Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   zh 在餐馆1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29[二十九]

29 [Èrshíjiǔ]

在餐馆1

[zài cānguǎn 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
Aquesta taula és lliure? 这张-桌--是--着--吗 ? 这_ 桌_ 是 空__ 吗 ? 这- 桌- 是 空-的 吗 ? --------------- 这张 桌子 是 空着的 吗 ? 0
z-è z--ng-----zi-sh- k-n-z---d--ma? z__ z____ z_____ s__ k______ d_ m__ z-è z-ā-g z-u-z- s-ì k-n-z-e d- m-? ----------------------------------- zhè zhāng zhuōzi shì kōngzhe de ma?
Voldria la carta, si us plau. 我-- --- 菜--。 我 要 看__ 菜_ 。 我 要 看-下 菜- 。 ------------ 我 要 看一下 菜单 。 0
W--yà- k-- -īx-à--àidān. W_ y__ k__ y____ c______ W- y-o k-n y-x-à c-i-ā-. ------------------------ Wǒ yào kàn yīxià càidān.
Què em recomana? 您 - - 我 -- -么-- ? 您 能 给 我 推_ 什_ 菜 ? 您 能 给 我 推- 什- 菜 ? ----------------- 您 能 给 我 推荐 什么 菜 ? 0
Nín n-n- gěi -- --ī-ià--shénme-c--? N__ n___ g__ w_ t______ s_____ c___ N-n n-n- g-i w- t-ī-i-n s-é-m- c-i- ----------------------------------- Nín néng gěi wǒ tuījiàn shénme cài?
M’agradaria una cervesa. 我 要 一--啤--。 我 要 一_ 啤_ 。 我 要 一- 啤- 。 ----------- 我 要 一个 啤酒 。 0
W--yào----- --jiǔ. W_ y__ y___ p_____ W- y-o y-g- p-j-ǔ- ------------------ Wǒ yào yīgè píjiǔ.
M’agradaria una aigua mineral. 我 ---个--泉水-。 我 要 一_ 矿__ 。 我 要 一- 矿-水 。 ------------ 我 要 一个 矿泉水 。 0
W---ào-y-g- ku------n -hu-. W_ y__ y___ k________ s____ W- y-o y-g- k-à-g-u-n s-u-. --------------------------- Wǒ yào yīgè kuàngquán shuǐ.
M’agradaria un suc de taronja. 我 --一个 -汁 。 我 要 一_ 橙_ 。 我 要 一- 橙- 。 ----------- 我 要 一个 橙汁 。 0
W- -ào ---è ----gz--. W_ y__ y___ c________ W- y-o y-g- c-é-g-h-. --------------------- Wǒ yào yīgè chéngzhī.
M’agradaria un cafè. 我 要--- ---。 我 要 一_ 咖_ 。 我 要 一- 咖- 。 ----------- 我 要 一杯 咖啡 。 0
W- --o-yī-ē---ā--i. W_ y__ y____ k_____ W- y-o y-b-i k-f-i- ------------------- Wǒ yào yībēi kāfēi.
M’agradaria llet amb cafè. 我 - -- 咖- 加----。 我 要 一_ 咖_ 加 牛_ 。 我 要 一- 咖- 加 牛- 。 ---------------- 我 要 一杯 咖啡 加 牛奶 。 0
Wǒ -ào y---- -āf-i j-ā---ún-i. W_ y__ y____ k____ j__ n______ W- y-o y-b-i k-f-i j-ā n-ú-ǎ-. ------------------------------ Wǒ yào yībēi kāfēi jiā niúnǎi.
Amb sucre, si us plau. 请-给-- 加糖 。 请 给 我 加_ 。 请 给 我 加- 。 ---------- 请 给 我 加糖 。 0
Q--g gě- -- ji--á-g. Q___ g__ w_ j_______ Q-n- g-i w- j-ā-á-g- -------------------- Qǐng gěi wǒ jiātáng.
M’agradaria te. 我-要 一- 茶 。 我 要 一_ 茶 。 我 要 一- 茶 。 ---------- 我 要 一杯 茶 。 0
Wǒ-y---y-----c--. W_ y__ y____ c___ W- y-o y-b-i c-á- ----------------- Wǒ yào yībēi chá.
M’agradaria un te de llimona. 我-要 -杯 --檬- --。 我 要 一_ 加___ 茶 。 我 要 一- 加-檬- 茶 。 --------------- 我 要 一杯 加柠檬的 茶 。 0
W--y---yī--- j-ā ní-g--ng -e-c-á. W_ y__ y____ j__ n_______ d_ c___ W- y-o y-b-i j-ā n-n-m-n- d- c-á- --------------------------------- Wǒ yào yībēi jiā níngméng de chá.
M’agradaria un te amb llet. 我-- 一- -牛---茶 。 我 要 一_ 加___ 茶 。 我 要 一- 加-奶- 茶 。 --------------- 我 要 一杯 加牛奶的 茶 。 0
Wǒ y-o---bēi --- -iú-ǎi ----há. W_ y__ y____ j__ n_____ d_ c___ W- y-o y-b-i j-ā n-ú-ǎ- d- c-á- ------------------------------- Wǒ yào yībēi jiā niúnǎi de chá.
Té cigarrets? 您-有 ---- ? 您 有 香_ 吗 ? 您 有 香- 吗 ? ---------- 您 有 香烟 吗 ? 0
N-----u x---g--n---? N__ y__ x_______ m__ N-n y-u x-ā-g-ā- m-? -------------------- Nín yǒu xiāngyān ma?
Té un cendrer? 您---------? 您 有 烟__ 吗 ? 您 有 烟-缸 吗 ? ----------- 您 有 烟灰缸 吗 ? 0
N-- y-u yān-uī--āng---? N__ y__ y_____ g___ m__ N-n y-u y-n-u- g-n- m-? ----------------------- Nín yǒu yānhuī gāng ma?
Té foc? 您-- 打火机---? 您 有 打__ 吗 ? 您 有 打-机 吗 ? ----------- 您 有 打火机 吗 ? 0
Ní---ǒu--ǎh---ī-ma? N__ y__ d______ m__ N-n y-u d-h-ǒ-ī m-? ------------------- Nín yǒu dǎhuǒjī ma?
(Jo) no tinc forquilla. 我-缺少--- -子-。 我 缺_ 一_ 叉_ 。 我 缺- 一- 叉- 。 ------------ 我 缺少 一个 叉子 。 0
W---u------yīg- -hā--. W_ q______ y___ c_____ W- q-ē-h-o y-g- c-ā-i- ---------------------- Wǒ quēshǎo yīgè chāzi.
(Jo) no tinc ganivet. 我--少 -把---。 我 缺_ 一_ 刀 。 我 缺- 一- 刀 。 ----------- 我 缺少 一把 刀 。 0
W------hǎ- y--b- d--. W_ q______ y_ b_ d___ W- q-ē-h-o y- b- d-o- --------------------- Wǒ quēshǎo yī bǎ dāo.
(Jo) no tinc cullera. 我 缺少 -个--子-。 我 缺_ 一_ 勺_ 。 我 缺- 一- 勺- 。 ------------ 我 缺少 一个 勺子 。 0
W--q---hǎo---g- ---oz-. W_ q______ y___ s______ W- q-ē-h-o y-g- s-á-z-. ----------------------- Wǒ quēshǎo yīgè sháozi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + xinès (simplificat) (1-100) MP3 xinès (simplificat) (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.