Manual de conversa

ca poder fer alguna cosa   »   cs smět něco

73 [setanta-tres]

poder fer alguna cosa

poder fer alguna cosa

73 [sedmdesát tři]

smět něco

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
Que ja pots conduir un cotxe? Smí---ž-ř--i- a--o? S___ u_ ř____ a____ S-í- u- ř-d-t a-t-? ------------------- Smíš už řídit auto? 0
Que ja pots beure alcohol? S-íš--ž pít--lkoh--? S___ u_ p__ a_______ S-í- u- p-t a-k-h-l- -------------------- Smíš už pít alkohol? 0
Que ja pots pots anar sol a l’estranger? Smí- -ž s-- - sam- -est-va- d- -a-------? S___ u_ s__ / s___ c_______ d_ z_________ S-í- u- s-m / s-m- c-s-o-a- d- z-h-a-i-í- ----------------------------------------- Smíš už sám / sama cestovat do zahraničí? 0
poder s--t s___ s-ě- ---- smět 0
Podem fumar aquí? S-í-e -ad--ko-ři-? S____ t___ k______ S-í-e t-d- k-u-i-? ------------------ Smíme tady kouřit? 0
Es pot fumar aquí? Smí--------ou---? S__ s_ t_ k______ S-í s- t- k-u-i-? ----------------- Smí se tu kouřit? 0
Es pot pagar amb targeta de crèdit? Lze-pl-tit-kr---tní k-r--u? L__ p_____ k_______ k______ L-e p-a-i- k-e-i-n- k-r-o-? --------------------------- Lze platit kreditní kartou? 0
Es pot pagar amb xec? L-e pl---t --k-m? L__ p_____ š_____ L-e p-a-i- š-k-m- ----------------- Lze platit šekem? 0
Es pot pagar només en efectiu? Lze-plat-- h--o--? L__ p_____ h______ L-e p-a-i- h-t-v-? ------------------ Lze platit hotově? 0
Que puc trucar? Mo---s- --telef-n---t? M___ s_ z_____________ M-h- s- z-t-l-f-n-v-t- ---------------------- Mohu si zatelefonovat? 0
Que puc fer una pregunta? M-h---- n- něco z--t-t? M___ s_ n_ n___ z______ M-h- s- n- n-c- z-p-a-? ----------------------- Mohu se na něco zeptat? 0
Que puc dir alguna cosa? M--- -ě---říc-? M___ n___ ř____ M-h- n-c- ř-c-? --------------- Mohu něco říci? 0
(Ell) no pot dormir al parc. O- ne--í-spát-v--a--u. O_ n____ s___ v p_____ O- n-s-í s-á- v p-r-u- ---------------------- On nesmí spát v parku. 0
(Ell) no pot dormir al cotxe. On --sm- s-á- v---tě. O_ n____ s___ v a____ O- n-s-í s-á- v a-t-. --------------------- On nesmí spát v autě. 0
(Ell) no pot dormir a l’estació. On nesmí-s-át n- n-----í. O_ n____ s___ n_ n_______ O- n-s-í s-á- n- n-d-a-í- ------------------------- On nesmí spát na nádraží. 0
Podem seure? M-že-e----------t? M_____ s_ p_______ M-ž-m- s- p-s-d-t- ------------------ Můžeme se posadit? 0
Podem rebre la carta? M-žeme--o--a- j-del-í -ís-e-? M_____ d_____ j______ l______ M-ž-m- d-s-a- j-d-l-í l-s-e-? ----------------------------- Můžeme dostat jídelní lístek? 0
Podem pagar separadament? M-žeme--ap-atit-z--á-ť? M_____ z_______ z______ M-ž-m- z-p-a-i- z-l-š-? ----------------------- Můžeme zaplatit zvlášť? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + txec (1-100) MP3 txec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!