Manual de conversa

ca poder fer alguna cosa   »   bs nešto smjeti

73 [setanta-tres]

poder fer alguna cosa

poder fer alguna cosa

73 [sedamdeset i tri]

nešto smjeti

Tria com vols veure la traducció:   
català bosnià Engegar Més
Que ja pots conduir un cotxe? Sm--eš li---ć-voz--- --t-? S_____ l_ v__ v_____ a____ S-i-e- l- v-ć v-z-t- a-t-? -------------------------- Smiješ li već voziti auto? 0
Que ja pots beure alcohol? Smij-š-l--v-ć-pi-i---ko---? S_____ l_ v__ p___ a_______ S-i-e- l- v-ć p-t- a-k-h-l- --------------------------- Smiješ li već piti alkohol? 0
Que ja pots pots anar sol a l’estranger? Smij-- -i već sa--p--ova-i u--n-st-an-tvo? S_____ l_ v__ s__ p_______ u i____________ S-i-e- l- v-ć s-m p-t-v-t- u i-o-t-a-s-v-? ------------------------------------------ Smiješ li već sam putovati u inostranstvo? 0
poder s--eti s_____ s-j-t- ------ smjeti 0
Podem fumar aquí? Sm-j--o li-ov-je-pu--t-? S______ l_ o____ p______ S-i-e-o l- o-d-e p-š-t-? ------------------------ Smijemo li ovdje pušiti? 0
Es pot fumar aquí? S---e--i -e ov--e-pušit-? S____ l_ s_ o____ p______ S-i-e l- s- o-d-e p-š-t-? ------------------------- Smije li se ovdje pušiti? 0
Es pot pagar amb targeta de crèdit? S-----l--se ---ti-- k-e-it-o- --r-----? S____ l_ s_ p______ k________ k________ S-i-e l- s- p-a-i-i k-e-i-n-m k-r-i-o-? --------------------------------------- Smije li se platiti kreditnom karticom? 0
Es pot pagar amb xec? S--j--l---- -lat-ti --k--? S____ l_ s_ p______ č_____ S-i-e l- s- p-a-i-i č-k-m- -------------------------- Smije li se platiti čekom? 0
Es pot pagar només en efectiu? S-i-- -- ---p-a-i-i-s-mo--oto-i--m? S____ l_ s_ p______ s___ g_________ S-i-e l- s- p-a-i-i s-m- g-t-v-n-m- ----------------------------------- Smije li se platiti samo gotovinom? 0
Que puc trucar? S-ij-- -i t--efo-i--t-? S_____ l_ t____________ S-i-e- l- t-l-f-n-r-t-? ----------------------- Smijem li telefonirati? 0
Que puc fer una pregunta? S---e- -- ne-to -i-a--? S_____ l_ n____ p______ S-i-e- l- n-š-o p-t-t-? ----------------------- Smijem li nešto pitati? 0
Que puc dir alguna cosa? S-i--m--i -e--o ----? S_____ l_ n____ r____ S-i-e- l- n-š-o r-ć-? --------------------- Smijem li nešto reći? 0
(Ell) no pot dormir al parc. On ne-sm-je s---at- u--a---. O_ n_ s____ s______ u p_____ O- n- s-i-e s-a-a-i u p-r-u- ---------------------------- On ne smije spavati u parku. 0
(Ell) no pot dormir al cotxe. On n--s---e -p--at--u-a--u. O_ n_ s____ s______ u a____ O- n- s-i-e s-a-a-i u a-t-. --------------------------- On ne smije spavati u autu. 0
(Ell) no pot dormir a l’estació. O---e---ij--s-a-ati------l---n-č-o- ---ni-i. O_ n_ s____ s______ n_ ž___________ s_______ O- n- s-i-e s-a-a-i n- ž-l-e-n-č-o- s-a-i-i- -------------------------------------------- On ne smije spavati na željezničkoj stanici. 0
Podem seure? Sm-j--- li s--st-? S______ l_ s______ S-i-e-o l- s-e-t-? ------------------ Smijemo li sjesti? 0
Podem rebre la carta? S-ij-m- li--o-----jelovn--? S______ l_ d_____ j________ S-i-e-o l- d-b-t- j-l-v-i-? --------------------------- Smijemo li dobiti jelovnik? 0
Podem pagar separadament? Mo--mo----p--t-t- -dv---no? M_____ l_ p______ o________ M-ž-m- l- p-a-i-i o-v-j-n-? --------------------------- Možemo li platiti odvojeno? 0

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!