Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   zh 在宾馆–到达

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27[二十七]

27 [Èrshíqī]

在宾馆–到达

[zài bīnguǎn – dàodá]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? 您 有 ----房间---? 您 有 一_ 空__ 吗 ? 您 有 一- 空-间 吗 ? -------------- 您 有 一个 空房间 吗 ? 0
nín-y-- ---è---n- f-ngji-n -a? n__ y__ y___ k___ f_______ m__ n-n y-u y-g- k-n- f-n-j-ā- m-? ------------------------------ nín yǒu yīgè kōng fángjiān ma?
He reservat una habitació. 我---了 一--房间 。 我 定 了 一_ 房_ 。 我 定 了 一- 房- 。 ------------- 我 定 了 一个 房间 。 0
W-----gl- yīgè fán-j-ān. W_ d_____ y___ f________ W- d-n-l- y-g- f-n-j-ā-. ------------------------ Wǒ dìngle yīgè fángjiān.
El meu nom és Müller. 我----------。 我_ 名_ 是 米_ 。 我- 名- 是 米- 。 ------------ 我的 名字 是 米勒 。 0
Wǒ--e -íng-- s-ì--- l-i. W_ d_ m_____ s__ m_ l___ W- d- m-n-z- s-ì m- l-i- ------------------------ Wǒ de míngzì shì mǐ lēi.
Necessito una habitació individual. 我 -要----单---。 我 需_ 一_ 单__ 。 我 需- 一- 单-间 。 ------------- 我 需要 一个 单人间 。 0
Wǒ -ū------g- dā----n---n. W_ x____ y___ d__ r_______ W- x-y-o y-g- d-n r-n-i-n- -------------------------- Wǒ xūyào yīgè dān rénjiān.
Necessito una habitació doble. 我 需- -个--人--。 我 需_ 一_ 双__ 。 我 需- 一- 双-间 。 ------------- 我 需要 一个 双人间 。 0
W-----à- y-gè-s-uā---r-n----. W_ x____ y___ s_____ r_______ W- x-y-o y-g- s-u-n- r-n-i-n- ----------------------------- Wǒ xūyào yīgè shuāng rénjiān.
Quant costa l’habitació per nit? 这个-房间 ---要-多少- ? 这_ 房_ 每_ 要 多__ ? 这- 房- 每- 要 多-钱 ? ---------------- 这个 房间 每晚 要 多少钱 ? 0
Z-è-e fángji-- -ě---ǎn y-o duō-hǎo-----? Z____ f_______ m__ w__ y__ d______ q____ Z-è-e f-n-j-ā- m-i w-n y-o d-ō-h-o q-á-? ---------------------------------------- Zhège fángjiān měi wǎn yào duōshǎo qián?
Voldria una habitació amb bany. 我 需------浴盆- 房间-。 我 需_ 一_ 带___ 房_ 。 我 需- 一- 带-盆- 房- 。 ----------------- 我 需要 一个 带浴盆的 房间 。 0
W- x---o yī---dài-yùpé--d--fán-j--n. W_ x____ y___ d__ y____ d_ f________ W- x-y-o y-g- d-i y-p-n d- f-n-j-ā-. ------------------------------------ Wǒ xūyào yīgè dài yùpén de fángjiān.
Voldria una habitació amb dutxa. 我 ---一- 带-浴的-房--。 我 需_ 一_ 带___ 房_ 。 我 需- 一- 带-浴- 房- 。 ----------------- 我 需要 一个 带淋浴的 房间 。 0
W--xū--o -īgè-dài líny- d- f-ngj-ān. W_ x____ y___ d__ l____ d_ f________ W- x-y-o y-g- d-i l-n-ù d- f-n-j-ā-. ------------------------------------ Wǒ xūyào yīgè dài línyù de fángjiān.
Puc veure l’habitació? 我 能 --下--- - ? 我 能 看__ 房_ 吗 ? 我 能 看-下 房- 吗 ? -------------- 我 能 看一下 房间 吗 ? 0
W---éng k-- y---à--á-----n--a? W_ n___ k__ y____ f_______ m__ W- n-n- k-n y-x-à f-n-j-ā- m-? ------------------------------ Wǒ néng kàn yīxià fángjiān ma?
Que hi ha garatge aquí? 这- - 车库-吗-? 这_ 有 车_ 吗 ? 这- 有 车- 吗 ? ----------- 这里 有 车库 吗 ? 0
Z---li --u---ēkù-ma? Z__ l_ y__ c____ m__ Z-è l- y-u c-ē-ù m-? -------------------- Zhè li yǒu chēkù ma?
Hi ha caixa forta aquí? 这--有-保险--吗 ? 这_ 有 保__ 吗 ? 这- 有 保-柜 吗 ? ------------ 这里 有 保险柜 吗 ? 0
Z-- li -ǒu bǎ-xiǎn guì -a? Z__ l_ y__ b______ g__ m__ Z-è l- y-u b-o-i-n g-ì m-? -------------------------- Zhè li yǒu bǎoxiǎn guì ma?
Que teniu fax? 这--有--- 吗 ? 这_ 有 传_ 吗 ? 这- 有 传- 吗 ? ----------- 这里 有 传真 吗 ? 0
Zhè-l- yǒ------nzhē- -a? Z__ l_ y__ c________ m__ Z-è l- y-u c-u-n-h-n m-? ------------------------ Zhè li yǒu chuánzhēn ma?
Va bé, em quedo l’habitació. 好--我-就要 这个 房--。 好_ 我 就_ 这_ 房_ 。 好- 我 就- 这- 房- 。 --------------- 好, 我 就要 这个 房间 。 0
Hǎ---w--j-----o z-è-e --ngji-n. H___ w_ j__ y__ z____ f________ H-o- w- j-ù y-o z-è-e f-n-j-ā-. ------------------------------- Hǎo, wǒ jiù yào zhège fángjiān.
Aquí té les claus. 这是----钥匙 。 这_ 房_ 钥_ 。 这- 房- 钥- 。 ---------- 这是 房间 钥匙 。 0
Zhè-s-- -á--jiān y-o-hi. Z__ s__ f_______ y______ Z-è s-ì f-n-j-ā- y-o-h-. ------------------------ Zhè shì fángjiān yàoshi.
Aquest és el meu equipatge. 这--我的--李 。 这_ 我_ 行_ 。 这- 我- 行- 。 ---------- 这是 我的 行李 。 0
Z-è ----wǒ de-xí-gl-. Z__ s__ w_ d_ x______ Z-è s-ì w- d- x-n-l-. --------------------- Zhè shì wǒ de xínglǐ.
A quina hora se serveix l’esmorzar? 早---点-开始-? 早_ 几_ 开_ ? 早- 几- 开- ? ---------- 早餐 几点 开始 ? 0
Zǎo-ān j- diǎn k-i-hǐ? Z_____ j_ d___ k______ Z-o-ā- j- d-ǎ- k-i-h-? ---------------------- Zǎocān jǐ diǎn kāishǐ?
A quina hora se serveix el dinar? 午- -- -始-? 午_ 几_ 开_ ? 午- 几- 开- ? ---------- 午饭 几点 开始 ? 0
W--à--jǐ------kā--h-? W____ j_ d___ k______ W-f-n j- d-ǎ- k-i-h-? --------------------- Wǔfàn jǐ diǎn kāishǐ?
A quina hora se serveix el sopar? 晚---点 ---? 晚_ 几_ 开_ ? 晚- 几- 开- ? ---------- 晚饭 几点 开始 ? 0
Wǎnfà- j--d--- ----hǐ? W_____ j_ d___ k______ W-n-à- j- d-ǎ- k-i-h-? ---------------------- Wǎnfàn jǐ diǎn kāishǐ?

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.