Manual de conversa

ca Fer neteja   »   zh 打扫 房子

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18[十八]

18 [Shíbā]

打扫 房子

[dǎsǎo fángzi]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
Avui és dissabte. 今天 是--期--。 今_ 是 星__ 。 今- 是 星-六 。 ---------- 今天 是 星期六 。 0
jīntiā- --- x----í---. j______ s__ x_________ j-n-i-n s-ì x-n-q-l-ù- ---------------------- jīntiān shì xīngqíliù.
Avui tenim temps. 今- -们-有--- 。 今_ 我_ 有 时_ 。 今- 我- 有 时- 。 ------------ 今天 我们 有 时间 。 0
Jīn-i-n------ --u -h--i--. J______ w____ y__ s_______ J-n-i-n w-m-n y-u s-í-i-n- -------------------------- Jīntiān wǒmen yǒu shíjiān.
Avui netegem l’apartament. 今- 我们------ 。 今_ 我_ 打_ 房_ 。 今- 我- 打- 房- 。 ------------- 今天 我们 打扫 房子 。 0
Jī-ti-n---me--d--------gzi. J______ w____ d____ f______ J-n-i-n w-m-n d-s-o f-n-z-. --------------------------- Jīntiān wǒmen dǎsǎo fángzi.
Jo netejo la cambra de bany. 我----卫-- 。 我 打_ 卫__ 。 我 打- 卫-间 。 ---------- 我 打扫 卫生间 。 0
W- d-s-- -èis-ēn-ji-n. W_ d____ w____________ W- d-s-o w-i-h-n-j-ā-. ---------------------- Wǒ dǎsǎo wèishēngjiān.
El meu marit renta el cotxe. 我--丈夫 洗 气--。 我_ 丈_ 洗 气_ 。 我- 丈- 洗 气- 。 ------------ 我的 丈夫 洗 气车 。 0
Wǒ ------ngf---- q-ch-. W_ d_ z______ x_ q_____ W- d- z-à-g-ū x- q-c-ē- ----------------------- Wǒ de zhàngfū xǐ qìchē.
Els nens netegen les bicicletes. 孩---- -行车-。 孩__ 擦 自__ 。 孩-们 擦 自-车 。 ----------- 孩子们 擦 自行车 。 0
H-izim-n c---ì-í-gc-ē. H_______ c_ z_________ H-i-i-e- c- z-x-n-c-ē- ---------------------- Háizimen cā zìxíngchē.
L’àvia rega les flors. 奶奶/-姥--- 。 -母--祖母 奶____ 浇_ 。 祖_____ 奶-/-姥 浇- 。 祖-/-祖- ----------------- 奶奶/姥姥 浇花 。 祖母/外祖母 0
N--n-i/-l--l-- ---o huā----m----àiz--ǔ N______ l_____ j___ h___ Z____ w______ N-i-a-/ l-o-a- j-ā- h-ā- Z-m-/ w-i-ǔ-ǔ -------------------------------------- Nǎinai/ lǎolao jiāo huā. Zǔmǔ/ wàizǔmǔ
Els nens ordenen l’habitació dels nens. 孩-们 -- --- -- 。 孩__ 收_ 他__ 房_ 。 孩-们 收- 他-的 房- 。 --------------- 孩子们 收拾 他们的 房间 。 0
h-i-i----shōu--í t-men-------g-i--. h_______ s______ t____ d_ f________ h-i-i-e- s-ō-s-í t-m-n d- f-n-j-ā-. ----------------------------------- háizimen shōushí tāmen de fángjiān.
El meu marit ordena el seu escriptori. 我---整--他--写字台-。 我__ 整_ 他_ 写__ 。 我-夫 整- 他- 写-台 。 --------------- 我丈夫 整理 他的 写字台 。 0
Wǒ-zhàngfū-z-----ǐ-t---e---ě-ì-ái. W_ z______ z______ t_ d_ x________ W- z-à-g-ū z-ě-g-ǐ t- d- x-ě-ì-á-. ---------------------------------- Wǒ zhàngfū zhěnglǐ tā de xiězìtái.
(Jo) poso la roba a la rentadora. 我-把 脏衣---进-洗-机---。 我 把 脏__ 放_ 洗__ 里 。 我 把 脏-服 放- 洗-机 里 。 ------------------ 我 把 脏衣服 放进 洗衣机 里 。 0
W---ǎ-zà-g y--ú -àn- j-n--ǐ---ī -ǐ. W_ b_ z___ y___ f___ j__ x_____ l__ W- b- z-n- y-f- f-n- j-n x-y-j- l-. ----------------------------------- Wǒ bǎ zàng yīfú fàng jìn xǐyījī lǐ.
(Jo) estenc la roba. 我-晾 -服 。 我 晾 衣_ 。 我 晾 衣- 。 -------- 我 晾 衣服 。 0
W- liàng yī-ú. W_ l____ y____ W- l-à-g y-f-. -------------- Wǒ liàng yīfú.
(Jo) planxo la roba. 我 - ---。 我 熨 衣_ 。 我 熨 衣- 。 -------- 我 熨 衣服 。 0
W- -ù---īfú. W_ y__ y____ W- y-n y-f-. ------------ Wǒ yùn yīfú.
Les finestres estan brutes. 窗- 脏-了 。 窗_ 脏 了 。 窗- 脏 了 。 -------- 窗户 脏 了 。 0
Chuā-----z-ngl-. C_______ z______ C-u-n-h- z-n-l-. ---------------- Chuānghù zàngle.
El terra està brut. 地板---了-。 地_ 脏 了 。 地- 脏 了 。 -------- 地板 脏 了 。 0
D-----zà--l-. D____ z______ D-b-n z-n-l-. ------------- Dìbǎn zàngle.
La vaixella és bruta. 餐具-脏-了-。 餐_ 脏 了 。 餐- 脏 了 。 -------- 餐具 脏 了 。 0
Cān-ù --ng-e. C____ z______ C-n-ù z-n-l-. ------------- Cānjù zàngle.
Qui neteja les finestres? 谁---窗--? 谁 擦 窗_ ? 谁 擦 窗- ? -------- 谁 擦 窗户 ? 0
S--í-cā c-u-ng-ù? S___ c_ c________ S-u- c- c-u-n-h-? ----------------- Shuí cā chuānghù?
Qui passa l’aspiradora? 谁 -- ? 谁 吸_ ? 谁 吸- ? ------ 谁 吸尘 ? 0
S-uí--- c-é-? S___ x_ c____ S-u- x- c-é-? ------------- Shuí xī chén?
Qui renta la vaixella? 谁 ---- ? 谁 刷 餐_ ? 谁 刷 餐- ? -------- 谁 刷 餐具 ? 0
Shuí sh-- ---jù? S___ s___ c_____ S-u- s-u- c-n-ù- ---------------- Shuí shuā cānjù?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + xinès (simplificat) (1-100) MP3 xinès (simplificat) (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!