Manual de conversa
La visita de la ciutat » Razgledanje grada
-
CA
català
- AR àrab
- DE alemany
- EN anglès (US)
- EN anglès (UK)
- ES castellà
- FR francès
- IT italià
- JA japonès
- PT portuguès (PT)
- PT portuguès (BR)
- ZH xinès (simplificat)
- AD adigué
- AF afrikaans
- AM amhàric
- BE bielorús
- BG búlgar
- BN bengalí
- CA català
- CS txec
- DA danès
- EL grec
- EO esperanto
- ET estonià
- FA persa
- FI finès
- HE hebreu
- HI hindi
- HR croat
- HU hongarès
- HY armeni
- ID indonesi
- KA georgià
- KK kazakh
- KN kannada
- KO coreà
- KU kurd (Kurmanji)
- KY kirguís
- LT lituà
- LV letó
- MK macedònic
- MR marathi
- NL neerlandès
- NN nynorsk
- NO noruec
- PA punjabi
- PL polonès
- RO romanès
- RU rus
- SK eslovac
- SL eslovè
- SQ albanès
- SR serbi
- SV suec
- TA tàmil
- TE telugu
- TH tai
- TI tigrinya
- TL tagal
- TR turc
- UK ucraïnès
- UR urdú
- VI vietnamita
-
BS
bosnià
- AR àrab
- DE alemany
- EN anglès (US)
- EN anglès (UK)
- ES castellà
- FR francès
- IT italià
- JA japonès
- PT portuguès (PT)
- PT portuguès (BR)
- ZH xinès (simplificat)
- AD adigué
- AF afrikaans
- AM amhàric
- BE bielorús
- BG búlgar
- BN bengalí
- BS bosnià
- CS txec
- DA danès
- EL grec
- EO esperanto
- ET estonià
- FA persa
- FI finès
- HE hebreu
- HI hindi
- HR croat
- HU hongarès
- HY armeni
- ID indonesi
- KA georgià
- KK kazakh
- KN kannada
- KO coreà
- KU kurd (Kurmanji)
- KY kirguís
- LT lituà
- LV letó
- MK macedònic
- MR marathi
- NL neerlandès
- NN nynorsk
- NO noruec
- PA punjabi
- PL polonès
- RO romanès
- RU rus
- SK eslovac
- SL eslovè
- SQ albanès
- SR serbi
- SV suec
- TA tàmil
- TE telugu
- TH tai
- TI tigrinya
- TL tagal
- TR turc
- UK ucraïnès
- UR urdú
- VI vietnamita
-
-
001 - La gent 002 - La família 003 - Fer coneixença 004 - A l’escola 005 - Països i llengües 006 - Llegir i escriure 007 - Numeros 008 - L’hora 009 - Els dies de la setmana 010 - Ahir - avui - demà 011 - Els mesos 012 - Les begudes 013 - Les activitats 014 - Els colors 015 - Fruites i aliments 016 - Les estacions i el temps 017 - A casa 018 - Fer neteja 019 - A la cuina 020 - Conversa 1 021 - Conversa 2 022 - Conversa 3 023 - Aprendre llengües estrangeres 024 - La cita 025 - A la ciutat026 - Al camp 027 - A lhotel – Arribada 028 - A lhotel – Reclamacions 029 - Al restaurant 1 030 - Al restaurant 2 031 - Al restaurant 3 032 - Al restaurant 4 033 - A lestació de trens 034 - Al tren 035 - A laeroport 036 - Els transports públics 037 - En camí 038 - Al taxi 039 - Avaries del cotxe 040 - Demanar el camí 041 - Demanar el camí 042 - La visita de la ciutat 043 - Al zoo 044 - Vida nocturna 045 - Al cinema 046 - A la discoteca 047 - Els preparatius de viatge 048 - Les activitats de vacances 049 - L’esport 050 - A la piscina051 - Fer compres 052 - Als grans magatzems 053 - Els magatzems 054 - Fer compres 055 - Treballar 056 - Els sentiments 057 - A cal metge 058 - Les parts del cos 059 - A loficina de correus 060 - Al banc 061 - Els nombres ordinals 062 - Fer preguntes 1 063 - Fer preguntes 2 064 - Negació 1 065 - Negació 2 066 - Pronoms possessius 1 067 - Pronoms possessius 2 068 - gran - petit 069 - necessitar – voler 070 - agradar alguna cosa 071 - voler alguna cosa 072 - haver de fer alguna cosa 073 - poder fer alguna cosa 074 - demanar alguna cosa 075 - argumentar alguna cosa 1076 - argumentar alguna cosa 2 077 - argumentar alguna cosa 3 078 - Adjectius 1 079 - Adjectius 2 080 - Adjectius 3 081 - Passat 1 082 - Passat 2 083 - Passat 3 084 - Passat 4 085 - Preguntes – Passat 1 086 - Preguntes – Passat 2 087 - Passat dels verbs modals 1 088 - Passat dels verbs modals 2 089 - Imperatiu 1 090 - Imperatiu 2 091 - Subordinades amb que 1 092 - Subordinades amb que 2 093 - Subordinades amb si 094 - Conjuncions 1 095 - Conjuncions 2 096 - Conjuncions 3 097 - Conjuncions 4 098 - Conjuncions dobles 099 - Genitiu 100 - Els adverbis
-
- Anterior
- Següent
- MP3
- A -
- A
- A+
42 [quaranta-dos]
La visita de la ciutat
42 [četrdeset i dva]
Tria com vols veure la traducció:
Llengües ràpides, llengües lentes
Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.