Manual de conversa

ca Al camp   »   zh 在大自然里

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26[二十六]

26 [Èrshíliù]

在大自然里

[zài dà zìrán lǐ]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
Veus allà la torre? 你-看- 那里的-- 了-- ? 你 看_ 那__ 塔 了 吗 ? 你 看- 那-的 塔 了 吗 ? ---------------- 你 看见 那里的 塔 了 吗 ? 0
nǐ -à-ji-n -àl- ---tǎ-- m-? n_ k______ n___ d_ t___ m__ n- k-n-i-n n-l- d- t-l- m-? --------------------------- nǐ kànjiàn nàlǐ de tǎle ma?
Veus allà la muntanya? 你 看--那里- 那--山 了 吗-? 你 看_ 那__ 那_ 山 了 吗 ? 你 看- 那-的 那- 山 了 吗 ? ------------------- 你 看见 那里的 那座 山 了 吗 ? 0
N---à-jiàn nàlǐ--ì--à zuò-----le-m-? N_ k______ n___ d_ n_ z__ s_____ m__ N- k-n-i-n n-l- d- n- z-ò s-ā-l- m-? ------------------------------------ Nǐ kànjiàn nàlǐ dì nà zuò shānle ma?
Veus allà el poble? 你 -见 -里的-村庄 了 - ? 你 看_ 那__ 村_ 了 吗 ? 你 看- 那-的 村- 了 吗 ? ----------------- 你 看见 那里的 村庄 了 吗 ? 0
N--k-n--àn----- -e --n---ān--e--a? N_ k______ n___ d_ c__________ m__ N- k-n-i-n n-l- d- c-n-h-ā-g-e m-? ---------------------------------- Nǐ kànjiàn nàlǐ de cūnzhuāngle ma?
Veus allà el riu? 你----那里的 -条-河 --吗-? 你 看_ 那__ 那_ 河 了 吗 ? 你 看- 那-的 那- 河 了 吗 ? ------------------- 你 看见 那里的 那条 河 了 吗 ? 0
Nǐ k--ji-n --lǐ dì-n- -i-- -é-e -a? N_ k______ n___ d_ n_ t___ h___ m__ N- k-n-i-n n-l- d- n- t-á- h-l- m-? ----------------------------------- Nǐ kànjiàn nàlǐ dì nà tiáo héle ma?
Veus allà el pont? 你 -- --- -座-桥 了-吗-? 你 看_ 那__ 那_ 桥 了 吗 ? 你 看- 那-的 那- 桥 了 吗 ? ------------------- 你 看见 那里的 那座 桥 了 吗 ? 0
Nǐ k--j-àn nà-ǐ ----à--uò q--o---m-? N_ k______ n___ d_ n_ z__ q_____ m__ N- k-n-i-n n-l- d- n- z-ò q-á-l- m-? ------------------------------------ Nǐ kànjiàn nàlǐ dì nà zuò qiáole ma?
Veus allà el llac? 你-看--那里- - 了 - ? 你 看_ 那__ 湖 了 吗 ? 你 看- 那-的 湖 了 吗 ? ---------------- 你 看见 那里的 湖 了 吗 ? 0
Nǐ kà---------- d--h-l---a? N_ k______ n___ d_ h___ m__ N- k-n-i-n n-l- d- h-l- m-? --------------------------- Nǐ kànjiàn nàlǐ de húle ma?
M’agrada aquell ocell. 我--欢--- - 。 我 喜_ 那_ 鸟 。 我 喜- 那- 鸟 。 ----------- 我 喜欢 那只 鸟 。 0
W- --huā-----zh- n-ǎo. W_ x_____ n_ z__ n____ W- x-h-ā- n- z-ǐ n-ǎ-. ---------------------- Wǒ xǐhuān nà zhǐ niǎo.
M’agrada aquell arbre. 我 ---那- --。 我 喜_ 那_ 树 。 我 喜- 那- 树 。 ----------- 我 喜欢 那棵 树 。 0
W- --h-ān--- kē ---. W_ x_____ n_ k_ s___ W- x-h-ā- n- k- s-ù- -------------------- Wǒ xǐhuān nà kē shù.
M’agrada aquesta pedra. 我 -- 这- 石头-。 我 喜_ 这_ 石_ 。 我 喜- 这- 石- 。 ------------ 我 喜欢 这块 石头 。 0
Wǒ--ǐ-u-n-z-è -uài -h--o-. W_ x_____ z__ k___ s______ W- x-h-ā- z-è k-à- s-í-o-. -------------------------- Wǒ xǐhuān zhè kuài shítou.
M’agrada aquell parc. 我 喜欢 那个 ---。 我 喜_ 那_ 公_ 。 我 喜- 那- 公- 。 ------------ 我 喜欢 那个 公园 。 0
W- ---u-n n-gè --------. W_ x_____ n___ g________ W- x-h-ā- n-g- g-n-y-á-. ------------------------ Wǒ xǐhuān nàgè gōngyuán.
M’agrada aquell jardí. 我 喜-----花- 。 我 喜_ 那_ 花_ 。 我 喜- 那- 花- 。 ------------ 我 喜欢 那个 花园 。 0
Wǒ -ǐh-ān ---- h--y-á-. W_ x_____ n___ h_______ W- x-h-ā- n-g- h-ā-u-n- ----------------------- Wǒ xǐhuān nàgè huāyuán.
M’agrada aquesta flor. 我-喜---朵-花-。 我 喜_ 这_ 花 。 我 喜- 这- 花 。 ----------- 我 喜欢 这朵 花 。 0
W- x-huā- --è -uǒ ---. W_ x_____ z__ d__ h___ W- x-h-ā- z-è d-ǒ h-ā- ---------------------- Wǒ xǐhuān zhè duǒ huā.
Ho trobo bonic. 我-觉得-- 挺-漂亮-。 我 觉_ 这 挺 漂_ 。 我 觉- 这 挺 漂- 。 ------------- 我 觉得 这 挺 漂亮 。 0
Wǒ---é-é--hè---ng-piàol--n-. W_ j____ z__ t___ p_________ W- j-é-é z-è t-n- p-à-l-a-g- ---------------------------- Wǒ juédé zhè tǐng piàoliang.
Em sembla interessant. 我--得 - --- 。 我 觉_ 这 有__ 。 我 觉- 这 有-儿 。 ------------ 我 觉得 这 有趣儿 。 0
W----édé-zhè---u---e-. W_ j____ z__ y____ e__ W- j-é-é z-è y-u-ù e-. ---------------------- Wǒ juédé zhè yǒuqù er.
Ho trobo meravellós. 我--得-这 -美---。 我 觉_ 这 太_ 了 。 我 觉- 这 太- 了 。 ------------- 我 觉得 这 太美 了 。 0
Wǒ--u-dé-z----à-m-i-e. W_ j____ z__ t________ W- j-é-é z-è t-i-ě-l-. ---------------------- Wǒ juédé zhè tàiměile.
Em sembla lleig. 我 觉--这---- 。 我 觉_ 这 很 丑 。 我 觉- 这 很 丑 。 ------------ 我 觉得 这 很 丑 。 0
W- juéd----è-h-n c--u. W_ j____ z__ h__ c____ W- j-é-é z-è h-n c-ǒ-. ---------------------- Wǒ juédé zhè hěn chǒu.
Em sembla avorrit. 我-觉得 这 -----。 我 觉_ 这 很 无_ 。 我 觉- 这 很 无- 。 ------------- 我 觉得 这 很 无聊 。 0
Wǒ-j-é-é-z---h-- w----o. W_ j____ z__ h__ w______ W- j-é-é z-è h-n w-l-á-. ------------------------ Wǒ juédé zhè hěn wúliáo.
Em sembla horrible. 我-觉--- - 可怕-。 我 觉_ 这 很 可_ 。 我 觉- 这 很 可- 。 ------------- 我 觉得 这 很 可怕 。 0
W--j-é-é---è --n ----. W_ j____ z__ h__ k____ W- j-é-é z-è h-n k-p-. ---------------------- Wǒ juédé zhè hěn kěpà.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + xinès (simplificat) (1-100) MP3 xinès (simplificat) (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.