Manual de conversa

ca A lestació de trens   »   ku Li îstgeha trênê

33 [trenta-tres]

A lestació de trens

A lestació de trens

33 [sî û sê]

Li îstgeha trênê

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
Quan surt el pròxim tren cap a Berlín? Tr-na -ê--- B-r-î----e--î rad--e? T____ b_ y_ B______ k____ r______ T-ê-a b- y- B-r-î-ê k-n-î r-d-b-? --------------------------------- Trêna bê ya Berlînê kengî radibe? 0
Quan surt el pròxim tren cap a París? Trê----ê ya P-r-sê k-------d-b-? T____ b_ y_ P_____ k____ r______ T-ê-a b- y- P-r-s- k-n-î r-d-b-? -------------------------------- Trêna bê ya Parîsê kengî radibe? 0
Quan surt el pròxim tren cap a Londres? Tr--a -- -a L----nê---n-----di--? T____ b_ y_ L______ k____ r______ T-ê-a b- y- L-n-o-ê k-n-î r-d-b-? --------------------------------- Trêna bê ya Londonê kengî radibe? 0
A quina hora surt el tren que va a Varsòvia? Tr--- W-r-ov--ê-di--a-t ç-n-- d------be? T____ W________ d_ s___ ç____ d_ r______ T-ê-a W-r-o-a-ê d- s-e- ç-n-a d- r-d-b-? ---------------------------------------- Trêna Warşovayê di saet çenda de radibe? 0
A quina hora surt el tren que va a Estocolm? Tr-n- --ockh-lmê d- s-e- -end--de----i--? T____ S_________ d_ s___ ç____ d_ r______ T-ê-a S-o-k-o-m- d- s-e- ç-n-a d- r-d-b-? ----------------------------------------- Trêna Stockholmê di saet çenda de radibe? 0
A quina hora surt el tren que va a Budapest? T--na Bu-ape----d--sae- -end-----rad--e? T____ B________ d_ s___ ç____ d_ r______ T-ê-a B-d-p-s-ê d- s-e- ç-n-a d- r-d-b-? ---------------------------------------- Trêna Budapestê di saet çenda de radibe? 0
Voldria un bitllet per Madrid. Ez ji--o -a-r--- -i-ête-- -ixwaz--. E_ j_ b_ M______ b_______ d________ E- j- b- M-d-î-ê b-l-t-k- d-x-a-i-. ----------------------------------- Ez ji bo Madrîdê bilêtekê dixwazim. 0
Voldria un bitllet per Praga. J------------il-tekê-d-xwazi-? J_ P____ r_ b_______ d________ J- P-a-ê r- b-l-t-k- d-x-a-i-? ------------------------------ Ji Pragê re bilêtekê dixwazim? 0
Voldria un bitllet per Berna. J- ----- -e bil----- dix----m. J_ B____ r_ b_______ d________ J- B-r-ê r- b-l-t-k- d-x-a-i-. ------------------------------ Ji Bernê re bilêtekê dixwazim. 0
Quan arriba a Viena el tren? Trê- ----- --gihîje-V-ye-ay-? T___ k____ d_______ V________ T-ê- k-n-î d-g-h-j- V-y-n-y-? ----------------------------- Trên kengî digihîje Vîyenayê? 0
Quan arriba a Moscou el tren? T--- -e-g---ig-h--- -oskow-? T___ k____ d_______ M_______ T-ê- k-n-î d-g-h-j- M-s-o-ê- ---------------------------- Trên kengî digihîje Moskowê? 0
Quan arriba a Amsterdam el tren? T--n k-ngî -ig---j- A--t--dam-? T___ k____ d_______ A__________ T-ê- k-n-î d-g-h-j- A-s-e-d-m-? ------------------------------- Trên kengî digihîje Amsterdamê? 0
Hauré de canviar de tren? D----e--------z--------? D___ e_ v________ a_ n__ D-v- e- v-g-h-z-m a- n-? ------------------------ Divê ez veguhêzim an na? 0
De quina andana surt el tren? Trê-----k--a-----o---------? T___ j_ k____ p_____ r______ T-ê- j- k-j-n p-r-n- r-d-b-? ---------------------------- Trên ji kîjan peronê radibe? 0
Que té cotxe-llit el tren? Di trê-ê -e ---on-n bi--ivîn--e--? D_ t____ d_ w______ b_ n____ h____ D- t-ê-ê d- w-g-n-n b- n-v-n h-n-? ---------------------------------- Di trênê de wagonên bi nivîn hene? 0
Voldria un bitllet d’anada a Brussel•les. Ez--- -o Br-kse-- ---- bi-êt----y-n- d--w-zim. E_ j_ b_ B_______ t___ b_____ ç_____ d________ E- j- b- B-u-s-l- t-n- b-l-t- ç-y-n- d-x-a-i-. ---------------------------------------------- Ez ji bo Brukselê tenê bilêta çûyinê dixwazim. 0
Voldria un bitllet d’anada i tornada a Copenhaguen. J--bo-K---nh-g--b-l--eke ve--rînê d-xw-z-m . J_ b_ K________ b_______ v_______ d_______ . J- b- K-p-n-a-ê b-l-t-k- v-g-r-n- d-x-a-i- . -------------------------------------------- Ji bo Kopenhagê bilêteke vegerînê dixwazim . 0
Quant costa una plaça al cotxe-llit? B-ha-ê c----î di -a--ne----i-niv-- -- çi--s e? B_____ c_____ d_ w_______ b_ n____ d_ ç____ e_ B-h-y- c-h-k- d- w-g-n-k- b- n-v-n d- ç-q-s e- ---------------------------------------------- Bihayê cihekî di wagoneke bi nivîn de çiqas e? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 kurd (Kurmanji) (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El canvi lingüístic

El món en què vivim canvia diàriament. La nostra llengua no pot quedar estancada. Es desenvolupa conjuntament amb nosaltres, és dinàmica. Aquest canvi afecta tots els nivells d'una llengua. Dit d'una altra manera, es tracta d'una transformació que revesteix diferents aspectes. El canvi fonològic afecta la fonètica d'una llengua. El canvi semàntic modifica els significats de les paraules. El canvi lèxic suposa una alteració en els diccionaris. El canvi gramatical transforma les estructures gramaticals. Les raons dels canvis lingüístics són múltiples. Sovint hi ha motius econòmics. Les persones que parlen o escriuen volen estalviar temps i esforç. En aquest cas opten per simplificar el seu llenguatge. També les innovacions poden propiciar el canvi lingüístic. Aquest cas és el que té lloc, per exemple, quan s'inventen coses noves. Aquestes coses necessiten un nom: així es com sorgeixen noves paraules. Per regla general els canvis lingüístics no estan programats. Responen a un procés natural i moltes vegades es produeixen de forma automàtica. Però els parlants també poden modicar la seva llengua conscientment. Ho fan quan volen aconseguir un efecte determinat. També la influència d'idiomes estrangers estimula canvis en una llengua. Aquest fenomen és particularment significatiu en una època de globalització. La llengua anglesa, sobretot, influencia en la resta d'idiomes. En pràcticament qualsevol llengua és possible trobar-hi paraules angleses. Se'n diuen anglicismes. Els canvis lingüístics han estat criticats o temuts des de temps antics. Però són un signe positiu. Ja que demostren que la nostra llengua està viva - exactament com nosaltres!
Sabia vostè que?
El persa pertany a la família de les llengües iràniques. Es parla principalment a l’Iràn, Afganistàn i Tadjikistàn. També ocupa una posició rellevant en altres països com Uzbekistàn, Barèin, Irak i la India. És l’idioma natiu d’aproximadament 70 milions de persones, i el parlen com a segon idioma uns 50 milions. Es divideix en varis dialectes que varien segons la regió. A l’Iràn, el dialecte de teheràn és considerat com a llengua oficial. També s’ensenya la escriptura persa de manera oficial. Es tracta d’un sistema semiòtic, el qual és una variación de l’alfabet àrab. No té artícles ni gèneres gramaticals. En el passat, el persa va ser un dels idiomes més importants d’orient. Quan estudiïs persa, de seguida descubriràs la seva fascinant cultura. A més, la literatura persa es troba entre les més importants del món.