K-- w-n- sī---ē-------- -u--hē-j---i-n ---? K__ w___ s__________ d_ h_____ j_ d___ k___ K-i w-n- s-d-g-'-r-ó d- h-ǒ-h- j- d-ǎ- k-i- ------------------------------------------- Kāi wǎng sīdégē'ěrmó de huǒchē jǐ diǎn kāi?
A quina hora surt el tren que va a Budapest? 开- -达佩-- 火车 -点-开 ? 开_ 布____ 火_ 几_ 开 ? 开- 布-佩-的 火- 几- 开 ? ------------------ 开往 布达佩斯的 火车 几点 开 ? 0
Kāi-wǎ------áp-i-ī--e --ǒchē--ǐ--iǎn kā-? K__ w___ b________ d_ h_____ j_ d___ k___ K-i w-n- b-d-p-i-ī d- h-ǒ-h- j- d-ǎ- k-i- ----------------------------------------- Kāi wǎng bùdápèisī de huǒchē jǐ diǎn kāi?
Voldria un bitllet per Madrid. 我-要-一张-到马德-的 --。 我 要 一_ 到____ 票 。 我 要 一- 到-德-的 票 。 ---------------- 我 要 一张 到马德里的 票 。 0
W- y-- -ī-z---g-dào --d-lǐ-de pi-o. W_ y__ y_ z____ d__ m_____ d_ p____ W- y-o y- z-ā-g d-o m-d-l- d- p-à-. ----------------------------------- Wǒ yào yī zhāng dào mǎdélǐ de piào.
Voldria un bitllet per Praga. 我-- 一张 到布-格的-- 。 我 要 一_ 到____ 票 。 我 要 一- 到-拉-的 票 。 ---------------- 我 要 一张 到布拉格的 票 。 0
W---------zhā-- d---b-lāg--de -iào. W_ y__ y_ z____ d__ b_____ d_ p____ W- y-o y- z-ā-g d-o b-l-g- d- p-à-. ----------------------------------- Wǒ yào yī zhāng dào bùlāgé de piào.
Voldria un bitllet per Berna. 我-要 -- -伯尔-- 票-。 我 要 一_ 到____ 票 。 我 要 一- 到-尔-的 票 。 ---------------- 我 要 一张 到伯尔尼的 票 。 0
W- --o-yī ----- -à---ó'ěrn- -----à-. W_ y__ y_ z____ d__ b______ d_ p____ W- y-o y- z-ā-g d-o b-'-r-í d- p-à-. ------------------------------------ Wǒ yào yī zhāng dào bó'ěrní de piào.
Quan arriba a Viena el tren? 火车 什- -候-到达-维---? 火_ 什_ 时_ 到_ 维__ ? 火- 什- 时- 到- 维-纳 ? ----------------- 火车 什么 时候 到达 维也纳 ? 0
Huǒ--ē -hé-m- --íhòu----d- w----nà? H_____ s_____ s_____ d____ w_______ H-ǒ-h- s-é-m- s-í-ò- d-o-á w-i-ě-à- ----------------------------------- Huǒchē shénme shíhòu dàodá wéiyěnà?
Quan arriba a Moscou el tren? 火--什么 -候 到- 莫斯科 ? 火_ 什_ 时_ 到_ 莫__ ? 火- 什- 时- 到- 莫-科 ? ----------------- 火车 什么 时候 到达 莫斯科 ? 0
Hu-c-ē--hé-m- -h-h-- d--d- -òsīk-? H_____ s_____ s_____ d____ m______ H-ǒ-h- s-é-m- s-í-ò- d-o-á m-s-k-? ---------------------------------- Huǒchē shénme shíhòu dàodá mòsīkē?
Quan arriba a Amsterdam el tren? 火车----时候 到达----特丹 ? 火_ 什_ 时_ 到_ 阿____ ? 火- 什- 时- 到- 阿-斯-丹 ? ------------------- 火车 什么 时候 到达 阿姆斯特丹 ? 0
H-ǒ--ē------- ------ d-odá ---s------? H_____ s_____ s_____ d____ ā__________ H-ǒ-h- s-é-m- s-í-ò- d-o-á ā-ǔ-ī-è-ā-? -------------------------------------- Huǒchē shénme shíhòu dàodá āmǔsītèdān?
Hauré de canviar de tren? 我 需--换 --吗-? 我 需_ 换 车 吗 ? 我 需- 换 车 吗 ? ------------ 我 需要 换 车 吗 ? 0
W---ūy-o huà- c-ē-m-? W_ x____ h___ c__ m__ W- x-y-o h-à- c-ē m-? --------------------- Wǒ xūyào huàn chē ma?
De quina andana surt el tren? 火- 从 几号 -----? 火_ 从 几_ 站_ 开 ? 火- 从 几- 站- 开 ? -------------- 火车 从 几号 站台 开 ? 0
H-ǒc-ē -ó-- j- hà- zhàn-ái---i? H_____ c___ j_ h__ z______ k___ H-ǒ-h- c-n- j- h-o z-à-t-i k-i- ------------------------------- Huǒchē cóng jǐ hào zhàntái kāi?
Que té cotxe-llit el tren? 火车 上 --卧- 吗-? 火_ 上 有 卧_ 吗 ? 火- 上 有 卧- 吗 ? ------------- 火车 上 有 卧铺 吗 ? 0
H-ǒ-hē --à-- --u wòpù ma? H_____ s____ y__ w___ m__ H-ǒ-h- s-à-g y-u w-p- m-? ------------------------- Huǒchē shàng yǒu wòpù ma?
Voldria un bitllet d’anada a Brussel•les. 我-只--到--塞尔的-单程 --。 我 只_ 到_____ 单_ 票 。 我 只- 到-鲁-尔- 单- 票 。 ------------------ 我 只要 到布鲁塞尔的 单程 票 。 0
W- ---y----à----l------r-de --nc-é-g -ià-. W_ z_____ d__ b_________ d_ d_______ p____ W- z-ǐ-à- d-o b-l-s-i-ě- d- d-n-h-n- p-à-. ------------------------------------------ Wǒ zhǐyào dào bùlǔsài'ěr de dānchéng piào.
Voldria un bitllet d’anada i tornada a Copenhaguen. 我 要-一- --本-根的 ---票-。 我 要 一_ 到_____ 往_ 票 。 我 要 一- 到-本-根- 往- 票 。 -------------------- 我 要 一张 到哥本哈根的 往返 票 。 0
W--y-- -ī -h-n--dà- g-b---āgē- -- w-n-fǎn-p---. W_ y__ y_ z____ d__ g_________ d_ w______ p____ W- y-o y- z-ā-g d-o g-b-n-ā-ē- d- w-n-f-n p-à-. ----------------------------------------------- Wǒ yào yī zhāng dào gēběnhāgēn de wǎngfǎn piào.
Quant costa una plaça al cotxe-llit? 一---铺票--- 钱 ? 一_ 卧__ 多_ 钱 ? 一- 卧-票 多- 钱 ? ------------- 一张 卧铺票 多少 钱 ? 0
Yī --ān- wò----ià- --ōshǎo--ián? Y_ z____ w___ p___ d______ q____ Y- z-ā-g w-p- p-à- d-ō-h-o q-á-? -------------------------------- Yī zhāng wòpù piào duōshǎo qián?

El canvi lingüístic

El món en què vivim canvia diàriament. La nostra llengua no pot quedar estancada. Es desenvolupa conjuntament amb nosaltres, és dinàmica. Aquest canvi afecta tots els nivells d'una llengua. Dit d'una altra manera, es tracta d'una transformació que revesteix diferents aspectes. El canvi fonològic afecta la fonètica d'una llengua. El canvi semàntic modifica els significats de les paraules. El canvi lèxic suposa una alteració en els diccionaris. El canvi gramatical transforma les estructures gramaticals. Les raons dels canvis lingüístics són múltiples. Sovint hi ha motius econòmics. Les persones que parlen o escriuen volen estalviar temps i esforç. En aquest cas opten per simplificar el seu llenguatge. També les innovacions poden propiciar el canvi lingüístic. Aquest cas és el que té lloc, per exemple, quan s'inventen coses noves. Aquestes coses necessiten un nom: així es com sorgeixen noves paraules. Per regla general els canvis lingüístics no estan programats. Responen a un procés natural i moltes vegades es produeixen de forma automàtica. Però els parlants també poden modicar la seva llengua conscientment. Ho fan quan volen aconseguir un efecte determinat. També la influència d'idiomes estrangers estimula canvis en una llengua. Aquest fenomen és particularment significatiu en una època de globalització. La llengua anglesa, sobretot, influencia en la resta d'idiomes. En pràcticament qualsevol llengua és possible trobar-hi paraules angleses. Se'n diuen anglicismes. Els canvis lingüístics han estat criticats o temuts des de temps antics. Però són un signe positiu. Ja que demostren que la nostra llengua està viva - exactament com nosaltres!
Sabia vostè que?
El persa pertany a la família de les llengües iràniques. Es parla principalment a l’Iràn, Afganistàn i Tadjikistàn. També ocupa una posició rellevant en altres països com Uzbekistàn, Barèin, Irak i la India. És l’idioma natiu d’aproximadament 70 milions de persones, i el parlen com a segon idioma uns 50 milions. Es divideix en varis dialectes que varien segons la regió. A l’Iràn, el dialecte de teheràn és considerat com a llengua oficial. També s’ensenya la escriptura persa de manera oficial. Es tracta d’un sistema semiòtic, el qual és una variación de l’alfabet àrab. No té artícles ni gèneres gramaticals. En el passat, el persa va ser un dels idiomes més importants d’orient. Quan estudiïs persa, de seguida descubriràs la seva fascinant cultura. A més, la literatura persa es troba entre les més importants del món.