Manual de conversa

ca A lestació de trens   »   cs Na nádraží

33 [trenta-tres]

A lestació de trens

A lestació de trens

33 [třicet tři]

Na nádraží

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
Quan surt el pròxim tren cap a Berlín? Kd--j--e p----í -lak--o-Be-lí-a? K__ j___ p_____ v___ d_ B_______ K-y j-d- p-í-t- v-a- d- B-r-í-a- -------------------------------- Kdy jede příští vlak do Berlína? 0
Quan surt el pròxim tren cap a París? K------- p-íš-- -lak-do P--í--? K__ j___ p_____ v___ d_ P______ K-y j-d- p-í-t- v-a- d- P-ř-ž-? ------------------------------- Kdy jede příští vlak do Paříže? 0
Quan surt el pròxim tren cap a Londres? Kdy -ede př---- vla--do -o-d-na? K__ j___ p_____ v___ d_ L_______ K-y j-d- p-í-t- v-a- d- L-n-ý-a- -------------------------------- Kdy jede příští vlak do Londýna? 0
A quina hora surt el tren que va a Varsòvia? V---li------- j-d-----k -- Va-š--y? V k____ h____ j___ v___ d_ V_______ V k-l-k h-d-n j-d- v-a- d- V-r-a-y- ----------------------------------- V kolik hodin jede vlak do Varšavy? 0
A quina hora surt el tren que va a Estocolm? V-k-li- hodi-----e-vla- d---to-k-o-mu? V k____ h____ j___ v___ d_ S__________ V k-l-k h-d-n j-d- v-a- d- S-o-k-o-m-? -------------------------------------- V kolik hodin jede vlak do Stockholmu? 0
A quina hora surt el tren que va a Budapest? V--o--k -------ede--la--do ----pešti? V k____ h____ j___ v___ d_ B_________ V k-l-k h-d-n j-d- v-a- d- B-d-p-š-i- ------------------------------------- V kolik hodin jede vlak do Budapešti? 0
Voldria un bitllet per Madrid. Ch-ě--- ----l- b-c--jí---n-u--- ----id-. C____ / c_____ b___ j_______ d_ M_______ C-t-l / c-t-l- b-c- j-z-e-k- d- M-d-i-u- ---------------------------------------- Chtěl / chtěla bych jízdenku do Madridu. 0
Voldria un bitllet per Praga. C-----/ -htěla-b-ch------nku-------hy. C____ / c_____ b___ j_______ d_ P_____ C-t-l / c-t-l- b-c- j-z-e-k- d- P-a-y- -------------------------------------- Chtěl / chtěla bych jízdenku do Prahy. 0
Voldria un bitllet per Berna. Ch--l - -h--la-b-c---ízdenku -o-B-rnu. C____ / c_____ b___ j_______ d_ B_____ C-t-l / c-t-l- b-c- j-z-e-k- d- B-r-u- -------------------------------------- Chtěl / chtěla bych jízdenku do Bernu. 0
Quan arriba a Viena el tren? K-y-př-jed--vl-k -o-Vídn-? K__ p______ v___ d_ V_____ K-y p-i-e-e v-a- d- V-d-ě- -------------------------- Kdy přijede vlak do Vídně? 0
Quan arriba a Moscou el tren? Kd- p---e-- v-a- do-M-s-vy? K__ p______ v___ d_ M______ K-y p-i-e-e v-a- d- M-s-v-? --------------------------- Kdy přijede vlak do Moskvy? 0
Quan arriba a Amsterdam el tren? K-y --i--de--l-k do Am-t-r--m-? K__ p______ v___ d_ A__________ K-y p-i-e-e v-a- d- A-s-e-d-m-? ------------------------------- Kdy přijede vlak do Amsterdamu? 0
Hauré de canviar de tren? B-du -u--t př--t-po-a-? B___ m____ p___________ B-d- m-s-t p-e-t-p-v-t- ----------------------- Budu muset přestupovat? 0
De quina andana surt el tren? Z-k--r--o n--t--i--ě j-d- ten v-a-? Z k______ n_________ j___ t__ v____ Z k-e-é-o n-s-u-i-t- j-d- t-n v-a-? ----------------------------------- Z kterého nástupiště jede ten vlak? 0
Que té cotxe-llit el tren? Je-v -om-vlak---pac--vůz? J_ v t__ v____ s____ v___ J- v t-m v-a-u s-a-í v-z- ------------------------- Je v tom vlaku spací vůz? 0
Voldria un bitllet d’anada a Brussel•les. Ch--l-- c-tě-- ---- j---e----do Br--elu. C____ / c_____ b___ j_______ d_ B_______ C-t-l / c-t-l- b-c- j-z-e-k- d- B-u-e-u- ---------------------------------------- Chtěl / chtěla bych jízdenku do Bruselu. 0
Voldria un bitllet d’anada i tornada a Copenhaguen. Cht-l --chtěla by-h z---eč-í jízden-- d- --dan-. C____ / c_____ b___ z_______ j_______ d_ K______ C-t-l / c-t-l- b-c- z-á-e-n- j-z-e-k- d- K-d-n-. ------------------------------------------------ Chtěl / chtěla bych zpáteční jízdenku do Kodaně. 0
Quant costa una plaça al cotxe-llit? K-li- ----- l-žk---e-----ím ---e? K____ s____ l____ v_ s_____ v____ K-l-k s-o-í l-ž-o v- s-a-í- v-z-? --------------------------------- Kolik stojí lůžko ve spacím voze? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + txec (1-100) MP3 txec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El canvi lingüístic

El món en què vivim canvia diàriament. La nostra llengua no pot quedar estancada. Es desenvolupa conjuntament amb nosaltres, és dinàmica. Aquest canvi afecta tots els nivells d'una llengua. Dit d'una altra manera, es tracta d'una transformació que revesteix diferents aspectes. El canvi fonològic afecta la fonètica d'una llengua. El canvi semàntic modifica els significats de les paraules. El canvi lèxic suposa una alteració en els diccionaris. El canvi gramatical transforma les estructures gramaticals. Les raons dels canvis lingüístics són múltiples. Sovint hi ha motius econòmics. Les persones que parlen o escriuen volen estalviar temps i esforç. En aquest cas opten per simplificar el seu llenguatge. També les innovacions poden propiciar el canvi lingüístic. Aquest cas és el que té lloc, per exemple, quan s'inventen coses noves. Aquestes coses necessiten un nom: així es com sorgeixen noves paraules. Per regla general els canvis lingüístics no estan programats. Responen a un procés natural i moltes vegades es produeixen de forma automàtica. Però els parlants també poden modicar la seva llengua conscientment. Ho fan quan volen aconseguir un efecte determinat. També la influència d'idiomes estrangers estimula canvis en una llengua. Aquest fenomen és particularment significatiu en una època de globalització. La llengua anglesa, sobretot, influencia en la resta d'idiomes. En pràcticament qualsevol llengua és possible trobar-hi paraules angleses. Se'n diuen anglicismes. Els canvis lingüístics han estat criticats o temuts des de temps antics. Però són un signe positiu. Ja que demostren que la nostra llengua està viva - exactament com nosaltres!
Sabia vostè que?
El persa pertany a la família de les llengües iràniques. Es parla principalment a l’Iràn, Afganistàn i Tadjikistàn. També ocupa una posició rellevant en altres països com Uzbekistàn, Barèin, Irak i la India. És l’idioma natiu d’aproximadament 70 milions de persones, i el parlen com a segon idioma uns 50 milions. Es divideix en varis dialectes que varien segons la regió. A l’Iràn, el dialecte de teheràn és considerat com a llengua oficial. També s’ensenya la escriptura persa de manera oficial. Es tracta d’un sistema semiòtic, el qual és una variación de l’alfabet àrab. No té artícles ni gèneres gramaticals. En el passat, el persa va ser un dels idiomes més importants d’orient. Quan estudiïs persa, de seguida descubriràs la seva fascinant cultura. A més, la literatura persa es troba entre les més importants del món.