Manual de conversa

ca Preguntes – Passat 2   »   zh 问题–过去时2

86 [vuitanta-sis]

Preguntes – Passat 2

Preguntes – Passat 2

86[八十六]

86 [Bāshíliù]

问题–过去时2

[wèntí – guòqù shí 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
Quina corbata has portat? 你 -过- 是-------? 你 带__ 是 哪_ 领_ ? 你 带-的 是 哪- 领- ? --------------- 你 带过的 是 哪条 领带 ? 0
nǐ-d-i--ò d--s-ì ---tiáo--ǐng---? n_ d_____ d_ s__ n_ t___ l_______ n- d-i-u- d- s-ì n- t-á- l-n-d-i- --------------------------------- nǐ dàiguò de shì nǎ tiáo lǐngdài?
Quin cotxe has comprat? 你----是 -----? 你 买_ 是 哪_ 车 ? 你 买- 是 哪- 车 ? ------------- 你 买的 是 哪辆 车 ? 0
N---ǎ- d- s-ì nǎ---à-g chē? N_ m__ d_ s__ n_ l____ c___ N- m-i d- s-ì n- l-à-g c-ē- --------------------------- Nǐ mǎi de shì nǎ liàng chē?
A quin diari t’has abonat? 你-订--哪- -- ? 你 订_ 哪_ 报_ ? 你 订- 哪- 报- ? ------------ 你 订过 哪份 报纸 ? 0
N--dì-gguò nǎ--è--bà----? N_ d______ n_ f__ b______ N- d-n-g-ò n- f-n b-o-h-? ------------------------- Nǐ dìngguò nǎ fèn bàozhǐ?
Qui ha vist? 您 ------? 您 看_ 谁_ ? 您 看- 谁- ? --------- 您 看见 谁了 ? 0
Nín-k-njiàn -h--le? N__ k______ s______ N-n k-n-i-n s-u-l-? ------------------- Nín kànjiàn shuíle?
Amb qui s’ha trobat? 您 - - 见过面 --? 您 和 谁 见__ 了 ? 您 和 谁 见-面 了 ? ------------- 您 和 谁 见过面 了 ? 0
N------shu- j--n--ò --ànle? N__ h_ s___ j______ m______ N-n h- s-u- j-à-g-ò m-à-l-? --------------------------- Nín hé shuí jiànguò miànle?
Qui ha reconegut? 您--- 谁-了-? 您 认_ 谁 了 ? 您 认- 谁 了 ? ---------- 您 认出 谁 了 ? 0
N-- --n c-ū sh-íl-? N__ r__ c__ s______ N-n r-n c-ū s-u-l-? ------------------- Nín rèn chū shuíle?
Quan s’ha llevat? 您-什么-时- 起床的-? 您 什_ 时_ 起__ ? 您 什- 时- 起-的 ? ------------- 您 什么 时候 起床的 ? 0
Nín shénme-s-í--u qǐc---n---e? N__ s_____ s_____ q_______ d__ N-n s-é-m- s-í-ò- q-c-u-n- d-? ------------------------------ Nín shénme shíhòu qǐchuáng de?
Quan ha començat? 您 什么-时- --- ? 您 什_ 时_ 开__ ? 您 什- 时- 开-的 ? ------------- 您 什么 时候 开始的 ? 0
Nín ---nm----íh-u-kāi--- de? N__ s_____ s_____ k_____ d__ N-n s-é-m- s-í-ò- k-i-h- d-? ---------------------------- Nín shénme shíhòu kāishǐ de?
Quan ha acabat? 您-什-------的-? 您 什_ 时_ 停__ ? 您 什- 时- 停-的 ? ------------- 您 什么 时候 停止的 ? 0
Ní----é-m- s----- -íngz-- --? N__ s_____ s_____ t______ d__ N-n s-é-m- s-í-ò- t-n-z-ǐ d-? ----------------------------- Nín shénme shíhòu tíngzhǐ de?
Per què s’ha despertat? 您 -什--醒 了 ? 您 为__ 醒 了 ? 您 为-么 醒 了 ? ----------- 您 为什么 醒 了 ? 0
Nín-w-i----e xǐ--le? N__ w_______ x______ N-n w-i-h-m- x-n-l-? -------------------- Nín wèishéme xǐngle?
Per què s’ha fet mestre? 您-为什---了 教- ? 您 为__ 当_ 教_ ? 您 为-么 当- 教- ? ------------- 您 为什么 当了 教师 ? 0
N-- -è--h----dā---e--iàosh-? N__ w_______ d_____ j_______ N-n w-i-h-m- d-n-l- j-à-s-ī- ---------------------------- Nín wèishéme dāngle jiàoshī?
Per què ha agafat un taxi? 您--------出租车-? 您 为__ 坐_ 出__ ? 您 为-么 坐- 出-车 ? -------------- 您 为什么 坐了 出租车 ? 0
N-n wè---é-----òl- ----ū----? N__ w_______ z____ c____ c___ N-n w-i-h-m- z-ò-e c-ū-ū c-ē- ----------------------------- Nín wèishéme zuòle chūzū chē?
D’on ha vingut? 您 -哪里 -的-? 您 从__ 来_ ? 您 从-里 来- ? ---------- 您 从哪里 来的 ? 0
Nín --ng n-lǐ -á---e? N__ c___ n___ l__ d__ N-n c-n- n-l- l-i d-? --------------------- Nín cóng nǎlǐ lái de?
On ha anat? 您 去---- ? 您 去__ 了 ? 您 去-里 了 ? --------- 您 去哪里 了 ? 0
Nín--ù--ǎlǐ--e? N__ q_ n___ l__ N-n q- n-l- l-? --------------- Nín qù nǎlǐ le?
On ha estat? 您 去--哪- ? 您 去_ 哪_ ? 您 去- 哪- ? --------- 您 去了 哪儿 ? 0
Ní- -ùle---'-r? N__ q___ n_____ N-n q-l- n-'-r- --------------- Nín qùle nǎ'er?
Qui has ajudat? 你-帮谁 了 ? 你 帮_ 了 ? 你 帮- 了 ? -------- 你 帮谁 了 ? 0
Nǐ---n- s---le? N_ b___ s______ N- b-n- s-u-l-? --------------- Nǐ bāng shuíle?
A qui has escrit? 你 给- ---了-? 你 给_ 写_ 了 ? 你 给- 写- 了 ? ----------- 你 给谁 写信 了 ? 0
N--gěi--huí-xiě-xì--e? N_ g__ s___ x__ x_____ N- g-i s-u- x-ě x-n-e- ---------------------- Nǐ gěi shuí xiě xìnle?
A qui has respost? 你----- 了 ? 你 回_ 谁 了 ? 你 回- 谁 了 ? ---------- 你 回答 谁 了 ? 0
Nǐ hu--á-shuíle? N_ h____ s______ N- h-í-á s-u-l-? ---------------- Nǐ huídá shuíle?

El bilingüisme millora l'oïda

Les persones que parlen dos idiomes senten millor. Són capaços de distingir exactament dos sorolls diferents. Aquesta és la conclusió d'una investigació americana. Els científics van experimentar amb adolescents. La meitat d'ells havien crescut com a subjectes bilingües. Aquests adolescents parlaven anglès i espanyol. La resta de joves parlaven només espanyol. Els adolescents havien d'escoltar una síl·laba determinada. En concret, la síl·laba ‘da’. No pertanyia a cap dels dos idiomes. Els adolescents de l'experiment van sentir la síl·laba amb uns auriculars. Simultàniament es va mesurar amb elèctrodes seva activitat cerebral. A continuació, els adolescents havien de tornar a escoltar la síl·laba. Aquest cop, però, la síl·laba es barrejava amb sorolls molestos. Els sorolls eren els de veus diferents que deien frases sense sentit. Els subjectes bilingües reaccionaven intensament en sentir la síl·laba. El seu cervell revelava una gran activitat. Podien identificar la síl·laba sense sorolls o amb ells. Una cosa que els individus monolingües no aconseguien. Així doncs, la seva oïda no era tan bona com la dels seus companys bilingües. El resultat de l'experiment va sorprendre els investigadors. Fins llavors només se sabia que els músics tenien una oïda particularment bona. Però sembla que les persones bilingües també en desenvolupen la seva. Els subjectes bilingües han de fer front a sons diversos permanentment. D'aquesta manera el seu cervell acaba desenvolupant noves habilitats. Aprèn a distingir entre diferents estímuls lingüístics. Els científics investiguen ara de quina manera els coneixements lingüístics influeixen en el cervell. Potser és possible que el sentit de l'oïda es pugui encara desenvolupar quan els idiomes s'aprenen en èpoques tardanes...