Manual de conversa

ca A lestació de trens   »   bs Na željeznici

33 [trenta-tres]

A lestació de trens

A lestació de trens

33 [trideset i tri]

Na željeznici

Tria com vols veure la traducció:   
català bosnià Engegar Més
Quan surt el pròxim tren cap a Berlín? K-d- -ol-z- sl--d--i vo--za--er---? K___ p_____ s_______ v__ z_ B______ K-d- p-l-z- s-j-d-ć- v-z z- B-r-i-? ----------------------------------- Kada polazi sljedeći voz za Berlin? 0
Quan surt el pròxim tren cap a París? K----polaz- -lj--eći -oz-za P-riz? K___ p_____ s_______ v__ z_ P_____ K-d- p-l-z- s-j-d-ć- v-z z- P-r-z- ---------------------------------- Kada polazi sljedeći voz za Pariz? 0
Quan surt el pròxim tren cap a Londres? Ka-a p--azi slj---ć- -o---- --n--n? K___ p_____ s_______ v__ z_ L______ K-d- p-l-z- s-j-d-ć- v-z z- L-n-o-? ----------------------------------- Kada polazi sljedeći voz za London? 0
A quina hora surt el tren que va a Varsòvia? U ---i-o -a-----l-zi v-z -a-V--ša--? U k_____ s___ p_____ v__ z_ V_______ U k-l-k- s-t- p-l-z- v-z z- V-r-a-u- ------------------------------------ U koliko sati polazi voz za Varšavu? 0
A quina hora surt el tren que va a Estocolm? U-kolik- sa-i---l-zi---z z---to---lm? U k_____ s___ p_____ v__ z_ Š________ U k-l-k- s-t- p-l-z- v-z z- Š-o-h-l-? ------------------------------------- U koliko sati polazi voz za Štokholm? 0
A quina hora surt el tren que va a Budapest? U-k--i-o-sa-i po-a-i ------ B--impe--u? U k_____ s___ p_____ v__ z_ B__________ U k-l-k- s-t- p-l-z- v-z z- B-d-m-e-t-? --------------------------------------- U koliko sati polazi voz za Budimpeštu? 0
Voldria un bitllet per Madrid. Ht-- --ht--la b----ozn- --rtu--a M--r--. H___ / h_____ b__ v____ k____ z_ M______ H-i- / h-j-l- b-h v-z-u k-r-u z- M-d-i-. ---------------------------------------- Htio / htjela bih voznu kartu za Madrid. 0
Voldria un bitllet per Praga. H-i- - -t--l---ih---z-- ka----za-P--g. H___ / h_____ b__ v____ k____ z_ P____ H-i- / h-j-l- b-h v-z-u k-r-u z- P-a-. -------------------------------------- Htio / htjela bih voznu kartu za Prag. 0
Voldria un bitllet per Berna. H-i- /-h------b-- vo-n- ka-t- za -er-. H___ / h_____ b__ v____ k____ z_ B____ H-i- / h-j-l- b-h v-z-u k-r-u z- B-r-. -------------------------------------- Htio / htjela bih voznu kartu za Bern. 0
Quan arriba a Viena el tren? Kada--ti-e--o----Be-? K___ s____ v__ u B___ K-d- s-i-e v-z u B-č- --------------------- Kada stiže voz u Beč? 0
Quan arriba a Moscou el tren? Ka-- s-i-e-vo--u M-----? K___ s____ v__ u M______ K-d- s-i-e v-z u M-s-v-? ------------------------ Kada stiže voz u Moskvu? 0
Quan arriba a Amsterdam el tren? Ka-a stiže--oz ---ms-e-da-? K___ s____ v__ u A_________ K-d- s-i-e v-z u A-s-e-d-m- --------------------------- Kada stiže voz u Amsterdam? 0
Hauré de canviar de tren? M-----li----sij--ati? M____ l_ p___________ M-r-m l- p-e-i-e-a-i- --------------------- Moram li presijedati? 0
De quina andana surt el tren? S k-je--kol--i---a --eć- -oz? S k____ k_________ k____ v___ S k-j-g k-l-s-j-k- k-e-e v-z- ----------------------------- S kojeg kolosijeka kreće voz? 0
Que té cotxe-llit el tren? Im--li-ko-a za-spavanj- u vo--? I__ l_ k___ z_ s_______ u v____ I-a l- k-l- z- s-a-a-j- u v-z-? ------------------------------- Ima li kola za spavanje u vozu? 0
Voldria un bitllet d’anada a Brussel•les. Hti- / -tj-l--bi- s-----ož----u-jedn-- ----cu -o-B-isel-. H___ / h_____ b__ s___ v_____ u j_____ p_____ d_ B_______ H-i- / h-j-l- b-h s-m- v-ž-j- u j-d-o- p-a-c- d- B-i-e-a- --------------------------------------------------------- Htio / htjela bih samo vožnju u jednom pravcu do Brisela. 0
Voldria un bitllet d’anada i tornada a Copenhaguen. H-i------jela-b-h -o--a--u k---u d----pe-ha--na. H___ / h_____ b__ p_______ k____ d_ K___________ H-i- / h-j-l- b-h p-v-a-n- k-r-u d- K-p-n-a-e-a- ------------------------------------------------ Htio / htjela bih povratnu kartu do Kopenhagena. 0
Quant costa una plaça al cotxe-llit? Ko-i-- k-št- -jes-o - ------ -- sp--anj-? K_____ k____ m_____ u k_____ z_ s________ K-l-k- k-š-a m-e-t- u k-l-m- z- s-a-a-j-? ----------------------------------------- Koliko košta mjesto u kolima za spavanje? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bosnià (1-100) MP3 bosnià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El canvi lingüístic

El món en què vivim canvia diàriament. La nostra llengua no pot quedar estancada. Es desenvolupa conjuntament amb nosaltres, és dinàmica. Aquest canvi afecta tots els nivells d'una llengua. Dit d'una altra manera, es tracta d'una transformació que revesteix diferents aspectes. El canvi fonològic afecta la fonètica d'una llengua. El canvi semàntic modifica els significats de les paraules. El canvi lèxic suposa una alteració en els diccionaris. El canvi gramatical transforma les estructures gramaticals. Les raons dels canvis lingüístics són múltiples. Sovint hi ha motius econòmics. Les persones que parlen o escriuen volen estalviar temps i esforç. En aquest cas opten per simplificar el seu llenguatge. També les innovacions poden propiciar el canvi lingüístic. Aquest cas és el que té lloc, per exemple, quan s'inventen coses noves. Aquestes coses necessiten un nom: així es com sorgeixen noves paraules. Per regla general els canvis lingüístics no estan programats. Responen a un procés natural i moltes vegades es produeixen de forma automàtica. Però els parlants també poden modicar la seva llengua conscientment. Ho fan quan volen aconseguir un efecte determinat. També la influència d'idiomes estrangers estimula canvis en una llengua. Aquest fenomen és particularment significatiu en una època de globalització. La llengua anglesa, sobretot, influencia en la resta d'idiomes. En pràcticament qualsevol llengua és possible trobar-hi paraules angleses. Se'n diuen anglicismes. Els canvis lingüístics han estat criticats o temuts des de temps antics. Però són un signe positiu. Ja que demostren que la nostra llengua està viva - exactament com nosaltres!
Sabia vostè que?
El persa pertany a la família de les llengües iràniques. Es parla principalment a l’Iràn, Afganistàn i Tadjikistàn. També ocupa una posició rellevant en altres països com Uzbekistàn, Barèin, Irak i la India. És l’idioma natiu d’aproximadament 70 milions de persones, i el parlen com a segon idioma uns 50 milions. Es divideix en varis dialectes que varien segons la regió. A l’Iràn, el dialecte de teheràn és considerat com a llengua oficial. També s’ensenya la escriptura persa de manera oficial. Es tracta d’un sistema semiòtic, el qual és una variación de l’alfabet àrab. No té artícles ni gèneres gramaticals. En el passat, el persa va ser un dels idiomes més importants d’orient. Quan estudiïs persa, de seguida descubriràs la seva fascinant cultura. A més, la literatura persa es troba entre les més importants del món.