Manual de conversa

ca A lestació de trens   »   sl Na železniški postaji

33 [trenta-tres]

A lestació de trens

A lestació de trens

33 [triintrideset]

Na železniški postaji

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Quan surt el pròxim tren cap a Berlín? Kd------ na---------lak - --rl--? K___ g__ n________ v___ v B______ K-a- g-e n-s-e-n-i v-a- v B-r-i-? --------------------------------- Kdaj gre naslednji vlak v Berlin? 0
Quan surt el pròxim tren cap a París? Kdaj g-e-nas-ed-ji-vlak-v-P---z? K___ g__ n________ v___ v P_____ K-a- g-e n-s-e-n-i v-a- v P-r-z- -------------------------------- Kdaj gre naslednji vlak v Pariz? 0
Quan surt el pròxim tren cap a Londres? Kd-----e-n----d--i v-a- v L-ndon? K___ g__ n________ v___ v L______ K-a- g-e n-s-e-n-i v-a- v L-n-o-? --------------------------------- Kdaj gre naslednji vlak v London? 0
A quina hora surt el tren que va a Varsòvia? Ob-k-t-r- --i gr----ak ---arš---? O_ k_____ u__ g__ v___ v V_______ O- k-t-r- u-i g-e v-a- v V-r-a-o- --------------------------------- Ob kateri uri gre vlak v Varšavo? 0
A quina hora surt el tren que va a Estocolm? O- -a-eri -ri-gr- --ak-v -tockh-lm? O_ k_____ u__ g__ v___ v S_________ O- k-t-r- u-i g-e v-a- v S-o-k-o-m- ----------------------------------- Ob kateri uri gre vlak v Stockholm? 0
A quina hora surt el tren que va a Budapest? O---at-ri --- g-e --a--v-B---m-eš-o? O_ k_____ u__ g__ v___ v B__________ O- k-t-r- u-i g-e v-a- v B-d-m-e-t-? ------------------------------------ Ob kateri uri gre vlak v Budimpešto? 0
Voldria un bitllet per Madrid. R-d--) -i--ozo--i-o-d--Madrid-. R_____ b_ v________ d_ M_______ R-d-a- b- v-z-v-i-o d- M-d-i-a- ------------------------------- Rad(a) bi vozovnico do Madrida. 0
Voldria un bitllet per Praga. Ra-(-)-b- v-z-vn-c- do-Prag-. R_____ b_ v________ d_ P_____ R-d-a- b- v-z-v-i-o d- P-a-e- ----------------------------- Rad(a) bi vozovnico do Prage. 0
Voldria un bitllet per Berna. R-d--) ---vo--v---o--o -e--a. R_____ b_ v________ d_ B_____ R-d-a- b- v-z-v-i-o d- B-r-a- ----------------------------- Rad(a) bi vozovnico do Berna. 0
Quan arriba a Viena el tren? Kda---r-s-e--l----- -unaj? K___ p_____ v___ n_ D_____ K-a- p-i-p- v-a- n- D-n-j- -------------------------- Kdaj prispe vlak na Dunaj? 0
Quan arriba a Moscou el tren? Kd-j---is-e --a--- M-s-v-? K___ p_____ v___ v M______ K-a- p-i-p- v-a- v M-s-v-? -------------------------- Kdaj prispe vlak v Moskvo? 0
Quan arriba a Amsterdam el tren? Kda--pri--- --ak - Ams------? K___ p_____ v___ v A_________ K-a- p-i-p- v-a- v A-s-e-d-m- ----------------------------- Kdaj prispe vlak v Amsterdam? 0
Hauré de canviar de tren? Ali--oram-p-e--op---? A__ m____ p__________ A-i m-r-m p-e-t-p-t-? --------------------- Ali moram prestopiti? 0
De quina andana surt el tren? S-kater--a-ti-a----e-j---l-k? S k_______ t___ o______ v____ S k-t-r-g- t-r- o-p-l-e v-a-? ----------------------------- S katerega tira odpelje vlak? 0
Que té cotxe-llit el tren? Ali j- - ----v-a-- s---nik? A__ j_ v t__ v____ s_______ A-i j- v t-m v-a-u s-a-n-k- --------------------------- Ali je v tem vlaku spalnik? 0
Voldria un bitllet d’anada a Brussel•les. R-d--- samo---os-e-n--v--o---co do--r--el-a. R__ b_ s___ e________ v________ d_ B________ R-d b- s-m- e-o-m-r-o v-z-v-i-o d- B-u-e-j-. -------------------------------------------- Rad bi samo enosmerno vozovnico do Bruselja. 0
Voldria un bitllet d’anada i tornada a Copenhaguen. R---bi--o-r-t-------v-i---d--Ko-enh-----. R__ b_ p_______ v________ d_ K___________ R-d b- p-v-a-n- v-z-v-i-o d- K-p-n-a-e-a- ----------------------------------------- Rad bi povratno vozovnico do Kopenhagena. 0
Quant costa una plaça al cotxe-llit? Ko---- st-ne -n--m--to v--pa--i--? K_____ s____ e__ m____ v s________ K-l-k- s-a-e e-o m-s-o v s-a-n-k-? ---------------------------------- Koliko stane eno mesto v spalniku? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El canvi lingüístic

El món en què vivim canvia diàriament. La nostra llengua no pot quedar estancada. Es desenvolupa conjuntament amb nosaltres, és dinàmica. Aquest canvi afecta tots els nivells d'una llengua. Dit d'una altra manera, es tracta d'una transformació que revesteix diferents aspectes. El canvi fonològic afecta la fonètica d'una llengua. El canvi semàntic modifica els significats de les paraules. El canvi lèxic suposa una alteració en els diccionaris. El canvi gramatical transforma les estructures gramaticals. Les raons dels canvis lingüístics són múltiples. Sovint hi ha motius econòmics. Les persones que parlen o escriuen volen estalviar temps i esforç. En aquest cas opten per simplificar el seu llenguatge. També les innovacions poden propiciar el canvi lingüístic. Aquest cas és el que té lloc, per exemple, quan s'inventen coses noves. Aquestes coses necessiten un nom: així es com sorgeixen noves paraules. Per regla general els canvis lingüístics no estan programats. Responen a un procés natural i moltes vegades es produeixen de forma automàtica. Però els parlants també poden modicar la seva llengua conscientment. Ho fan quan volen aconseguir un efecte determinat. També la influència d'idiomes estrangers estimula canvis en una llengua. Aquest fenomen és particularment significatiu en una època de globalització. La llengua anglesa, sobretot, influencia en la resta d'idiomes. En pràcticament qualsevol llengua és possible trobar-hi paraules angleses. Se'n diuen anglicismes. Els canvis lingüístics han estat criticats o temuts des de temps antics. Però són un signe positiu. Ja que demostren que la nostra llengua està viva - exactament com nosaltres!
Sabia vostè que?
El persa pertany a la família de les llengües iràniques. Es parla principalment a l’Iràn, Afganistàn i Tadjikistàn. També ocupa una posició rellevant en altres països com Uzbekistàn, Barèin, Irak i la India. És l’idioma natiu d’aproximadament 70 milions de persones, i el parlen com a segon idioma uns 50 milions. Es divideix en varis dialectes que varien segons la regió. A l’Iràn, el dialecte de teheràn és considerat com a llengua oficial. També s’ensenya la escriptura persa de manera oficial. Es tracta d’un sistema semiòtic, el qual és una variación de l’alfabet àrab. No té artícles ni gèneres gramaticals. En el passat, el persa va ser un dels idiomes més importants d’orient. Quan estudiïs persa, de seguida descubriràs la seva fascinant cultura. A més, la literatura persa es troba entre les més importants del món.