Manual de conversa

ca A lestació de trens   »   sk Na železničnej stanici

33 [trenta-tres]

A lestació de trens

A lestació de trens

33 [tridsaťtri]

Na železničnej stanici

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Quan surt el pròxim tren cap a Berlín? K-d- -d- -a--í vl-k--- Berl-n-? K___ i__ ď____ v___ d_ B_______ K-d- i-e ď-l-í v-a- d- B-r-í-a- ------------------------------- Kedy ide ďalší vlak do Berlína? 0
Quan surt el pròxim tren cap a París? Ked- --- -a-ší--lak--- Par-ž-? K___ i__ ď____ v___ d_ P______ K-d- i-e ď-l-í v-a- d- P-r-ž-? ------------------------------ Kedy ide ďalší vlak do Paríža? 0
Quan surt el pròxim tren cap a Londres? K-dy i-- -a-ší -l-- -- --n--na? K___ i__ ď____ v___ d_ L_______ K-d- i-e ď-l-í v-a- d- L-n-ý-a- ------------------------------- Kedy ide ďalší vlak do Londýna? 0
A quina hora surt el tren que va a Varsòvia? O-koľkej i-- -l-k d---arš---? O k_____ i__ v___ d_ V_______ O k-ľ-e- i-e v-a- d- V-r-a-y- ----------------------------- O koľkej ide vlak do Varšavy? 0
A quina hora surt el tren que va a Estocolm? O ko---j-i-e -lak do-----h-l-u? O k_____ i__ v___ d_ Š_________ O k-ľ-e- i-e v-a- d- Š-o-h-l-u- ------------------------------- O koľkej ide vlak do Štokholmu? 0
A quina hora surt el tren que va a Budapest? O-koľ--- id--v--k -- B--a---ti? O k_____ i__ v___ d_ B_________ O k-ľ-e- i-e v-a- d- B-d-p-š-i- ------------------------------- O koľkej ide vlak do Budapešti? 0
Voldria un bitllet per Madrid. C-----/-a--- s-m-lís--- do----ri-u. C____ /__ b_ s__ l_____ d_ M_______ C-c-l /-a b- s-m l-s-o- d- M-d-i-u- ----------------------------------- Chcel /-a by som lístok do Madridu. 0
Voldria un bitllet per Praga. Chce- /---by--o---í-tok--- ----y. C____ /__ b_ s__ l_____ d_ P_____ C-c-l /-a b- s-m l-s-o- d- P-a-y- --------------------------------- Chcel /-a by som lístok do Prahy. 0
Voldria un bitllet per Berna. C-cel---a-by --- -í---k -o-B---u. C____ /__ b_ s__ l_____ d_ B_____ C-c-l /-a b- s-m l-s-o- d- B-r-u- --------------------------------- Chcel /-a by som lístok do Bernu. 0
Quan arriba a Viena el tren? Ke-y---í-- -e--v-a- ------d--? K___ p____ t__ v___ d_ V______ K-d- p-í-e t-n v-a- d- V-e-n-? ------------------------------ Kedy príde ten vlak do Viedne? 0
Quan arriba a Moscou el tren? Ke-y p--de ten-vlak -- -o--vy? K___ p____ t__ v___ d_ M______ K-d- p-í-e t-n v-a- d- M-s-v-? ------------------------------ Kedy príde ten vlak do Moskvy? 0
Quan arriba a Amsterdam el tren? Ked--prí-e-te--vlak -o-A-sterdamu? K___ p____ t__ v___ d_ A__________ K-d- p-í-e t-n v-a- d- A-s-e-d-m-? ---------------------------------- Kedy príde ten vlak do Amsterdamu? 0
Hauré de canviar de tren? Mus-m-pr-s-u-ov--? M____ p___________ M-s-m p-e-t-p-v-ť- ------------------ Musím prestupovať? 0
De quina andana surt el tren? Z kto----ko--je--d--ádza --- v-ak? Z k_____ k_____ o_______ t__ v____ Z k-o-e- k-ľ-j- o-c-á-z- t-n v-a-? ---------------------------------- Z ktorej koľaje odchádza ten vlak? 0
Que té cotxe-llit el tren? Je -- -la-- ---k-vý-vo---? J_ v_ v____ l______ v_____ J- v- v-a-u l-ž-o-ý v-z-ň- -------------------------- Je vo vlaku lôžkový vozeň? 0
Voldria un bitllet d’anada a Brussel•les. Ch-e- /-- b- -om -en ----o--er---lís--- do--ru--lu. C____ /__ b_ s__ l__ j__________ l_____ d_ B_______ C-c-l /-a b- s-m l-n j-d-o-m-r-ý l-s-o- d- B-u-e-u- --------------------------------------------------- Chcel /-a by som len jednosmerný lístok do Bruselu. 0
Voldria un bitllet d’anada i tornada a Copenhaguen. Ch-el /-a-by -----p-a--čn- c---o-ný--í--ok--o-K-dan-. C____ /__ b_ s__ s________ c_______ l_____ d_ K______ C-c-l /-a b- s-m s-i-t-č-ý c-s-o-n- l-s-o- d- K-d-n-. ----------------------------------------------------- Chcel /-a by som spiatočný cestovný lístok do Kodane. 0
Quant costa una plaça al cotxe-llit? K-ľko --ojí-mie--o --lôžkovo--vo---? K____ s____ m_____ v l_______ v_____ K-ľ-o s-o-í m-e-t- v l-ž-o-o- v-z-i- ------------------------------------ Koľko stojí miesto v lôžkovom vozni? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovac (1-100) MP3 eslovac (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El canvi lingüístic

El món en què vivim canvia diàriament. La nostra llengua no pot quedar estancada. Es desenvolupa conjuntament amb nosaltres, és dinàmica. Aquest canvi afecta tots els nivells d'una llengua. Dit d'una altra manera, es tracta d'una transformació que revesteix diferents aspectes. El canvi fonològic afecta la fonètica d'una llengua. El canvi semàntic modifica els significats de les paraules. El canvi lèxic suposa una alteració en els diccionaris. El canvi gramatical transforma les estructures gramaticals. Les raons dels canvis lingüístics són múltiples. Sovint hi ha motius econòmics. Les persones que parlen o escriuen volen estalviar temps i esforç. En aquest cas opten per simplificar el seu llenguatge. També les innovacions poden propiciar el canvi lingüístic. Aquest cas és el que té lloc, per exemple, quan s'inventen coses noves. Aquestes coses necessiten un nom: així es com sorgeixen noves paraules. Per regla general els canvis lingüístics no estan programats. Responen a un procés natural i moltes vegades es produeixen de forma automàtica. Però els parlants també poden modicar la seva llengua conscientment. Ho fan quan volen aconseguir un efecte determinat. També la influència d'idiomes estrangers estimula canvis en una llengua. Aquest fenomen és particularment significatiu en una època de globalització. La llengua anglesa, sobretot, influencia en la resta d'idiomes. En pràcticament qualsevol llengua és possible trobar-hi paraules angleses. Se'n diuen anglicismes. Els canvis lingüístics han estat criticats o temuts des de temps antics. Però són un signe positiu. Ja que demostren que la nostra llengua està viva - exactament com nosaltres!
Sabia vostè que?
El persa pertany a la família de les llengües iràniques. Es parla principalment a l’Iràn, Afganistàn i Tadjikistàn. També ocupa una posició rellevant en altres països com Uzbekistàn, Barèin, Irak i la India. És l’idioma natiu d’aproximadament 70 milions de persones, i el parlen com a segon idioma uns 50 milions. Es divideix en varis dialectes que varien segons la regió. A l’Iràn, el dialecte de teheràn és considerat com a llengua oficial. També s’ensenya la escriptura persa de manera oficial. Es tracta d’un sistema semiòtic, el qual és una variación de l’alfabet àrab. No té artícles ni gèneres gramaticals. En el passat, el persa va ser un dels idiomes més importants d’orient. Quan estudiïs persa, de seguida descubriràs la seva fascinant cultura. A més, la literatura persa es troba entre les més importants del món.