Manual de conversa

ca A lestació de trens   »   hy կայարանում

33 [trenta-tres]

A lestació de trens

A lestació de trens

33 [երեսուներեք]

33 [yeresunerek’]

կայարանում

[kayaranum]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Quan surt el pròxim tren cap a Berlín? Ե՞-բ -----ն--- հաջորդ-գ-ացք----պ--Բեռլին: Ե___ է մ______ հ_____ գ_____ դ___ Բ______ Ե-ր- է մ-կ-ո-մ հ-ջ-ր- գ-ա-ք- դ-պ- Բ-ռ-ի-: ----------------------------------------- Ե՞րբ է մեկնում հաջորդ գնացքը դեպի Բեռլին: 0
Ye՞r--e---k----haj----gna----’y dep--Be--l-n Y____ e m_____ h_____ g________ d___ B______ Y-՞-b e m-k-u- h-j-r- g-a-s-k-y d-p- B-r-l-n -------------------------------------------- Ye՞rb e meknum hajord gnats’k’y depi Berrlin
Quan surt el pròxim tren cap a París? Ե----է մ-կ---- հա--րդ -ն---ը ---ի--ար--: Ե___ է մ______ հ_____ գ_____ դ___ Փ_____ Ե-ր- է մ-կ-ո-մ հ-ջ-ր- գ-ա-ք- դ-պ- Փ-ր-զ- ---------------------------------------- Ե՞րբ է մեկնում հաջորդ գնացքը դեպի Փարիզ: 0
Y-՞rb-e---kn-m--aj-r--g----’k’- -e----’--iz Y____ e m_____ h_____ g________ d___ P_____ Y-՞-b e m-k-u- h-j-r- g-a-s-k-y d-p- P-a-i- ------------------------------------------- Ye՞rb e meknum hajord gnats’k’y depi P’ariz
Quan surt el pròxim tren cap a Londres? Ե՞րբ - -ե--ու- հ--որ----------ե-ի Լ-ն---: Ե___ է մ______ հ_____ գ_____ դ___ Լ______ Ե-ր- է մ-կ-ո-մ հ-ջ-ր- գ-ա-ք- դ-պ- Լ-ն-ո-: ----------------------------------------- Ե՞րբ է մեկնում հաջորդ գնացքը դեպի Լոնդոն: 0
Y-----e--ek--- haj-rd -na--’k--------L-nd-n Y____ e m_____ h_____ g________ d___ L_____ Y-՞-b e m-k-u- h-j-r- g-a-s-k-y d-p- L-n-o- ------------------------------------------- Ye՞rb e meknum hajord gnats’k’y depi London
A quina hora surt el tren que va a Varsòvia? Ե՞րբ - մ----ւմ -աջոր--գն-ց---դ--ի Վարշա--: Ե___ է մ______ հ_____ գ_____ դ___ Վ_______ Ե-ր- է մ-կ-ո-մ հ-ջ-ր- գ-ա-ք- դ-պ- Վ-ր-ա-ա- ------------------------------------------ Ե՞րբ է մեկնում հաջորդ գնացքը դեպի Վարշավա: 0
Ye-r------k--- -a-o-d--na-s--’y-d--i-Varsh--a Y____ e m_____ h_____ g________ d___ V_______ Y-՞-b e m-k-u- h-j-r- g-a-s-k-y d-p- V-r-h-v- --------------------------------------------- Ye՞rb e meknum hajord gnats’k’y depi Varshava
A quina hora surt el tren que va a Estocolm? Ե--- է -եկն-ւմ հա---դ--նա----դեպի--տո---լ-: Ե___ է մ______ հ_____ գ_____ դ___ Ս________ Ե-ր- է մ-կ-ո-մ հ-ջ-ր- գ-ա-ք- դ-պ- Ս-ո-հ-լ-: ------------------------------------------- Ե՞րբ է մեկնում հաջորդ գնացքը դեպի Ստոկհոլմ: 0
Ye՞---e--ek-u--h---r- gna-s---- d--i -to-h--m Y____ e m_____ h_____ g________ d___ S_______ Y-՞-b e m-k-u- h-j-r- g-a-s-k-y d-p- S-o-h-l- --------------------------------------------- Ye՞rb e meknum hajord gnats’k’y depi Stokholm
A quina hora surt el tren que va a Budapest? Ե՞ր--է մեկ-ու- հաջո-- գնաց-ը-դ-պ--Բ--դ-պ-շ-: Ե___ է մ______ հ_____ գ_____ դ___ Բ_________ Ե-ր- է մ-կ-ո-մ հ-ջ-ր- գ-ա-ք- դ-պ- Բ-ւ-ա-ե-տ- -------------------------------------------- Ե՞րբ է մեկնում հաջորդ գնացքը դեպի Բուդապեշտ: 0
Y-՞-b---m--n-- h-j--d-gnats--’- d-p- B---pes-t Y____ e m_____ h_____ g________ d___ B________ Y-՞-b e m-k-u- h-j-r- g-a-s-k-y d-p- B-d-p-s-t ---------------------------------------------- Ye՞rb e meknum hajord gnats’k’y depi Budapesht
Voldria un bitllet per Madrid. Ե՞-բ-- մե-ն--մ --ջ--դ ---ցքը -եպի Մ--ր-դ: Ե___ է մ______ հ_____ գ_____ դ___ Մ______ Ե-ր- է մ-կ-ո-մ հ-ջ-ր- գ-ա-ք- դ-պ- Մ-դ-ի-: ----------------------------------------- Ե՞րբ է մեկնում հաջորդ գնացքը դեպի Մադրիդ: 0
Ye--b - me-nu--h--o-- g-at-’-’y d-p- Madr-d Y____ e m_____ h_____ g________ d___ M_____ Y-՞-b e m-k-u- h-j-r- g-a-s-k-y d-p- M-d-i- ------------------------------------------- Ye՞rb e meknum hajord gnats’k’y depi Madrid
Voldria un bitllet per Praga. Ե՞-- --մե-նու- ---որ--գնա-քը -ե---Պ--գա: Ե___ է մ______ հ_____ գ_____ դ___ Պ_____ Ե-ր- է մ-կ-ո-մ հ-ջ-ր- գ-ա-ք- դ-պ- Պ-ա-ա- ---------------------------------------- Ե՞րբ է մեկնում հաջորդ գնացքը դեպի Պրագա: 0
Ye--b e-m------------ g--ts’k’--d-pi-Pr--a Y____ e m_____ h_____ g________ d___ P____ Y-՞-b e m-k-u- h-j-r- g-a-s-k-y d-p- P-a-a ------------------------------------------ Ye՞rb e meknum hajord gnats’k’y depi Praga
Voldria un bitllet per Berna. Ե՞րբ-------ո-մ հաջոր- ----քը-դ--ի-Բ--ն: Ե___ է մ______ հ_____ գ_____ դ___ Բ____ Ե-ր- է մ-կ-ո-մ հ-ջ-ր- գ-ա-ք- դ-պ- Բ-ռ-: --------------------------------------- Ե՞րբ է մեկնում հաջորդ գնացքը դեպի Բեռն: 0
Ye-rb-e --k-u- -a-o-d -na---k’y-de---B--rn Y____ e m_____ h_____ g________ d___ B____ Y-՞-b e m-k-u- h-j-r- g-a-s-k-y d-p- B-r-n ------------------------------------------ Ye՞rb e meknum hajord gnats’k’y depi Berrn
Quan arriba a Viena el tren? Ե--- - -ա-ա--ւ- գ-------ի--նա: Ե___ է ժ_______ գ_____ Վ______ Ե-ր- է ժ-մ-ն-ւ- գ-ա-ք- Վ-ե-ն-: ------------------------------ Ե՞րբ է ժամանում գնացքը Վիեննա: 0
Ye----e -h-man---g-a-s’k-y-Vien-a Y____ e z_______ g________ V_____ Y-՞-b e z-a-a-u- g-a-s-k-y V-e-n- --------------------------------- Ye՞rb e zhamanum gnats’k’y Vienna
Quan arriba a Moscou el tren? Ե-ր- --ժա-ա-ում-գնաց---Մ-սկ-ա: Ե___ է ժ_______ գ_____ Մ______ Ե-ր- է ժ-մ-ն-ւ- գ-ա-ք- Մ-ս-վ-: ------------------------------ Ե՞րբ է ժամանում գնացքը Մոսկվա: 0
Y-՞rb - ---ma-u--gn-t-’k’y -o---a Y____ e z_______ g________ M_____ Y-՞-b e z-a-a-u- g-a-s-k-y M-s-v- --------------------------------- Ye՞rb e zhamanum gnats’k’y Moskva
Quan arriba a Amsterdam el tren? Ե--- է ժ--անում --ա-քը Ամստ--դ-մ: Ե___ է ժ_______ գ_____ Ա_________ Ե-ր- է ժ-մ-ն-ւ- գ-ա-ք- Ա-ս-ե-դ-մ- --------------------------------- Ե՞րբ է ժամանում գնացքը Ամստերդամ: 0
Y--r--- zham-n---g-------y-Am----dam Y____ e z_______ g________ A________ Y-՞-b e z-a-a-u- g-a-s-k-y A-s-e-d-m ------------------------------------ Ye՞rb e zhamanum gnats’k’y Amsterdam
Hauré de canviar de tren? Պե-ք - -ո---- գնա-քը: Պ___ է փ_____ գ______ Պ-տ- է փ-խ-՞- գ-ա-ք-: --------------------- Պետք է փոխե՞մ գնացքը: 0
P---- --p---k--՞-----t-’k’y P____ e p________ g________ P-t-’ e p-v-k-e-m g-a-s-k-y --------------------------- Petk’ e p’vokhe՞m gnats’k’y
De quina andana surt el tren? Ո-- շավի-ի- է-մեկ-ո------ցքը: Ո__ շ______ է մ______ գ______ Ո-ր շ-վ-ղ-ց է մ-կ-ո-մ գ-ա-ք-: ----------------------------- Ո՞ր շավիղից է մեկնում գնացքը: 0
V--r-s-a-i---t-’------nu---nat--k’y V___ s__________ e m_____ g________ V-՞- s-a-i-h-t-’ e m-k-u- g-a-s-k-y ----------------------------------- VO՞r shavighits’ e meknum gnats’k’y
Que té cotxe-llit el tren? Վ-գ--–-նջար-- կա- գնա-ք--մ-ջ: Վ____________ կ__ գ_____ մ___ Վ-գ-ն-ն-ջ-ր-ն կ-՞ գ-ա-ք- մ-ջ- ----------------------------- Վագոն–ննջարան կա՞ գնացքի մեջ: 0
V--on–n----a---a՞-----s-k---m-j V____________ k__ g________ m__ V-g-n-n-j-r-n k-՞ g-a-s-k-i m-j ------------------------------- Vagon–nnjaran ka՞ gnats’k’i mej
Voldria un bitllet d’anada a Brussel•les. Ե- ու---մ-------յ--մ--կ-ղմ--- --մս--ե---Բրյո-ս-լ: Ե_ ո_____ ե_ մ____ մ_________ տ___ դ___ Բ________ Ե- ո-զ-ւ- ե- մ-ա-ն մ-ա-ո-մ-ն- տ-մ- դ-պ- Բ-յ-ւ-ե-: ------------------------------------------------- Ես ուզում եմ միայն միակողմանի տոմս դեպի Բրյուսել: 0
Ye---z-m-ye---ia-n-mi-kogh-------------i-Bry-s-l Y__ u___ y__ m____ m__________ t___ d___ B______ Y-s u-u- y-m m-a-n m-a-o-h-a-i t-m- d-p- B-y-s-l ------------------------------------------------ Yes uzum yem miayn miakoghmani toms depi Bryusel
Voldria un bitllet d’anada i tornada a Copenhaguen. Ես ո--ո---ե- մ-այն-հ-տ-դարձ դ--ի-Կ-պեն-ագ-ն: Ե_ ո_____ ե_ մ____ հ_______ դ___ Կ__________ Ե- ո-զ-ւ- ե- մ-ա-ն հ-տ-դ-ր- դ-պ- Կ-պ-ն-ա-ե-: -------------------------------------------- Ես ուզում եմ միայն հետադարձ դեպի Կոպենհագեն: 0
Ye- uzu--y-m-mi-y- ---a-ardz-de-i Ko-enhag-n Y__ u___ y__ m____ h________ d___ K_________ Y-s u-u- y-m m-a-n h-t-d-r-z d-p- K-p-n-a-e- -------------------------------------------- Yes uzum yem miayn hetadardz depi Kopenhagen
Quant costa una plaça al cotxe-llit? Ի-նչ -ր-- տ-մսը-մ-կ -նձ- համա---ա-ո-----արա-ո--: Ի___ ա___ տ____ մ__ ա___ հ____ վ________________ Ի-ն- ա-ժ- տ-մ-ը մ-կ ա-ձ- հ-մ-ր վ-գ-ն-ն-ջ-ր-ն-ւ-: ------------------------------------------------ Ի՞նչ արժե տոմսը մեկ անձի համար վագոն-ննջարանում: 0
I՞-c---a--h-----s- mek---d-- --ma--v-------jar-n-m I_____ a____ t____ m__ a____ h____ v______________ I-n-h- a-z-e t-m-y m-k a-d-i h-m-r v-g-n-n-j-r-n-m -------------------------------------------------- I՞nch’ arzhe tomsy mek andzi hamar vagon-nnjaranum

El canvi lingüístic

El món en què vivim canvia diàriament. La nostra llengua no pot quedar estancada. Es desenvolupa conjuntament amb nosaltres, és dinàmica. Aquest canvi afecta tots els nivells d'una llengua. Dit d'una altra manera, es tracta d'una transformació que revesteix diferents aspectes. El canvi fonològic afecta la fonètica d'una llengua. El canvi semàntic modifica els significats de les paraules. El canvi lèxic suposa una alteració en els diccionaris. El canvi gramatical transforma les estructures gramaticals. Les raons dels canvis lingüístics són múltiples. Sovint hi ha motius econòmics. Les persones que parlen o escriuen volen estalviar temps i esforç. En aquest cas opten per simplificar el seu llenguatge. També les innovacions poden propiciar el canvi lingüístic. Aquest cas és el que té lloc, per exemple, quan s'inventen coses noves. Aquestes coses necessiten un nom: així es com sorgeixen noves paraules. Per regla general els canvis lingüístics no estan programats. Responen a un procés natural i moltes vegades es produeixen de forma automàtica. Però els parlants també poden modicar la seva llengua conscientment. Ho fan quan volen aconseguir un efecte determinat. També la influència d'idiomes estrangers estimula canvis en una llengua. Aquest fenomen és particularment significatiu en una època de globalització. La llengua anglesa, sobretot, influencia en la resta d'idiomes. En pràcticament qualsevol llengua és possible trobar-hi paraules angleses. Se'n diuen anglicismes. Els canvis lingüístics han estat criticats o temuts des de temps antics. Però són un signe positiu. Ja que demostren que la nostra llengua està viva - exactament com nosaltres!
Sabia vostè que?
El persa pertany a la família de les llengües iràniques. Es parla principalment a l’Iràn, Afganistàn i Tadjikistàn. També ocupa una posició rellevant en altres països com Uzbekistàn, Barèin, Irak i la India. És l’idioma natiu d’aproximadament 70 milions de persones, i el parlen com a segon idioma uns 50 milions. Es divideix en varis dialectes que varien segons la regió. A l’Iràn, el dialecte de teheràn és considerat com a llengua oficial. També s’ensenya la escriptura persa de manera oficial. Es tracta d’un sistema semiòtic, el qual és una variación de l’alfabet àrab. No té artícles ni gèneres gramaticals. En el passat, el persa va ser un dels idiomes més importants d’orient. Quan estudiïs persa, de seguida descubriràs la seva fascinant cultura. A més, la literatura persa es troba entre les més importants del món.